Arriba la televisió digital terrestre
Voldria començar aquest article amb aquella dita castellana: Mucho ruido y pocas nueces. Així és com veig ara per ara la TDT. Des daquest Nadal hem embogit tots plegats comprant aquests aparells tecnològics que permeten que de forma gratuïta la nostra capacitat per veure canals shagi multiplicat per quatre. El Mundial de futbol ha contribuït en el fenomen de vendes i si encara quedava alguna llar sense laparell per captar aquesta televisió digital terrestre, ara ja es pot dir que pràcticament en cada televisió hi ha al costat un aparell de TDT. I tot plegat, per què ens ha servit? Doncs bé, resposta òbvia per als aficionats del futbol: serveix per veure la Sexta i, per tant, per seguir aquest campionat mundial, tot un esdeveniment esportiu que fa renéixer lesperit patriòtic de més dun i més duna (esdeveniment esportiu que, daltra banda, també poden seguir via analògica les poques excepcions de cases que no disposen de codificador). Però un cop sacabi aquest esdeveniment esportiu, què ens quedarà? Sens dubte, la capacitat de tenir més oferta, cosa que no vol dir millor oferta. I és precisament en aquest element qualitatiu en el qual em vull deturar, justament abans de començar lestiu, quan la televisió encara redueix més la seva oferta de bons programes, ja que es pressuposa que laudiència està de vacances i que veu menys televisió i, per tant, hi ha menys anunciants disposats a pagar espais publicitaris.
La posada en funcionament de la televisió digital terrestre, és obvi, ens permet veure més canals. Però a la llarga, això també canviarà la manera de veure la televisió. Aquesta multiplicació dopcions suposarà, segons sembla, una segmentació de laudiència. I això vol dir que tindré canals per veure notícies, esports, sèries televisives, pel·lícules estrenades prèviament al cinema... Alguns experts diuen que la televisió perdrà aquest element de cohesionador social que havia tingut fins ara i és que si ara és molt freqüent que a la feina o amb els amics comentem aquell determinat programa que hem vist a la televisió, aquesta coincidència serà cada cop més complicada. La incògnita serà saber com saguantarà això a nivell de mercat. Suposarà la televisió digital més pluralitat perquè més empreses públiques i privades podran optar a un canal? O per contra, en aquesta mena de guerra per captar un segment de laudiència, caldrà ser molt fort i això donarà peu a lenfortiment de grans grups mediàtics mentre que les empreses o productores més petites tendiran a desaparèixer? Encara hi ha un element més a tenir en compte: la televisió digital suposarà més hores demissió i, per tant, es necessitaran més productores que elaborin productes per omplir aquestes graelles televisives cada vegada més especialitzades, i perdent de vista aquell paper generalista i de públic familiar principalment que, amb tots els matisos possibles, havia tingut fins ara la televisió.
Trobar respostes a un fenomen que es produirà en un futur molt proper però que pot canviar totalment la nostra manera de veure la televisió és difícil i agosarat. Ara bé, com a espectadors el que sí que hem dexigir és que el fet que hi hagi més possibilitats ens suposi també més qualitat en la televisió. I és que quantes vegades hem sentit aquests dies allò de molts canals però continuo sense saber què mirar. Esperem, doncs, que aquesta multiplicació de loferta i de la informació que podrem veure des de casa permeti que també en surtin grans productes televisius daquells que fan història, no tant per la seva quota de pantalla (és a dir, pel percentatge de persones que els veuen) sinó també per la seva qualitat.
La posada en funcionament de la televisió digital terrestre, és obvi, ens permet veure més canals. Però a la llarga, això també canviarà la manera de veure la televisió. Aquesta multiplicació dopcions suposarà, segons sembla, una segmentació de laudiència. I això vol dir que tindré canals per veure notícies, esports, sèries televisives, pel·lícules estrenades prèviament al cinema... Alguns experts diuen que la televisió perdrà aquest element de cohesionador social que havia tingut fins ara i és que si ara és molt freqüent que a la feina o amb els amics comentem aquell determinat programa que hem vist a la televisió, aquesta coincidència serà cada cop més complicada. La incògnita serà saber com saguantarà això a nivell de mercat. Suposarà la televisió digital més pluralitat perquè més empreses públiques i privades podran optar a un canal? O per contra, en aquesta mena de guerra per captar un segment de laudiència, caldrà ser molt fort i això donarà peu a lenfortiment de grans grups mediàtics mentre que les empreses o productores més petites tendiran a desaparèixer? Encara hi ha un element més a tenir en compte: la televisió digital suposarà més hores demissió i, per tant, es necessitaran més productores que elaborin productes per omplir aquestes graelles televisives cada vegada més especialitzades, i perdent de vista aquell paper generalista i de públic familiar principalment que, amb tots els matisos possibles, havia tingut fins ara la televisió.
Trobar respostes a un fenomen que es produirà en un futur molt proper però que pot canviar totalment la nostra manera de veure la televisió és difícil i agosarat. Ara bé, com a espectadors el que sí que hem dexigir és que el fet que hi hagi més possibilitats ens suposi també més qualitat en la televisió. I és que quantes vegades hem sentit aquests dies allò de molts canals però continuo sense saber què mirar. Esperem, doncs, que aquesta multiplicació de loferta i de la informació que podrem veure des de casa permeti que també en surtin grans productes televisius daquells que fan història, no tant per la seva quota de pantalla (és a dir, pel percentatge de persones que els veuen) sinó també per la seva qualitat.