Loficina de Correus
Aquests dies al Casal dAvis Municipal es pot veure una retrospectiva de fotos de lArxiu Municipal sobre el barri de lEixample, on apareix lactual edifici de Correus acabat destrenar. En canvi el lamentable estat actual és una evidència de la poca cura per aquest servei públic i altre cop loblit del nostre municipi per part de ladministració. Linterior de loficina de Correus té un regust a la sèrie Cuéntame, fet que colpeix quan esbrines el sou del president daquesta empresa pública, Javier Cuesta, que sembutxaca 178.000 euros anuals. Mentre sha efectuat una reducció de plantilla, shan precaritzat les condicions laborals i shan externalitzat serveis en els darrers quatre anys els sous dels directius shan incrementat un 18%. De moment la Sociedad Estatal Correos y Telégrafos forma part de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) propietat de lEstat espanyol. Daquestes empreses, Correus és la que té més empleats, 40.000, que es reparteixen en 7 direccions de zona i empreses filials com Correos Express. Progressivament els funcionaris han estat recol·locats i actualment són un 30% de la plantilla. Els rumors duna privatització en mans duna empresa holandesa o alemanya es podrien constatar just passats els comicis generals, per això les mobilitzacions en el sector semblen imminents. Aquest mes doctubre el president de lempresa privada UNO demanava la privatització de Correus per considerar-la un competidor deslleial. Podríem tornar a recordar aquelles paraules del magnat Warren Buffet: sestà donant una guerra entre els estats i el capital, i lestem guanyant nosaltres.
Tot i les retallades en la qualitat del servei i el context general de reducció constant de correu postal, lempresa té balanç positiu. Però des de 2008 shan perdut 15.000 llocs estructurals i sha incrementat leventualitat, el grau de reposició resulta zero incomplint la xifra de 90% de places que shavia acordat amb els sindicats. Lamentablement Correus viu mancances que també trobem en serveis públics veïns de ledifici, com Renfe, els centres docents de la plaça de lAjuntament o lHospital Lleuger Antoni Gimbernat. Tot i la reconversió iniciada a Correus des de 2001 amb mesures com el desmantellament de la banca pública, sapunta que la manca de competitivitat i dadaptació a les noves tecnologies, sumat al deute acumulat anteriorment, han estat les rèmores que han evitat una privatització anterior. Mentrestant, a Cambrils patim un servei insuficient i que en èpoques turístiques està desbordat. El Servei Postal Universal que garanteix repartir com a mínim correspondència cinc dies de la setmana a qualsevol habitatge no es compleix en un municipi que estacionalment pot arribar a més de 100.000 habitants. Tot això passa en el país on un plato es un plato, on existeixen vies dAVE fantasmes, una ràtio daeroports que és el doble dAlemanya i existeixen unes portes giratòries on sempre hi ha les mateixes elits.
Tot i les retallades en la qualitat del servei i el context general de reducció constant de correu postal, lempresa té balanç positiu. Però des de 2008 shan perdut 15.000 llocs estructurals i sha incrementat leventualitat, el grau de reposició resulta zero incomplint la xifra de 90% de places que shavia acordat amb els sindicats. Lamentablement Correus viu mancances que també trobem en serveis públics veïns de ledifici, com Renfe, els centres docents de la plaça de lAjuntament o lHospital Lleuger Antoni Gimbernat. Tot i la reconversió iniciada a Correus des de 2001 amb mesures com el desmantellament de la banca pública, sapunta que la manca de competitivitat i dadaptació a les noves tecnologies, sumat al deute acumulat anteriorment, han estat les rèmores que han evitat una privatització anterior. Mentrestant, a Cambrils patim un servei insuficient i que en èpoques turístiques està desbordat. El Servei Postal Universal que garanteix repartir com a mínim correspondència cinc dies de la setmana a qualsevol habitatge no es compleix en un municipi que estacionalment pot arribar a més de 100.000 habitants. Tot això passa en el país on un plato es un plato, on existeixen vies dAVE fantasmes, una ràtio daeroports que és el doble dAlemanya i existeixen unes portes giratòries on sempre hi ha les mateixes elits.