LEstatut de la costa
Per fi arriben les vacances, no les de la gent normal, de carrer; tampoc em referia a la de la canalla. Arriben per fi les vacances dels polítics i per fi ens deixaran tranquils, especialment amb el tema de lEstatut.
La consulta popular ha sigut la culminació de dos anys de pugnes polítiques, desencisos, mentides i pactes obscurs que siniciaven amb una fotografia maquillada al pati del castell de Miravet.
Els ciutadans encara no entenem què hem aprovat. Llegir, llegim ben poc, la veritat, i els polítics shan explicat menys, només preocupats per la quota de pantalla per dir-la ben grossa i marcar-se el tanto.
De tots els municipis de Catalunya, només un de la Vall dAran sha atrevit a dir que no; ara bé, els municipis de la Costa Daurada central han protagonitzat les quotes més elevades dabstenció.
Mont-roig, Cambrils i Salou han secundat una abstenció vertiginosa, a part dacumular uns resultats veritablement engrescadors per als seguidors del no.
Si observem les característiques dels municipis per comarques ens podem adonar que hi ha força confluència pel que fa a tendències de vot i abstenció.
Els municipis de la Costa Daurada central presenten un comportament similar perquè cada vegada més hi ha una tendència a homogeneïtzar les xarxes urbanes, amb característiques comunes o similars: economia centrada en els sector serveis i turisme, fort i acusat desarrelament de part de la població nouvinguda, ostracisme de la població autòctona, xarxes urbanes poc cohesionades amb predomini dels models durbanització extensiva, disfunció dels serveis públics bàsics, aparició de clapes de pobresa i dexclusió social i marginació...
En pocs anys aquests nuclis urbans passen de ser pobles més o menys grans, amb la qualitat de vida de poble, a esdevenir petites ciutats, amb els avantatges i inconvenients que això comporta.
De tot plegat en podem extreure, com a mínim, un parell de conclusions: la primera, caldria reflexionar profundament sobre el model de ciutat o xarxes de ciutat que sestan generant. En segon lloc, cal tendir cada vegada més a mancomunar esforços i serveis entre els municipis de la Costa Daurada central, i no únicament des de les administracions o petits gremis, i creant la imatge de pertinença al territori, a la gent, al paisatge...
Potser així, amb un sentiment fort de pertinença al territori, saconseguirà una major participació a lestatut del 2031.
La consulta popular ha sigut la culminació de dos anys de pugnes polítiques, desencisos, mentides i pactes obscurs que siniciaven amb una fotografia maquillada al pati del castell de Miravet.
Els ciutadans encara no entenem què hem aprovat. Llegir, llegim ben poc, la veritat, i els polítics shan explicat menys, només preocupats per la quota de pantalla per dir-la ben grossa i marcar-se el tanto.
De tots els municipis de Catalunya, només un de la Vall dAran sha atrevit a dir que no; ara bé, els municipis de la Costa Daurada central han protagonitzat les quotes més elevades dabstenció.
Mont-roig, Cambrils i Salou han secundat una abstenció vertiginosa, a part dacumular uns resultats veritablement engrescadors per als seguidors del no.
Si observem les característiques dels municipis per comarques ens podem adonar que hi ha força confluència pel que fa a tendències de vot i abstenció.
Els municipis de la Costa Daurada central presenten un comportament similar perquè cada vegada més hi ha una tendència a homogeneïtzar les xarxes urbanes, amb característiques comunes o similars: economia centrada en els sector serveis i turisme, fort i acusat desarrelament de part de la població nouvinguda, ostracisme de la població autòctona, xarxes urbanes poc cohesionades amb predomini dels models durbanització extensiva, disfunció dels serveis públics bàsics, aparició de clapes de pobresa i dexclusió social i marginació...
En pocs anys aquests nuclis urbans passen de ser pobles més o menys grans, amb la qualitat de vida de poble, a esdevenir petites ciutats, amb els avantatges i inconvenients que això comporta.
De tot plegat en podem extreure, com a mínim, un parell de conclusions: la primera, caldria reflexionar profundament sobre el model de ciutat o xarxes de ciutat que sestan generant. En segon lloc, cal tendir cada vegada més a mancomunar esforços i serveis entre els municipis de la Costa Daurada central, i no únicament des de les administracions o petits gremis, i creant la imatge de pertinença al territori, a la gent, al paisatge...
Potser així, amb un sentiment fort de pertinença al territori, saconseguirà una major participació a lestatut del 2031.