Qui, què, quan ho posseeix?
Posseeix el què? Doncs la teva atenció. Sembla un tema banal, de poca importància i sobretot massa quotidià. Però que ens relacionem constantment amb el nostre entorn és un fet. El nostre cervell busca aprendre, evolucionar i interactuar a partir daltres circumstàncies, bé sigui de les presents, les futures o de records. Tots ens creiem lliures descollir amb qui parlem, com ens documentem, sobre què reflexionem... I possiblement per aquesta suposada llibertat delecció és que hem donar importància a qui, a què i quan sestà mereixent la nostra atenció, doncs de no fer-ho ens tornem cada dia més titelles amb una capacitat de reflexió molt dubtosa. I això no va pas de coeficients mentals, ser grans intel·lectuals, pensadors o altres tipus de desastres comparatius, sinó de ser conscients de com és aquest petit monstre que som i estem creant. Algú pot dir xec, jo no estic creant cap monstre, i possiblement tingui raó, sempre i quan ho miri des del prisma actual. Però quantes vegades al llarg de la història aquest algú hagués pogut respondre igual? I mirant com hem evolucionat al llarg dels segles, ens posem les mans al cap massa sovint, tot veient com els humans ens hem organitzat i desenvolupat el pensament sense reconèixer, en aquell moment, cap monstruositat en els nostres actes, sempre justificats per mil excuses i circumstàncies del moment. Com descriurem els nostres actes davui daquí uns segles? De debò algú creu que no titllarem de qualificatius vergonyosos el nostre comportament i pensament actual? Evidentment que ho farem. I precisament per lo que la història ens ha ensenyat, ara més que mai hem de saber observar la corrent del riu que ens porta. Algú dubta que les creences del passat sobre diferents supersticions, religions, reis, líders, pràctiques, pensaments... no eren incentivades de forma interessada per ningú? Sovint es diu el poble és prou intel·ligent com per no deixar-se influenciar, la pregunta que em faig és si a dia davui també ho és prou com per no creures aquesta frase.
I algú pot dir: coi, i com podem evitar la influència i manipulació? El millor de tot és que no podem, però sí que la podem intentar controlar. El nostre cervell necessita estar entretingut constantment, la clau està en Qui, Què i Quan lentreté. Sempre hi haurà algú, alguna cosa i algun moment disposats a entretenir-nos, però dependrà molt de la nostra elecció. Som capaços de trobar plaer a coses que en un primer moment ens repulsa: fumem, bevem, mengem aliments estranys, i el primer cop mai ens agrada, tornant-nos igualment edictes de per vida. I daltre banda ens aficionem als dolços i altres plaers fàcilment sense gaires remordiments. De la mateixa manera passa amb aquell programa de TV que ens enganxem, revista que ens subscrivim, persones amb qui quedem... El temps que dediquem a entretenir el nostre cervell és el que ens deixarà marcats. Sempre hi haurà algú fabricant entreteniment destinat a nosaltres, amb desitjos partidistes. Cal que sapiguem a quin jardí pertany les flors que ens mengem a cada moment i a qui o a què li donem el privilegi de la nostra atenció, perquè construirem la societat segons les nostres influències. O dit duna altra manera: Ens hem de preguntar com serà demà la persona que estem creant avui i què serà capaç de fer i pensar. The entretingut? Doncs ja the fet perdre el temps.
I algú pot dir: coi, i com podem evitar la influència i manipulació? El millor de tot és que no podem, però sí que la podem intentar controlar. El nostre cervell necessita estar entretingut constantment, la clau està en Qui, Què i Quan lentreté. Sempre hi haurà algú, alguna cosa i algun moment disposats a entretenir-nos, però dependrà molt de la nostra elecció. Som capaços de trobar plaer a coses que en un primer moment ens repulsa: fumem, bevem, mengem aliments estranys, i el primer cop mai ens agrada, tornant-nos igualment edictes de per vida. I daltre banda ens aficionem als dolços i altres plaers fàcilment sense gaires remordiments. De la mateixa manera passa amb aquell programa de TV que ens enganxem, revista que ens subscrivim, persones amb qui quedem... El temps que dediquem a entretenir el nostre cervell és el que ens deixarà marcats. Sempre hi haurà algú fabricant entreteniment destinat a nosaltres, amb desitjos partidistes. Cal que sapiguem a quin jardí pertany les flors que ens mengem a cada moment i a qui o a què li donem el privilegi de la nostra atenció, perquè construirem la societat segons les nostres influències. O dit duna altra manera: Ens hem de preguntar com serà demà la persona que estem creant avui i què serà capaç de fer i pensar. The entretingut? Doncs ja the fet perdre el temps.