Silenci
La calorada que ha fet aquest mes de juliol ens ha agafat desprevinguts, però diuen que ens hi haurem danar acostumant. Després de tot el dia suant, un espera que arribi la nit amb lesperança que corri una mica daire i poder respirar una mica. Enguany, però, ni aquesta calma nocturna hem tingut. En dies de tanta xafogor només ve de gust estar-se en un lloc ben tancat amb laire condicionat a tota potència i anar menjant gelats i bevent refrescos acabats de sortir de la nevera. I quan algú alerta dels riscos daquests contrastos no falla la resposta: què és pitjor, agafar un constipat o ofegar-se de calor?.
A falta daire condicionat, hi ha alternatives menys glamuroses però també efectives: un ventilador a lalçada de les cames o de la cara pot fer miracles. O el davant-darrere, un sistema daquells de tota la vida que no falla mai: tenir les persianes baixades mentre toqui el sol i al vespre, ben amunt, finestres obertes de bat a bat, i vinga, que el corrent circuli. Però enguany ni tenint el ventilador a un pam, ni obrint totes les finestres del veïnat, ni dutxant-se trenta vegades al dia hi ha hagut manera de refrescar-se.
I durant el dia, rai. Un va passant com pot, arrossegant-se per aquí i per allà buscant rutes alternatives per tal que ni un raig de sol et toqui la pell per por de desintegrar-te com un vampir. Però a la nit ja són figues dun altre paner, res de descansar. Perquè quan ja no et queda res més per treuret que la pell, tadones que sí, que avui torna a fer molta calor i que aquesta nit tampoc dormirem.
Linsomni estival presta a la reflexió, perquè per molt que comptis ovelles, llegeixis llibres o miris capítols de sèries, no hi ha manera de conciliar la son. Així que aprofites aquestes hores que habitualment dorms per fer reflexions daquelles que no et faries mai si poguessis estar amb la finestra tancada i ben abrigadet sota les mantes.
Tadones que de silenci res de res. Tu, que sempre havies cregut que si no hi havia silenci absolut no podies dormir, descobreixis que has viscut tota la vida enganyat. Les nits destiu en un poble de costa que viu del turisme són molt sorolloses i poder dormir en aquestes condicions és un luxe. Si dorms amb la finestra tancada i amb laire condicionat, et perds moltes coses que passen al món mentre descanses plàcidament. Però has de dormir amb la finestra oberta i, per tant, passes les nits en vetlla, detectant mil sons que fins ara teren imperceptibles. El camió de cada fracció de la brossa, monopatins tremolant als dibuixos de les rajoles, cotxes acceleradíssims frenant de cop quan es troben una rotonda davant els nassos, eternes sobretaules en un restaurant, una copa darrere laltra a la terrassa dun bar, tornades cap a casa cantant i cridant, el xou per als clients dun hotel, el lladruc dels gossos, el plor dun nadó... Estirat al llit, amb els ulls com a plats, repasses tots aquests i més sons mentre ets conscient dhaver sentit les campanades de tots el quarts de cada hora. Quan comença a despuntar el sol i els ocells refilen el bon dia, ja no desitges que passi la calor per poder dormir sinó que supliques silenci.
A falta daire condicionat, hi ha alternatives menys glamuroses però també efectives: un ventilador a lalçada de les cames o de la cara pot fer miracles. O el davant-darrere, un sistema daquells de tota la vida que no falla mai: tenir les persianes baixades mentre toqui el sol i al vespre, ben amunt, finestres obertes de bat a bat, i vinga, que el corrent circuli. Però enguany ni tenint el ventilador a un pam, ni obrint totes les finestres del veïnat, ni dutxant-se trenta vegades al dia hi ha hagut manera de refrescar-se.
I durant el dia, rai. Un va passant com pot, arrossegant-se per aquí i per allà buscant rutes alternatives per tal que ni un raig de sol et toqui la pell per por de desintegrar-te com un vampir. Però a la nit ja són figues dun altre paner, res de descansar. Perquè quan ja no et queda res més per treuret que la pell, tadones que sí, que avui torna a fer molta calor i que aquesta nit tampoc dormirem.
Linsomni estival presta a la reflexió, perquè per molt que comptis ovelles, llegeixis llibres o miris capítols de sèries, no hi ha manera de conciliar la son. Així que aprofites aquestes hores que habitualment dorms per fer reflexions daquelles que no et faries mai si poguessis estar amb la finestra tancada i ben abrigadet sota les mantes.
Tadones que de silenci res de res. Tu, que sempre havies cregut que si no hi havia silenci absolut no podies dormir, descobreixis que has viscut tota la vida enganyat. Les nits destiu en un poble de costa que viu del turisme són molt sorolloses i poder dormir en aquestes condicions és un luxe. Si dorms amb la finestra tancada i amb laire condicionat, et perds moltes coses que passen al món mentre descanses plàcidament. Però has de dormir amb la finestra oberta i, per tant, passes les nits en vetlla, detectant mil sons que fins ara teren imperceptibles. El camió de cada fracció de la brossa, monopatins tremolant als dibuixos de les rajoles, cotxes acceleradíssims frenant de cop quan es troben una rotonda davant els nassos, eternes sobretaules en un restaurant, una copa darrere laltra a la terrassa dun bar, tornades cap a casa cantant i cridant, el xou per als clients dun hotel, el lladruc dels gossos, el plor dun nadó... Estirat al llit, amb els ulls com a plats, repasses tots aquests i més sons mentre ets conscient dhaver sentit les campanades de tots el quarts de cada hora. Quan comença a despuntar el sol i els ocells refilen el bon dia, ja no desitges que passi la calor per poder dormir sinó que supliques silenci.