Ho tenim a tocar
Cada cop que mirem endarrere, ens sorprenem de la rapidesa amb què el país ha fet un canvi sense retorn. El procés dindependència, la revolta dels somriures, o com en vulguem dir, encara el 27-S com una nova fase, que, com les anteriors, és dimprevisible resultat. La incertesa davant quin serà el nostre futur col·lectiu esdevé fet habitual en la política catalana dels darrers anys. Shan fet passes impensables fa molt poc temps i ara cal encarar aquestes eleccions com el referèndum legal que mai ens van deixar fer. Cal tornar a recordar que no és cap conflicte entre idiomes ni identitats, és una batalla de la democràcia contra la dictadura franquista que de tantes maneres encara hem heretat en aquest Estat espanyol en fallida.
Quan votem per una de les dues llistes sobiranistes, pensem que la independència no és només un objectiu, sinó una eina per transformar aquest país en una vertadera democràcia, amb una societat activa, sense tuteles ni herències de la dictadura.
Aquest estiu sha donat a conèixer la candidatura unitària entre CiU i ERC, no és el projecte que shavia anunciat al principi, però sha de celebrar que ha actuat de revulsiu de lelectorat. Ara no és moment de fer retrets, lobjectiu de sumar una clara majoria el 27-S passa per davant. La candidatura de la CUP ofereix la feina feta de formiga per tot el territori, la coherència dels seus diputats i la voluntat de fer una necessària ruptura democràtica. El meu vot anirà per a ells. Mai faig públic el meu vot (estic molt descontent de tots els partits), però aquest cop són uns comicis en què ens hi juguem molt i són decisius. Amb el nostre entorn més proper, cal contrarestar la campanya de desprestigi que ara saccelerarà per part de la Brunete mediàtica, els partits unionistes i tot laparell estatal. No és poc. Per mi és una bona notícia que la candidata de Ciutadans a la Generalitat acceptés el 27-S com un repte democràtic per aclarir quina opció és la majoritària. Esperem que no es desdigui si els partits contraris a la independència estan per sota del 50%.
El referent més pròxim duns comicis així serien els 5.900 cambrilencs pel sí-sí, que hi va haver el 9-N. Si recordem que a les autonòmiques del 2012, amb una participació del 63% i 13.300 vots, no nhi hauria prou amb tornar a mobilitzar aquest vot independentista cambrilenc. Ho tenim a tocar. El 27-S és una oportunitat dor per legitimar de forma decisiva el canvi que demanem molts catalans. Si perdem, ningú pot assegurar que tornem enrere a renegociar un estatut. Possiblement el procés saturaria temporalment, però reapareixeria en un futur pròxim. Com he dit, els lligams de Catalunya amb lEstat espanyol sestan desfent de forma irremeiable. Cal tornar a repetir que trencar amb les institucions espanyoles no té a veure amb els lligams de tot tipus que tenim els catalans i els espanyols. Volem ser bons veïns, però que cadascú mani a casa seva. Un dels portaveus de Súmate sempre diu que es pot ser de la Roja i sentir-se espanyol i votar sí-sí. Fa pocs dies, parlant daixò amb un cambrilenc nascut a Castilléjar, em deia que quan va estar al Valle de los Caídos es va assegurar que el Caudillo no tornaria a sortir dallí. Hem de tenir clar que si aconseguim tirar endavant serà sumant el màxim de cambrilencs, siguin don siguin els seus orígens. Lobjectiu és un de simple: el dret a decidir per nosaltres mateixos, el dret a ser feliços. Hi ha cap principi més fàcil dentendre?
Quan votem per una de les dues llistes sobiranistes, pensem que la independència no és només un objectiu, sinó una eina per transformar aquest país en una vertadera democràcia, amb una societat activa, sense tuteles ni herències de la dictadura.
Aquest estiu sha donat a conèixer la candidatura unitària entre CiU i ERC, no és el projecte que shavia anunciat al principi, però sha de celebrar que ha actuat de revulsiu de lelectorat. Ara no és moment de fer retrets, lobjectiu de sumar una clara majoria el 27-S passa per davant. La candidatura de la CUP ofereix la feina feta de formiga per tot el territori, la coherència dels seus diputats i la voluntat de fer una necessària ruptura democràtica. El meu vot anirà per a ells. Mai faig públic el meu vot (estic molt descontent de tots els partits), però aquest cop són uns comicis en què ens hi juguem molt i són decisius. Amb el nostre entorn més proper, cal contrarestar la campanya de desprestigi que ara saccelerarà per part de la Brunete mediàtica, els partits unionistes i tot laparell estatal. No és poc. Per mi és una bona notícia que la candidata de Ciutadans a la Generalitat acceptés el 27-S com un repte democràtic per aclarir quina opció és la majoritària. Esperem que no es desdigui si els partits contraris a la independència estan per sota del 50%.
El referent més pròxim duns comicis així serien els 5.900 cambrilencs pel sí-sí, que hi va haver el 9-N. Si recordem que a les autonòmiques del 2012, amb una participació del 63% i 13.300 vots, no nhi hauria prou amb tornar a mobilitzar aquest vot independentista cambrilenc. Ho tenim a tocar. El 27-S és una oportunitat dor per legitimar de forma decisiva el canvi que demanem molts catalans. Si perdem, ningú pot assegurar que tornem enrere a renegociar un estatut. Possiblement el procés saturaria temporalment, però reapareixeria en un futur pròxim. Com he dit, els lligams de Catalunya amb lEstat espanyol sestan desfent de forma irremeiable. Cal tornar a repetir que trencar amb les institucions espanyoles no té a veure amb els lligams de tot tipus que tenim els catalans i els espanyols. Volem ser bons veïns, però que cadascú mani a casa seva. Un dels portaveus de Súmate sempre diu que es pot ser de la Roja i sentir-se espanyol i votar sí-sí. Fa pocs dies, parlant daixò amb un cambrilenc nascut a Castilléjar, em deia que quan va estar al Valle de los Caídos es va assegurar que el Caudillo no tornaria a sortir dallí. Hem de tenir clar que si aconseguim tirar endavant serà sumant el màxim de cambrilencs, siguin don siguin els seus orígens. Lobjectiu és un de simple: el dret a decidir per nosaltres mateixos, el dret a ser feliços. Hi ha cap principi més fàcil dentendre?