Opinió

Caragols

A la tardor, quan plou, els caragols corren i la gent els va a buscar pels marges encara humits. Després, els posen a dejunar. Dejunar un caragol consisteix a posar-lo en una gàbia ben tancada i no donar-li res de menjar. Anys enrere se’n deia el pacte de la fam. Tots s’assequen. Alguns es deuen morir. Com més fam pateixen, més apreciats són. En canvi, a França els volen poc dejunats, els volen tendres, rodons, plens. Són els més apreciats i els que més es paguen. És l’anomenat caragol de Borgonya, que és més gros i molsut, com el nostre bover gros. He llegit que a França es consumeixen uns 250 milions de caragols a l’any.
Avui, els caragols han fet molt de camí. Els utilitzen per acompanyar-ho tot: carn, peus de porc, conill, dolços i picants, amb sípia, etc. Amb les combinacions que es fan amb els caragols, és molt difícil dir si els caragols són els acompanyats o els acompanyants. A mi em sembla que són els acompanyants en el sentit que els elements que els acompanyen tenen un sabor, un gust que ells mateixos no tenen. Hi ha una tendència a creure que els caragols es poden afegir a qualsevol cosa. En realitat és el contrari. Són les coses que es van afegint als caragols, per, sent tan poca cosa, ressaltar el seu gust. No són mai els caragols que actuen sobre el que acompanyen. Us imagineu com serien uns caragols a la planxa, a la brasa o només bullits amb una branqueta de farigola i una fulla de llorer si no tinguéssim a l’abast una bona vinagreta, una salsa de tomaca o una morterada d’allioli? És el que acompanya que actua sobre els caragols, mai a l’inrevés.