La gallineta al pati dels Tarongers
Com sempre que hi ha eleccions, tots, o gairebé tots, guanyen d'una o altra manera: la CUP guanya perquè triplica i té la clau per investir president algú de consens amb Junts pel Sí; Junts pel Sí guanya perquè és la força majoritària amb una clara distància del primer partit de l'oposició; Ciutadans guanya perquè es converteix en alternativa de govern a Catalunya; el PP i el PSC guanyen perquè no s'enfonsen del tot; Catalunya Sí que es Pot perquè resisteix l'embat de l'omnipresent "tema nacional", etc.
La realitat, però, tot i tenir múltiples prismes, és la que és i acabarà imposant-se. És clar que Junts pel Sí guanya les eleccions i frega la majoria absoluta, però si vol avançar cap a la culminació del procés d'alliberament nacional haurà d'entendre's com a mínim amb la CUP, que tindrà una forta capacitat de pressió sobre les polítiques de l'antiga CDC/ERC. Per altra banda, i encara que diguin el contrari, els independentistes, tant els anticapitalistes com els de "qui dies passa anys empeny", saben que si les eleccions es miren en clau plebiscitària la cosa no està per tirar coets, per molt que entre tots i totes fem unes performances impressionants i per molt que fem trampes i ara comptem com a abstencionistes els vots de Catalunya Sí que es Pot i d'Unió, quan durant mesos se'ls ha posat al sac dels traïdors, dels
col·laboracionistes, dels espanyolistes, dels colons o dels ocupadors.
La realitat també és que a Catalunya una gran part de la població vol la independència i que una altra gran part no la vol. I que amb l'immobilisme del govern espanyol i amb la seva actitud hostil, no podem aclarir del tot les xifres. L'únic indicatiu vàlid de la voluntat o no de deixar de ser espanyols és el resultat d'aquestes eleccions autonòmiques en clau plebiscitària i el resultat és prou concloent per no aturar el procés iniciat, però també és prou concloent que només hi ha dos possibles camins per continuar responent a les demandes majoritàries dels catalans i catalanes: o es proclama unilateralment la independència i es desobeeixen les lleis que ara imperen a Catalunya; o es reconstrueix una majoria amb tots els partidaris no de la independència sinó del dret a decidir i tornem altre cop a la casella del 2012; això sí, amb la sanitat més privatitzada, amb un sistema d'ensenyament afaitat i pelat, amb més aturades, més pobres, més precàries, amb més "anar a pasturar per Barcelona", amb les estelades descolorides i amb el Lluís Llach xiulant "La gallineta" pel pati dels tarongers.
La realitat, però, tot i tenir múltiples prismes, és la que és i acabarà imposant-se. És clar que Junts pel Sí guanya les eleccions i frega la majoria absoluta, però si vol avançar cap a la culminació del procés d'alliberament nacional haurà d'entendre's com a mínim amb la CUP, que tindrà una forta capacitat de pressió sobre les polítiques de l'antiga CDC/ERC. Per altra banda, i encara que diguin el contrari, els independentistes, tant els anticapitalistes com els de "qui dies passa anys empeny", saben que si les eleccions es miren en clau plebiscitària la cosa no està per tirar coets, per molt que entre tots i totes fem unes performances impressionants i per molt que fem trampes i ara comptem com a abstencionistes els vots de Catalunya Sí que es Pot i d'Unió, quan durant mesos se'ls ha posat al sac dels traïdors, dels
col·laboracionistes, dels espanyolistes, dels colons o dels ocupadors.
La realitat també és que a Catalunya una gran part de la població vol la independència i que una altra gran part no la vol. I que amb l'immobilisme del govern espanyol i amb la seva actitud hostil, no podem aclarir del tot les xifres. L'únic indicatiu vàlid de la voluntat o no de deixar de ser espanyols és el resultat d'aquestes eleccions autonòmiques en clau plebiscitària i el resultat és prou concloent per no aturar el procés iniciat, però també és prou concloent que només hi ha dos possibles camins per continuar responent a les demandes majoritàries dels catalans i catalanes: o es proclama unilateralment la independència i es desobeeixen les lleis que ara imperen a Catalunya; o es reconstrueix una majoria amb tots els partidaris no de la independència sinó del dret a decidir i tornem altre cop a la casella del 2012; això sí, amb la sanitat més privatitzada, amb un sistema d'ensenyament afaitat i pelat, amb més aturades, més pobres, més precàries, amb més "anar a pasturar per Barcelona", amb les estelades descolorides i amb el Lluís Llach xiulant "La gallineta" pel pati dels tarongers.