#Welcome refugees
Després de quatre anys duna cruenta guerra civil, la realitat que viu el poble sirià sha personat al centre dEuropa en forma donada humana. Els mateixos que feia poques setmanes apel·laven a la responsabilitat europea del govern grec perquè paguessin el deute bancari, quan van veure la marea de refugiats es van amagar a la seva piscina de luxe estival. La imatge duna multitud de supervivents del règim d Al-Assad, dISIS i dinfinitat de dictadures i conflictes, brandant la bandera europea caminant per Budapest en direcció a Alemanya, queda per als llibres de text.
Lepisodi torna a posar en joc la pròpia credibilitat de la UE, que altre cop no sap estar a lalçada en les crisis humanitàries. Els països europeus no han fet cas a lalerta humanitària que fa mesos ja es vaticinava que arribaria a Europa en la forma que ho està fent. La no prevenció del conflicte a Síria sumat a la geopolítica dun dels punts més calents del planeta, han deixat el poble sirià immers en una guerra total. Injusta com totes. La greu situació de lIraq, les implicacions dels governs occidentals i la daliats com els règims de lAràbia Saudita i Israel, tenen molt a dir sobre lallargament del conflicte.
Europa observa atònita el drama dels refugiats que es viu en molts països africans i asiàtics. Abans de caure en el fàcil determinisme, cal recordar que hi ha responsabilitats ineludibles dels governs doccident. Setmanes abans que els refugiats sirians fossin tema de portada, només shavia recollit el 30% de lajuda humanitària promesa pels països occidentals per a inicis denguany. Al Líban, els refugiats ja suposen un 25% de la població, mentre les institucions internacionals es fan lorni a les peticions dajuda des del 2012. Lamentablement els sirians només representen una part del drama dels refugiats a nivell global. Aquest conflicte, sumat al del Sudan, lIraq, Somàlia, Nigèria i el Iemen, ja suposen actualment 25 milions de desplaçats. Líbia, Eritrea, Mali, Somàlia, Afganistan... La llista es fa interminable. La novetat daquest estiu ha estat que els refugiats han abandonat els països veïns dels conflictes on es viu una situació de desbordament i shan dirigit de forma massiva a Europa.
En unes jornades a Brussel·les, lanalista tarragoní Sergio Maydeu feia aquesta diagnosi de sentit comú: és necessari augmentar esforços en resolució de conflictes, incrementar lajuda humanitària i la cooperació, i finalment replantejar el paper dEuropa com a principal exportador darmes del món. No cal dir que lauge dels populismes i la xenofòbia a Europa no perdran aquesta crisi dels refugiats per guanyar encara més protagonisme. I sobre lacolliment de refugiats, proposo una mesura per tal de començar a fer-ho de forma ràpida: utilitzar les vivendes de José M. Aznar i la seva colla del PP responsables dimpulsar i fer-nos partícips de la guerra de lIraq. Les bombes les vam trobar, eren de mentides massives.
Lepisodi torna a posar en joc la pròpia credibilitat de la UE, que altre cop no sap estar a lalçada en les crisis humanitàries. Els països europeus no han fet cas a lalerta humanitària que fa mesos ja es vaticinava que arribaria a Europa en la forma que ho està fent. La no prevenció del conflicte a Síria sumat a la geopolítica dun dels punts més calents del planeta, han deixat el poble sirià immers en una guerra total. Injusta com totes. La greu situació de lIraq, les implicacions dels governs occidentals i la daliats com els règims de lAràbia Saudita i Israel, tenen molt a dir sobre lallargament del conflicte.
Europa observa atònita el drama dels refugiats que es viu en molts països africans i asiàtics. Abans de caure en el fàcil determinisme, cal recordar que hi ha responsabilitats ineludibles dels governs doccident. Setmanes abans que els refugiats sirians fossin tema de portada, només shavia recollit el 30% de lajuda humanitària promesa pels països occidentals per a inicis denguany. Al Líban, els refugiats ja suposen un 25% de la població, mentre les institucions internacionals es fan lorni a les peticions dajuda des del 2012. Lamentablement els sirians només representen una part del drama dels refugiats a nivell global. Aquest conflicte, sumat al del Sudan, lIraq, Somàlia, Nigèria i el Iemen, ja suposen actualment 25 milions de desplaçats. Líbia, Eritrea, Mali, Somàlia, Afganistan... La llista es fa interminable. La novetat daquest estiu ha estat que els refugiats han abandonat els països veïns dels conflictes on es viu una situació de desbordament i shan dirigit de forma massiva a Europa.
En unes jornades a Brussel·les, lanalista tarragoní Sergio Maydeu feia aquesta diagnosi de sentit comú: és necessari augmentar esforços en resolució de conflictes, incrementar lajuda humanitària i la cooperació, i finalment replantejar el paper dEuropa com a principal exportador darmes del món. No cal dir que lauge dels populismes i la xenofòbia a Europa no perdran aquesta crisi dels refugiats per guanyar encara més protagonisme. I sobre lacolliment de refugiats, proposo una mesura per tal de començar a fer-ho de forma ràpida: utilitzar les vivendes de José M. Aznar i la seva colla del PP responsables dimpulsar i fer-nos partícips de la guerra de lIraq. Les bombes les vam trobar, eren de mentides massives.