La bona feina de Vent dEstrop
El passat dia de Sant Joan vaig poder tenir el plaer de participar a les regates dels debutants de la gent de Vent dEstrop. Realment em va sorprendre el bon ambient, la companyonia i les bones vibracions que van presidir les gairebé tres hores de competició.
Laventura de vogar lhavia començada, com qui no vol la cosa, un mes enrere. Com les coses que valen la pena de veritat, el boca-orella va funcionar de meravella i una colla dintrèpids mariners daigua dolça ens vam posar en mans del timoner Lalo per començar a assaborir la passió pels rems. Aquesta fal·lera em semblava un pèl exagerada abans de fer el meu petit tast de laventura de la voga. Sovint, en les meves passejades pel moll de Cambrils, em sorprenia comprovar lentusiasme amb què una colla de jovent i gent de totes les edats traginava rems i barques amunt i avall.
De bon començament, Lalo ens va transmetre la seva passió per la mar; termes mariners i un discurs ple dentusiasme omplien els nostres cervells de secà. Intentant no confondre proa amb popa i procurant no deixar ningú borni amb els rems, la paciència infinita de Lalo anava configurant a poc a poc un esperit dequip. Sempre amb reforços positius, la nostra imperícia no semblava tan severa i amb un pols de bon humor el nostre timoner aconseguia que cada cop guanyéssim en coordinació i seguretat.
El dia de la competició tot eren nervis, però alhora amb força confiança per gaudir duna bona estona al costat daquell estol de gent que comparteix lafició per la voga. Competien 14 barques i malgrat no quedar entre els tres primers, la nostra tripulació del Cap de Lluç va sortir amb manifesta satisfacció i orgull. Tothom rebia aplaudiments i tothom era esperonat a acabar de la millor manera la cursa; fins i tot un polsim de bon humor a càrrec dun equip disfressat de Marilyn Monroe van deixar en segon lloc el cronòmetre. Van guanyar la cursa també gent dequip, els castellers de Cambrils.
Tot plegat va ser un capvespre ben reeixit i que cal reivindicar.
Sovint, jo el primer, tots anem ràpids a criticar i a posar el dit a lull arreu. En canvi la bona feina dun munió de gent com la de Vent dEstrop pot quedar desdibuixada quan realment, com tantes entitats i associacions, fan una gran tasca de manera constant, amb eficiència i sense escarafalls.
Vivim uns temps políticament molt complexos i les aigües del país estan mogudes. Potser als nostres representants i dirigents els caldria també unes jornades de voga amb els amics de Vent dEstrop. En lloc de voler ser tothom timoner o remar cada u al seu aire; altrament aprendrien a treballar en equip, estar atent al ritme dels altres, defugir protagonismes, tenir paciència amb els companys de ruta i saber portar el vaixell del país a bon port, trampejant els atzucacs de loratge polític. Tenim un president amant de la mar i les dites nàutiques; doncs bé, tots a la barca de debutants de Vent dEstrop! I que faci de timoner qui tingui ganes de servir el país, no pas servir-sen!
Segur que tot plegat aniria una xic millor i ens podríem estalviar probables ensurts en les importants regates que ens esperen a tots a la tardor.
Laventura de vogar lhavia començada, com qui no vol la cosa, un mes enrere. Com les coses que valen la pena de veritat, el boca-orella va funcionar de meravella i una colla dintrèpids mariners daigua dolça ens vam posar en mans del timoner Lalo per començar a assaborir la passió pels rems. Aquesta fal·lera em semblava un pèl exagerada abans de fer el meu petit tast de laventura de la voga. Sovint, en les meves passejades pel moll de Cambrils, em sorprenia comprovar lentusiasme amb què una colla de jovent i gent de totes les edats traginava rems i barques amunt i avall.
De bon començament, Lalo ens va transmetre la seva passió per la mar; termes mariners i un discurs ple dentusiasme omplien els nostres cervells de secà. Intentant no confondre proa amb popa i procurant no deixar ningú borni amb els rems, la paciència infinita de Lalo anava configurant a poc a poc un esperit dequip. Sempre amb reforços positius, la nostra imperícia no semblava tan severa i amb un pols de bon humor el nostre timoner aconseguia que cada cop guanyéssim en coordinació i seguretat.
El dia de la competició tot eren nervis, però alhora amb força confiança per gaudir duna bona estona al costat daquell estol de gent que comparteix lafició per la voga. Competien 14 barques i malgrat no quedar entre els tres primers, la nostra tripulació del Cap de Lluç va sortir amb manifesta satisfacció i orgull. Tothom rebia aplaudiments i tothom era esperonat a acabar de la millor manera la cursa; fins i tot un polsim de bon humor a càrrec dun equip disfressat de Marilyn Monroe van deixar en segon lloc el cronòmetre. Van guanyar la cursa també gent dequip, els castellers de Cambrils.
Tot plegat va ser un capvespre ben reeixit i que cal reivindicar.
Sovint, jo el primer, tots anem ràpids a criticar i a posar el dit a lull arreu. En canvi la bona feina dun munió de gent com la de Vent dEstrop pot quedar desdibuixada quan realment, com tantes entitats i associacions, fan una gran tasca de manera constant, amb eficiència i sense escarafalls.
Vivim uns temps políticament molt complexos i les aigües del país estan mogudes. Potser als nostres representants i dirigents els caldria també unes jornades de voga amb els amics de Vent dEstrop. En lloc de voler ser tothom timoner o remar cada u al seu aire; altrament aprendrien a treballar en equip, estar atent al ritme dels altres, defugir protagonismes, tenir paciència amb els companys de ruta i saber portar el vaixell del país a bon port, trampejant els atzucacs de loratge polític. Tenim un president amant de la mar i les dites nàutiques; doncs bé, tots a la barca de debutants de Vent dEstrop! I que faci de timoner qui tingui ganes de servir el país, no pas servir-sen!
Segur que tot plegat aniria una xic millor i ens podríem estalviar probables ensurts en les importants regates que ens esperen a tots a la tardor.