Opinió

Quina quantitat de deures han de fer els nostres nens a casa?

Actualment les mares i els pares estan preocupats pels deures que els professors posen als seus fills per fer a casa; la majoria d’ells creuen que n’encarreguen massa; també es pregunten a partir de quina edat s’han de començar a realitzar aquestes tasques i quina quantitat se’ls hi ha d’assignar. Així mateix els professors donen la seva opinió al respecte i es mostren dividits entre els que consideren que a casa s’ha de treballar molt, els que demanen pocs deures, i els que no en demanarien gens.

Està clar doncs que entre tots plegats s’ha de trobar un equilibri. És cert que l’alumnat en general passa cinc hores diàries aprenent dins del mateix Centre Educatiu, aleshores som alguns els que pensem que tot allò que s’observa, s’experimenta i s’explica a classe representa la base fonamental per assolir i sedimentar els diferents temes de cada assignatura del curs, però que a la vegada cal realitzar un reforç posterior que l’ajudi a mantenir. Particularment sóc partidària de complementar, exercitar i estudiar, de forma constant, també proporcionalment depenent de l’edat, així com de practicar la memorització, en sortir de l’aula, havent descansat, berenat i jugat el temps oportú.

En tot cas, però, resulta molt important que tots els professors implicats es coordinin entre ells per posar una quantitat mesurada de deures que sumada no esdevingui una tasca exagerada per l’alumne en qüestió; fins i tot cal procurar distribuir les dates d’examen de les diferents matèries perquè no coincideixin. Per posar un exemple, s’ha de tenir en compte a les nostres escoles que posar proves avaluatives de llengua catalana i castellana amb poc temps de diferència pot provocar disfuncions i confusions importants en els resultats desitjats.

D’altra banda, quan parlem de quina pot ser l’edat idònia per començar amb els deures, en general ja hi ha un bon estudi previ per part dels experts i departaments públics responsables. De P-3 a P-5 el Llibre Viatger ajuda a què es faci un recordatori de la tasca assignada a tots per igual. Des de Primer a Tercer es demana treballar també el cap de setmana i en algun dia puntual existeix un reforç addicional d’alguna matèria en concret. A partir de Quart i fins a Sisè anirà incrementant el volum de tot plegat fins arribar a haver de dedicar una franja horària per la tarda o vespre en tornar en ser a casa. Així doncs es procura que quan els nostres nens entrin a la Secundària tinguin l’hàbit de l’esforç, valor molt important per “créixer” i per aprendre que a la vida si un vol una cosa existeix una manera articulada per poder obtenir-la.

Tot el que estem parlant doncs està molt relacionat igualment amb l’espai d’oci que vulguin dedicar els pares als seus fills. Participar en alguna activitat extraescolar dels centres, com pot ser l’esport, la música, la pintura, la dansa o la gimnàstica, resulta molt important per a la formació integral de cada nen, i s’ha de saber estructurar i combinar de la deguda manera juntament amb la realització dels deures. “Una bona estructura mental ajuda a obtenir l’èxit”.

Sóc conscient de què amb una bona conciliació familiar molts problemes entre pares i fills es solucionarien; el que hem d’evitar és que els nostres petits de la casa es trobin sols davant d’un món massa competitiu i complex; per tant, si tot no ho poden fer sols els pares, també podem acompanyar els nostres infants amb altres recursos, com poden ser acceptar la participació dels avis o altres familiars, introduint el reforç escolar exterior en el cas necessitat..., però sempre després fent-ne un seguiment per part de qui en són els màxims responsables o tutors implicats.

La conclusió de la meva reflexió sembla doncs ben fàcil: tots hem de treballar junts en el mateix objectiu, professors, mares, pares, fins i tot germans, i tots aquells que puguin contribuir a un millor rendiment de l’alumne, aspirant aquell punt que segons cada nen o alumne, i segons les seves capacitats i aptituds, podem arribar a considerar òptim.