Educació i màquines: ja és temps de reflexió
Màquines, màquines i més màquines..., han revolucionat amb força la nostra societat des del segle passat!
Amb laparició de la televisió, molts professors i pedagogs van detectar que linfant sofria problemes datenció i comunicació dins de laula i en el seu entorn més immediat, així com manca de creativitat i sentit crític. Hores i més hores davant del televisor el transformaven en un ésser bàsicament passiu.
Moltes famílies, dins de les quals treballaven tant pare com mare, semblaven contentes de començar a donar la clau de casa als seus fills a la sortida de lescola suposant que en arribar aquests berenarien i farien els deures. El resultat va ser ben diferent: connectar la televisió, veure dibuixos animats, pel.lícules i sèries infantils. Així doncs la comunicació entre pares i fills començava a diluir-se dins daquestes llars.
Llavors arribava el cap de setmana, uns dies per compartir més intensament en el marc familiar, jugar plegats, passejar o, fins i tot, anar dexcursió. Poc a poc els nens sestimaven més quedar-se a casa, seguint mirant la televisió i daquesta manera desconnectant sovint del món real.
Començava el fracàs escolar. Els pares varen haver dassessorar-se per intentar canviar els hàbits dels seus fills, fent activitats extraescolars durant la setmana i sortint a fer esport dissabte i diumenge. De la mateixa manera aquests pares varen decidir implicar-se més en els estudis dels seus fills, fins i tot incorporant un professional de suport per millorar el seu rendiment i qualificacions.
Malgrat tot, la ciència no va deixar devolucionar i va aparèixer més endavant el telèfon mòbil. Alguns pares van creure que seria una bona eina per mantenir una comunicació contínua amb els seus fills, però els nens, i els que ara ja arribaven a ser adolescents, van veure una millor oportunitat per seguir en contacte amb els seus amics fent-ne un ús gens pedagògic. Aquest fet va seguir generant més falta datenció, el que va portar a què els centres educatius prohibissin precisament els cel.lulars dins de les aules. Les famílies encara no havien valorat la gravetat de les conseqüències de la connexió ilimitada.
Avui dia la tecnologia segueix avançant i els mateixos centres educatius dediquen unes hores a la setmana a treballar amb ordinador. En la mateixa era tecnològica coincidiran les avantatges del progrés informàtic amb les denúncies dassetjament infantil, moltes vegades anònimes, mitjançant el correu electrònic o el mateix telèfon dalta generació.
És arribada lhora de les tablets, petits ordinadors portàtils, amb totes les capacitats incloses en una mateixa eina. Sha de reflexionar doncs a partir de quina edat resulta més indicat per part dels nois i noies que ens envolten utilitzar aquests mitjans sota lexigència i observància de la seva pròpia responsabilitat. La tablet, lordinador convencial, el telèfon mòbil o la televisió shan dutilitzar en la seva justa mesura, i sempre a posteriori dassegurar el bon rendiment a classe, la convivència, el berenar o la realització dels deures.
Tornem doncs al principi: hem de procurar com a societat que els nostres fills no perdin o mostrin manca de concentració i atenció, de la mateixa manera que hem de procurar mantenir-hi una comunicació fluida i constructiva. Atenció a tots, especialment a pares i a mares!: el fracàs escolar sempre pot tornar si no actuem a temps i prevenim. A cada problema li hem de trobar la seva solució. Ladult nha de ser el millor exemple.
Amb laparició de la televisió, molts professors i pedagogs van detectar que linfant sofria problemes datenció i comunicació dins de laula i en el seu entorn més immediat, així com manca de creativitat i sentit crític. Hores i més hores davant del televisor el transformaven en un ésser bàsicament passiu.
Moltes famílies, dins de les quals treballaven tant pare com mare, semblaven contentes de començar a donar la clau de casa als seus fills a la sortida de lescola suposant que en arribar aquests berenarien i farien els deures. El resultat va ser ben diferent: connectar la televisió, veure dibuixos animats, pel.lícules i sèries infantils. Així doncs la comunicació entre pares i fills començava a diluir-se dins daquestes llars.
Llavors arribava el cap de setmana, uns dies per compartir més intensament en el marc familiar, jugar plegats, passejar o, fins i tot, anar dexcursió. Poc a poc els nens sestimaven més quedar-se a casa, seguint mirant la televisió i daquesta manera desconnectant sovint del món real.
Començava el fracàs escolar. Els pares varen haver dassessorar-se per intentar canviar els hàbits dels seus fills, fent activitats extraescolars durant la setmana i sortint a fer esport dissabte i diumenge. De la mateixa manera aquests pares varen decidir implicar-se més en els estudis dels seus fills, fins i tot incorporant un professional de suport per millorar el seu rendiment i qualificacions.
Malgrat tot, la ciència no va deixar devolucionar i va aparèixer més endavant el telèfon mòbil. Alguns pares van creure que seria una bona eina per mantenir una comunicació contínua amb els seus fills, però els nens, i els que ara ja arribaven a ser adolescents, van veure una millor oportunitat per seguir en contacte amb els seus amics fent-ne un ús gens pedagògic. Aquest fet va seguir generant més falta datenció, el que va portar a què els centres educatius prohibissin precisament els cel.lulars dins de les aules. Les famílies encara no havien valorat la gravetat de les conseqüències de la connexió ilimitada.
Avui dia la tecnologia segueix avançant i els mateixos centres educatius dediquen unes hores a la setmana a treballar amb ordinador. En la mateixa era tecnològica coincidiran les avantatges del progrés informàtic amb les denúncies dassetjament infantil, moltes vegades anònimes, mitjançant el correu electrònic o el mateix telèfon dalta generació.
És arribada lhora de les tablets, petits ordinadors portàtils, amb totes les capacitats incloses en una mateixa eina. Sha de reflexionar doncs a partir de quina edat resulta més indicat per part dels nois i noies que ens envolten utilitzar aquests mitjans sota lexigència i observància de la seva pròpia responsabilitat. La tablet, lordinador convencial, el telèfon mòbil o la televisió shan dutilitzar en la seva justa mesura, i sempre a posteriori dassegurar el bon rendiment a classe, la convivència, el berenar o la realització dels deures.
Tornem doncs al principi: hem de procurar com a societat que els nostres fills no perdin o mostrin manca de concentració i atenció, de la mateixa manera que hem de procurar mantenir-hi una comunicació fluida i constructiva. Atenció a tots, especialment a pares i a mares!: el fracàs escolar sempre pot tornar si no actuem a temps i prevenim. A cada problema li hem de trobar la seva solució. Ladult nha de ser el millor exemple.