Catalunya independent, fora del sistema solar
Després de la rebregada del Tribunal Constitucional al nou Estatut a Catalunya, sha experimentat un augment exponencial de lindependentisme, que sha evidenciat en les darreres grans manifestacions col·lectives de la societat civil catalana. Aquests darrers 11 de Setembre han resultat més reivindicatius que mai, amb centenars de milers de ciutadans reclamant cívicament i festiva ladéu a Espanya
Uns governants intel·ligents procurarien emprar les eines de la persuasió i la seducció per evitar la ruptura territorial de lEstat. En el cas català, a diferència del recent referèndum escocès, aquesta qualitat ha brillat i brilla per la seva absència més absoluta.
El to apocalíptic emprat des de Madrid, majoritàriament a càrrec dels ínclits representants del PP i el seu entorn mediàtic, la caverna, resulta esfereïdor. Ni les 10 plagues dEgipte o les calamitats de Nostradamus farien ombra a les penúries que patiria una hipotètica Catalunya independent de la pàtria espanyola. Fora de la Unió Europea, condemnats a lostracisme internacional, a donar tombs pel món sense el reconeixement de cap país, les pensions en perill, les carreres sense homologació, la ruptura de les famílies
El futur duna Catalunya lliure i sobirana no semblaria gens afalagador si no fóra que el cúmul de tantes adversitats entra més en el terreny de la ciència-ficció que no pas en el futur polític.
Tanmateix els esforços titànics per mantenir la unitat dEspanya resulten decebedors. Com que de cataclismes, pocs fins ara, cal passar al terreny de lamenaça i de la coacció. Això sí, amb el nom de la Constitució sempre present recordant la unitat indissoluble de la nació. Don Mariano Rajoy presumeix que la nació espanyola és de les més antigues dEuropa, dada per altra banda molt discutible i més pròxima a aquella España dels Reyes Católicos que va reinventar Franco, oblidant que la voluntat lliure del poble simposa sobre qualsevol passat històric, per més segles que hi afegim.
El procés sobiranista és un plat de mal pair per als garants de les essències hispanes i fins i tot salbira lús de joc brut, un indecent ús de les institucions i cossos de lestat de dret. Quina casualitat, poc després de fer-se efectiu lacord entre Convergència, ERC i entitats civils per a les eleccions autonòmiques del 27-S, la Guàrdia Civil escorcollava diverses oficines del partit que governa la Generalitat. Els antecedents del Ministeri de lInterior no inspiren pas cap confiança; recordin aquells informes policials falsos filtrats a la premsa que van aparèixer durant les passades eleccions autonòmiques de lany 2012.
El cas és que les polítiques de Madrid han estat una fàbrica dindependentistes força potent. Tan fàcil que hagués resultat admetre una consulta ciutadana, de resultat més que incert, però això no entra en el magí duna colla de polítics, hereus de lesperit de José Patiño, el ministre de Felipe V, que va espoliar fiscalment la Catalunya vençuda de 1714.
Somplen la boca amb termes com legalitat vigent, la llei no ho permet, la Constitució ho impedeix... però obliden que cap pretesa legalitat es pot imposar contra la voluntat dels ciutadans. La doctrina del Tribunal Internacional de la Haia, en sentència de 22 de juliol de 2010, és ben evident: Declarem que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals dindependència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional dun Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència duna dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que modifica, quan sigui necessari, la legalitat vigent.
Tal volta, els que condemnen una Catalunya independent fora del sistema solar necessitarien unes lliçons bàsiques de dret internacional.
Uns governants intel·ligents procurarien emprar les eines de la persuasió i la seducció per evitar la ruptura territorial de lEstat. En el cas català, a diferència del recent referèndum escocès, aquesta qualitat ha brillat i brilla per la seva absència més absoluta.
El to apocalíptic emprat des de Madrid, majoritàriament a càrrec dels ínclits representants del PP i el seu entorn mediàtic, la caverna, resulta esfereïdor. Ni les 10 plagues dEgipte o les calamitats de Nostradamus farien ombra a les penúries que patiria una hipotètica Catalunya independent de la pàtria espanyola. Fora de la Unió Europea, condemnats a lostracisme internacional, a donar tombs pel món sense el reconeixement de cap país, les pensions en perill, les carreres sense homologació, la ruptura de les famílies
El futur duna Catalunya lliure i sobirana no semblaria gens afalagador si no fóra que el cúmul de tantes adversitats entra més en el terreny de la ciència-ficció que no pas en el futur polític.
Tanmateix els esforços titànics per mantenir la unitat dEspanya resulten decebedors. Com que de cataclismes, pocs fins ara, cal passar al terreny de lamenaça i de la coacció. Això sí, amb el nom de la Constitució sempre present recordant la unitat indissoluble de la nació. Don Mariano Rajoy presumeix que la nació espanyola és de les més antigues dEuropa, dada per altra banda molt discutible i més pròxima a aquella España dels Reyes Católicos que va reinventar Franco, oblidant que la voluntat lliure del poble simposa sobre qualsevol passat històric, per més segles que hi afegim.
El procés sobiranista és un plat de mal pair per als garants de les essències hispanes i fins i tot salbira lús de joc brut, un indecent ús de les institucions i cossos de lestat de dret. Quina casualitat, poc després de fer-se efectiu lacord entre Convergència, ERC i entitats civils per a les eleccions autonòmiques del 27-S, la Guàrdia Civil escorcollava diverses oficines del partit que governa la Generalitat. Els antecedents del Ministeri de lInterior no inspiren pas cap confiança; recordin aquells informes policials falsos filtrats a la premsa que van aparèixer durant les passades eleccions autonòmiques de lany 2012.
El cas és que les polítiques de Madrid han estat una fàbrica dindependentistes força potent. Tan fàcil que hagués resultat admetre una consulta ciutadana, de resultat més que incert, però això no entra en el magí duna colla de polítics, hereus de lesperit de José Patiño, el ministre de Felipe V, que va espoliar fiscalment la Catalunya vençuda de 1714.
Somplen la boca amb termes com legalitat vigent, la llei no ho permet, la Constitució ho impedeix... però obliden que cap pretesa legalitat es pot imposar contra la voluntat dels ciutadans. La doctrina del Tribunal Internacional de la Haia, en sentència de 22 de juliol de 2010, és ben evident: Declarem que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals dindependència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional dun Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència duna dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que modifica, quan sigui necessari, la legalitat vigent.
Tal volta, els que condemnen una Catalunya independent fora del sistema solar necessitarien unes lliçons bàsiques de dret internacional.