Sembrant el gra
Lúltima campanya electoral ha coincidit casualment amb la parada dun circ ambulant a la nostra població. Els malabarismes, els jocs de màgia, els equilibris, les filigranes de les feres i el patetisme dels clowns esdevenen autèntiques metàfores dels dies preelectorals. En els temps que vivim, exposats diàriament a la constant agressió dels missatges amb intencionalitat política en els mitjans de comunicació tradicionals i les pujades de to de les xarxes socials, les dues setmanes de campanya electoral, més la jornada de reflexió prèvia al dia de la festa de la democràcia, han esdevingut ja un procediment anacrònic. Enguany ha estat la vegada que han concorregut més formacions polítiques a les eleccions municipals. Aquesta tònica, que ja fa temps que es dóna (especialment, a les localitats de la costa tarragonina), demostra la tremenda diversitat ideològica duna població plural com és la cambrilenca, resultant de fluxos demogràfics variats i, alhora, en procés de canvi i constant redefinició.
Cada partit polític utilitza les seves pròpies estratègies per fer-se lloc en el futur cartipàs de lAjuntament. Una anàlisi ràpida daquestes darreres eleccions ens deixa entreveure algunes pràctiques poc desitjables, si més no moralment anòmales, que diuen ben poc sobre les nobles intencions dels que optaven per lalcaldia. Per exemple, les llistes fantasmes, les quals han estat denunciades, de nou, durant aquesta campanya. Són molt freqüents en les localitats petites i les promouen, especialment, els grans partits espanyols. Una ullada a la llista del Partit Popular a Vinyols i els Arcs ens permetia comprovar els noms duns quants veïns cambrilencs, alguns dells emparentats directament amb regidors daquest partit en el nostre Ajuntament. També era un cambrilenc el candidat que encapçalava la llista del PSC al poble de Margalef, al Priorat. Ben curiosa resultava la llista cambrilenca dels candidats de Ciudadanos, amb persones sovint alienes a la realitat de la població.
De fet, una altra pràctica reprovable és el fort personalisme dalgunes candidatures, sovint precedit per un acte de transfuguisme. És freqüent en nous partits o partits independents aparentment desideologitzats. La història política cambrilenca destaca per la presència daquesta mena de formacions, algunes delles creades a corre-cuita abans de tancar el període dinscripció de les candidatures. Potser és una manera de fugir de les dinàmiques extralocals, que es dirimeixen en els grans mitjans de comunicació. Aquelles dinàmiques que fan que molts votants votin en clau nacional, sense a penes conèixer el programa municipal del partit i, encara menys, el seu candidat, i a vegades a partits amb poca vocació municipalista.
Hi ha, però, una altra estratègia de treball, almenys més honrada. Es tracta dhaver sembrat el gra durant els quatre anys anteriors als comicis, ni que sigui amb accions populistes. Diuen que el PP va aconseguir aquell èxit tan tronat a Badalona el 2011 perquè havia desplegat una campanya constant i persistent als barris de la ciutat, fent-se presents en els mercats i els carrers. A Cambrils també hi ha hagut formacions que han fet un treball de formigueta, amb molt de zel i, per això, shan vist enfortides en aquestes eleccions. El programa duna formació política municipal no es pot improvisar a un mes dels comicis, sinó que ha dhaver estat reflexionat, discutit, polit i comunicat amb molta antelació. Cal haver fet els deures abans, havent aportat idees per al benestar de la ciutadania, fent-se seus els problemes del municipi, implicant-se en la vida cívica local. Daquesta manera, es pot construir una visió. En aquesta nova legislatura que acaba de començar, els partits del govern municipal hauran de demostrar la seva habilitat per portar la ciutat, però els altres partits, els que no governen, hauran de demostrar que són capaços de dinamitzar la reflexió i la fiscalització polítiques.
Cada partit polític utilitza les seves pròpies estratègies per fer-se lloc en el futur cartipàs de lAjuntament. Una anàlisi ràpida daquestes darreres eleccions ens deixa entreveure algunes pràctiques poc desitjables, si més no moralment anòmales, que diuen ben poc sobre les nobles intencions dels que optaven per lalcaldia. Per exemple, les llistes fantasmes, les quals han estat denunciades, de nou, durant aquesta campanya. Són molt freqüents en les localitats petites i les promouen, especialment, els grans partits espanyols. Una ullada a la llista del Partit Popular a Vinyols i els Arcs ens permetia comprovar els noms duns quants veïns cambrilencs, alguns dells emparentats directament amb regidors daquest partit en el nostre Ajuntament. També era un cambrilenc el candidat que encapçalava la llista del PSC al poble de Margalef, al Priorat. Ben curiosa resultava la llista cambrilenca dels candidats de Ciudadanos, amb persones sovint alienes a la realitat de la població.
De fet, una altra pràctica reprovable és el fort personalisme dalgunes candidatures, sovint precedit per un acte de transfuguisme. És freqüent en nous partits o partits independents aparentment desideologitzats. La història política cambrilenca destaca per la presència daquesta mena de formacions, algunes delles creades a corre-cuita abans de tancar el període dinscripció de les candidatures. Potser és una manera de fugir de les dinàmiques extralocals, que es dirimeixen en els grans mitjans de comunicació. Aquelles dinàmiques que fan que molts votants votin en clau nacional, sense a penes conèixer el programa municipal del partit i, encara menys, el seu candidat, i a vegades a partits amb poca vocació municipalista.
Hi ha, però, una altra estratègia de treball, almenys més honrada. Es tracta dhaver sembrat el gra durant els quatre anys anteriors als comicis, ni que sigui amb accions populistes. Diuen que el PP va aconseguir aquell èxit tan tronat a Badalona el 2011 perquè havia desplegat una campanya constant i persistent als barris de la ciutat, fent-se presents en els mercats i els carrers. A Cambrils també hi ha hagut formacions que han fet un treball de formigueta, amb molt de zel i, per això, shan vist enfortides en aquestes eleccions. El programa duna formació política municipal no es pot improvisar a un mes dels comicis, sinó que ha dhaver estat reflexionat, discutit, polit i comunicat amb molta antelació. Cal haver fet els deures abans, havent aportat idees per al benestar de la ciutadania, fent-se seus els problemes del municipi, implicant-se en la vida cívica local. Daquesta manera, es pot construir una visió. En aquesta nova legislatura que acaba de començar, els partits del govern municipal hauran de demostrar la seva habilitat per portar la ciutat, però els altres partits, els que no governen, hauran de demostrar que són capaços de dinamitzar la reflexió i la fiscalització polítiques.