Opinió

L’oficina de Correus

Aquests dies al Casal d’Avis Municipal es pot veure una retrospectiva de fotos de l’Arxiu Municipal sobre el barri de l’Eixample, on apareix l’actual edifici de Correus acabat d’estrenar. En canvi el lamentable estat actual és una evidència de la poca cura per aquest servei públic i altre cop l’oblit del nostre municipi per part de l’administració. L’interior de l’oficina de Correus té un regust a la sèrie “Cuéntame”, fet que colpeix quan esbrines el sou del president d’aquesta empresa pública, Javier Cuesta, que s’embutxaca 178.000 euros anuals. Mentre s’ha efectuat una reducció de plantilla, s’han precaritzat les condicions laborals i s’han externalitzat serveis en els darrers quatre anys els sous dels directius s’han incrementat un 18%. De moment la Sociedad Estatal Correos y Telégrafos forma part de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) propietat de l’Estat espanyol. D’aquestes empreses, Correus és la que té més empleats, 40.000, que es reparteixen en 7 direccions de zona i empreses filials com Correos Express. Progressivament els funcionaris han estat recol·locats i actualment són un 30% de la plantilla. Els rumors d’una privatització en mans d’una empresa holandesa o alemanya es podrien constatar just passats els comicis generals, per això les mobilitzacions en el sector semblen imminents. Aquest mes d’octubre el president de l’empresa privada UNO demanava la privatització de Correus per considerar-la un “competidor deslleial”. Podríem tornar a recordar aquelles paraules del magnat Warren Buffet: s’està donant una guerra entre els estats i el capital, i l’estem guanyant nosaltres.
Tot i les retallades en la qualitat del servei i el context general de reducció constant de correu postal, l’empresa té balanç positiu. Però des de 2008 s’han perdut 15.000 llocs estructurals i s’ha incrementat l’eventualitat, el grau de reposició resulta zero incomplint la xifra de 90% de places que s’havia acordat amb els sindicats. Lamentablement Correus viu mancances que també trobem en serveis públics veïns de l’edifici, com Renfe, els centres docents de la plaça de l’Ajuntament o l’Hospital Lleuger Antoni Gimbernat. Tot i la reconversió iniciada a Correus des de 2001 amb mesures com el desmantellament de la banca pública, s’apunta que la manca de competitivitat i d’adaptació a les noves tecnologies, sumat al deute acumulat anteriorment, han estat les rèmores que han evitat una privatització anterior. Mentrestant, a Cambrils patim un servei insuficient i que en èpoques turístiques està desbordat. El Servei Postal Universal que garanteix repartir com a mínim correspondència cinc dies de la setmana a qualsevol habitatge no es compleix en un municipi que estacionalment pot arribar a més de 100.000 habitants. Tot això passa en el país on “un plato es un plato”, on existeixen vies d’AVE fantasmes, una ràtio d’aeroports que és el doble d’Alemanya i existeixen unes portes giratòries on sempre hi ha les mateixes elits.