El mosquit taronja
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Les portes de les eleccions del 27-S han obert les finestres de bat a bat a larribada del mosquit taronja. El mosquit taronja sembla immune a qualsevol antídot que durant els quaranta darrers anys, des de la fi del franquisme fins avui, hagi pogut desenvolupar el catalanisme polític i social. Ataca sense miraments, de manera directa i amb una fiblada contundent a parts del corpus catalanista que espècies anteriors ja tenien al punt de mira però ho fan amb més intensitat: la llengua i el cor. Per moltes anàlisis que es realitzin, no se sap ubicar tampoc lespècie exacta a la qual pertany, si la dreta, el centredreta, lesquerra, lextrema esquerra, si són progressistes o conservadors. El seu ràpid i exponencial creixement és, doncs, difícil de controlar perquè no sen saben, de moment, ni febleses ni tractaments profilàctics eficients. Caldran unes quantes campanyes polítiques i veure la seva evolució dins lecosistema polític per veure com sadapta i es consolida o safebleix i retrocedeix.
Un dels principals focus de la seva aparició se situa al nostre voltant geogràfic, amb epicentres importants com Vila-seca i Salou, que han fet de la zona costera del Camp de Tarragona un dels entorns on la seva presència sha fet més intensa i ha superat, en alguns casos, la resta despècies. Els analistes parlen del caliu de la influència del turisme de la resta de lEstat, de la segona residència, de grups compactes dimmigració dels anys 60 i 70 i posteriors. Però no oblidem dues situacions que han permès que el mosquit taronja hagi trobat un fang de cultiu impressionant. El primer es troba en els mitjans de comunicació i especialment les televisions com Antena 3, Telecinco, Cuatro, La Sexta o la mateixa televisió pública espanyola, per no anomenar altres canals com 13TV recalcitrantment contraris a qualsevol veu independentista i que han donat minuts i minuts a lafilada punxada del mosquit taronja més destacat. Laltre element que segurament ha fet despertar de la letargia el mosquit taronja ha estat laugment espectacular de la temperatura independentista dels darrers anys, i aquí és una fórmula de proporcions clares: a major grau dindependentisme, augment considerable de colònies taronja. Més que mai, tinc molt clar quin és el futur que desitjo per a aquest país i manifestar aquest desig serà la millor tela mosquitera que podré utilitzar per evitar la picada taronja.
Un dels principals focus de la seva aparició se situa al nostre voltant geogràfic, amb epicentres importants com Vila-seca i Salou, que han fet de la zona costera del Camp de Tarragona un dels entorns on la seva presència sha fet més intensa i ha superat, en alguns casos, la resta despècies. Els analistes parlen del caliu de la influència del turisme de la resta de lEstat, de la segona residència, de grups compactes dimmigració dels anys 60 i 70 i posteriors. Però no oblidem dues situacions que han permès que el mosquit taronja hagi trobat un fang de cultiu impressionant. El primer es troba en els mitjans de comunicació i especialment les televisions com Antena 3, Telecinco, Cuatro, La Sexta o la mateixa televisió pública espanyola, per no anomenar altres canals com 13TV recalcitrantment contraris a qualsevol veu independentista i que han donat minuts i minuts a lafilada punxada del mosquit taronja més destacat. Laltre element que segurament ha fet despertar de la letargia el mosquit taronja ha estat laugment espectacular de la temperatura independentista dels darrers anys, i aquí és una fórmula de proporcions clares: a major grau dindependentisme, augment considerable de colònies taronja. Més que mai, tinc molt clar quin és el futur que desitjo per a aquest país i manifestar aquest desig serà la millor tela mosquitera que podré utilitzar per evitar la picada taronja.