De resultats i pactes
Els ciutadans hem parlat i hem decidit com voldrem que estigui distribuïda la nostra representació a lAjuntament. I prou! No sens pregunta al respecte dels pactes, això ja es deixa a les mans dels cuiners postelectorals.
Respecte als resultats, ha quedat clar que hi ha dues forces a Cambrils que es poden sentir plenament guanyadores, Esquerra Republicana i Ciudadanos. Els primers, han guanyat les eleccions després de patir una dolorosa travessia pel desert i malgrat arriscar per una persona que pocs hi confiaven, i entre els quals no em comptava. Els dies i sobretot el discurs dinvestidura em fan veure les coses amb més optimisme. Un programa elaborat i una llista amb persones capaces han posat Esquerra Republicana en un lloc avantatjós.
Ciudadanos ha sortit a Cambrils del no-res, amb un candidat desconegut i confeccionat en poques setmanes, i amb la base de ser un partit que defensa Espanya a Catalunya com a principal baluard.
Uns altres que creixen i, per tant, també haurien destar contents són els del Nou Moviment Ciutadà de lOliver Klein, que passen de tres a quatre regidors, però quan lobjectiu anunciat era lalcaldia i alguna enquesta els donava fins a sis regidors, aquest creixement té un petit gust agredolç, tot i que el resultat sigui meritori.
Contra pronòstic i malgrat el poc entusiasme que generava loratòria del candidat, lAssemblea de Cambrils ha aconseguit entrar a lAjuntament.
La resta han perdut o shan quedat a mitges dels seus objectius, i en conseqüència haurien de reflexionar, cosa que poques vegades fa un polític. El més fàcil serà buscar un culpable extern: la corrupció del partit general, la baixada dels grans partits, la manca de pressupost, el desgast del govern, etc.
Arribada lhora dels pactes, hi ha diverses opcions, i fins a lúltim dia de legislatura pot passar de tot.
Sobre els pactes possibles, tampoc en són tants. La fragmentació fa que hi hagi un bloc sobiranista, un dunionista i un bloc indefinit. Laposta per un bloc sobiranista amb la col·laboració duns indefinits socialistes que, a Cambrils, semblen tenir més dunionistes que daltra cosa, era la única opció viable que tenia ERC. Un doble pacte amb indefinits (amb PSC i NMC) posava ERC en una tessitura complicada, a més que feia inviable el pacte entre els de Klein i el PSC.
Lúnica opció que NMC entrés al govern era substituint el PSC, però això bastant rocambolesc: millor pactar amb algú més feble i a la vegada deixar un partit que està creixent una mica escorat en el tauler descacs de la política local, a veure com aguanta quatre anys més a loposició.
Pel que fa a un possible pacte liderat per CiU, també era possible, pactant amb NMC i PSC, però sembla poc viable que els socialistes podessin formar govern amb els que un dia ja van abandonar el vaixell socialista, i pactar amb Ciudadanos seria el suïcidi de CiU.
Pel que fa als discursos de la constitució de lAjuntament, alguns ja van deixar clares les seves intencions: lAssemblea per Cambrils, esforçada, compromesa però poc directa; Partit Popular: una llàstima que no saprofiti lúnic candidat aprofitable que ha tingut en tota la democràcia, té un discurs clar i creïble; PSC: fràgil i poc compromès; Ciudadanos: no saben on shan ficat ni on són; NMC: discurs impregnat dempipament; CiU: autojustificat i gens autocrític; i ERC: il·lusionats.
I em deixo la Camí per al final: segura, propera, i sorprenent.
Així ho he vist jo, i tampoc cal donar-hi més importància, perquè els fets posaran cadascú al lloc que pertoca, ni que sigui daquí a quatre anys.
Respecte als resultats, ha quedat clar que hi ha dues forces a Cambrils que es poden sentir plenament guanyadores, Esquerra Republicana i Ciudadanos. Els primers, han guanyat les eleccions després de patir una dolorosa travessia pel desert i malgrat arriscar per una persona que pocs hi confiaven, i entre els quals no em comptava. Els dies i sobretot el discurs dinvestidura em fan veure les coses amb més optimisme. Un programa elaborat i una llista amb persones capaces han posat Esquerra Republicana en un lloc avantatjós.
Ciudadanos ha sortit a Cambrils del no-res, amb un candidat desconegut i confeccionat en poques setmanes, i amb la base de ser un partit que defensa Espanya a Catalunya com a principal baluard.
Uns altres que creixen i, per tant, també haurien destar contents són els del Nou Moviment Ciutadà de lOliver Klein, que passen de tres a quatre regidors, però quan lobjectiu anunciat era lalcaldia i alguna enquesta els donava fins a sis regidors, aquest creixement té un petit gust agredolç, tot i que el resultat sigui meritori.
Contra pronòstic i malgrat el poc entusiasme que generava loratòria del candidat, lAssemblea de Cambrils ha aconseguit entrar a lAjuntament.
La resta han perdut o shan quedat a mitges dels seus objectius, i en conseqüència haurien de reflexionar, cosa que poques vegades fa un polític. El més fàcil serà buscar un culpable extern: la corrupció del partit general, la baixada dels grans partits, la manca de pressupost, el desgast del govern, etc.
Arribada lhora dels pactes, hi ha diverses opcions, i fins a lúltim dia de legislatura pot passar de tot.
Sobre els pactes possibles, tampoc en són tants. La fragmentació fa que hi hagi un bloc sobiranista, un dunionista i un bloc indefinit. Laposta per un bloc sobiranista amb la col·laboració duns indefinits socialistes que, a Cambrils, semblen tenir més dunionistes que daltra cosa, era la única opció viable que tenia ERC. Un doble pacte amb indefinits (amb PSC i NMC) posava ERC en una tessitura complicada, a més que feia inviable el pacte entre els de Klein i el PSC.
Lúnica opció que NMC entrés al govern era substituint el PSC, però això bastant rocambolesc: millor pactar amb algú més feble i a la vegada deixar un partit que està creixent una mica escorat en el tauler descacs de la política local, a veure com aguanta quatre anys més a loposició.
Pel que fa a un possible pacte liderat per CiU, també era possible, pactant amb NMC i PSC, però sembla poc viable que els socialistes podessin formar govern amb els que un dia ja van abandonar el vaixell socialista, i pactar amb Ciudadanos seria el suïcidi de CiU.
Pel que fa als discursos de la constitució de lAjuntament, alguns ja van deixar clares les seves intencions: lAssemblea per Cambrils, esforçada, compromesa però poc directa; Partit Popular: una llàstima que no saprofiti lúnic candidat aprofitable que ha tingut en tota la democràcia, té un discurs clar i creïble; PSC: fràgil i poc compromès; Ciudadanos: no saben on shan ficat ni on són; NMC: discurs impregnat dempipament; CiU: autojustificat i gens autocrític; i ERC: il·lusionats.
I em deixo la Camí per al final: segura, propera, i sorprenent.
Així ho he vist jo, i tampoc cal donar-hi més importància, perquè els fets posaran cadascú al lloc que pertoca, ni que sigui daquí a quatre anys.