Venda ambulant
Vaig llegir la notícia que la Unió de Botiguers havia iniciat una campanya contra la venda ambulant. Demanaven a comerciants i veïns en general que denunciessin la presència de venedors passavolants i sense llicència, fins i tot fent-los fotografies i indicant el lloc, el dia i lhora en què els havien vist. Dentrada no vaig fer gaire cas del tema fins que vaig sentir passar una furgoneta que, a lhora de la migdiada, anunciava pels altaveus a tot volum que oferia els autèntics melons i préssecs de la Manxa. No vaig atansar-me a comprovar si, com diu el cartell de la Unió de Botiguers, aquella furgoneta portava en un lloc visible lautorització per exercir lactivitat comercial a Cambrils, però el més probable és que no fos aquest el cas.
Lepisodi següent, esdeveningut el mateix dia del de la furgoneta esguerradora de migdiades, és molt més contundent. Aquí teniu les dades de la meva denúncia pública. Dia: darrer dissabte del mes de juliol. Hora: tres quarts donze de la nit. Lloc: carrer del Consolat de Mar, concretament una franja de no més de 15 metres situada, més o menys, davant de cal Trempat. Fets: més de vint venedors ambulants no exagero, els vaig comptar, tot i que una mica apressadament ofereixen tumultuosament els seus productes als passejants. Bàsicament es tracta de dos productes: ulleres de sol i CD. És de suposar que tot dimitació, amb la qual cosa ens trobaríem no només davant duna activitat comercial irregular, per no tenir permís per exercir-la, sinó també il·legal, ja que ho fa amb falsificacions i còpies il·lícites.
El grup de venedors feia tota laparença destar perfectament organitzat. Tots els venedors joves, ben plantats i, des del meu limitat coneixement antropològic, duna mateixa ètnia subsahariana. Els que estaven al tram de davant del Trempat, amb la mercaderia a terra en uns llençols que es tocaven un amb laltre. A cada extrem, hi havia tres o quatre venedors que, més que vendre, vigilaven que no sapropés cap perill en forma de Policia Local o altra forma dagent de lautoritat. I tot això sesdevenia davant la mirada entre estupefacte i atònita del bon grapat de passejants que aprofita la temperatura mig benèvola de prop de la mitjanit.
Vaig recordar ladvertiment de la Unió de Botiguers: quan us trobeu amb una activitat de venda ambulant il·legal, i aquesta ho era, feu-ne una fotografia. Jo no duia la càmera de fotos al damunt, però sí que podia utilitzar la càmera del telèfon mòbil. I, com jo, suposo que també qualsevol comerciant del carrer podia deixar constància gràfica de lespectacle. No vaig veure ningú que ho fes, ni jo tampoc no vaig gosar. Simplement, feia por què podia passar dintentar fer una foto a un grup de subsaharians que, tot i que aparentment tranquils, eren clarament superiors en número i corpulència física, i no diguem en motivació per a la supervivència, al dels tranquils passejants dun dissabte a la nit. Per cert, no vaig veure cap agent de la nostra Policia Local que es passegés per la zona. Però, és clar, qui pot anar a pensar que hi deu haver algun venedor ambulant un dissabte a la nit al carrer del Consolat de Mar? Tothom sap que els carrers deserts i sense vida són els preferits daquests venedors. Però si voleu fer una prova, dissabte que ve o diumenge, o dilluns feu un tomb per davant del port a veure si els localitzeu. Els venedors, és clar. La policia, no cal que ho intenteu.
Lepisodi següent, esdeveningut el mateix dia del de la furgoneta esguerradora de migdiades, és molt més contundent. Aquí teniu les dades de la meva denúncia pública. Dia: darrer dissabte del mes de juliol. Hora: tres quarts donze de la nit. Lloc: carrer del Consolat de Mar, concretament una franja de no més de 15 metres situada, més o menys, davant de cal Trempat. Fets: més de vint venedors ambulants no exagero, els vaig comptar, tot i que una mica apressadament ofereixen tumultuosament els seus productes als passejants. Bàsicament es tracta de dos productes: ulleres de sol i CD. És de suposar que tot dimitació, amb la qual cosa ens trobaríem no només davant duna activitat comercial irregular, per no tenir permís per exercir-la, sinó també il·legal, ja que ho fa amb falsificacions i còpies il·lícites.
El grup de venedors feia tota laparença destar perfectament organitzat. Tots els venedors joves, ben plantats i, des del meu limitat coneixement antropològic, duna mateixa ètnia subsahariana. Els que estaven al tram de davant del Trempat, amb la mercaderia a terra en uns llençols que es tocaven un amb laltre. A cada extrem, hi havia tres o quatre venedors que, més que vendre, vigilaven que no sapropés cap perill en forma de Policia Local o altra forma dagent de lautoritat. I tot això sesdevenia davant la mirada entre estupefacte i atònita del bon grapat de passejants que aprofita la temperatura mig benèvola de prop de la mitjanit.
Vaig recordar ladvertiment de la Unió de Botiguers: quan us trobeu amb una activitat de venda ambulant il·legal, i aquesta ho era, feu-ne una fotografia. Jo no duia la càmera de fotos al damunt, però sí que podia utilitzar la càmera del telèfon mòbil. I, com jo, suposo que també qualsevol comerciant del carrer podia deixar constància gràfica de lespectacle. No vaig veure ningú que ho fes, ni jo tampoc no vaig gosar. Simplement, feia por què podia passar dintentar fer una foto a un grup de subsaharians que, tot i que aparentment tranquils, eren clarament superiors en número i corpulència física, i no diguem en motivació per a la supervivència, al dels tranquils passejants dun dissabte a la nit. Per cert, no vaig veure cap agent de la nostra Policia Local que es passegés per la zona. Però, és clar, qui pot anar a pensar que hi deu haver algun venedor ambulant un dissabte a la nit al carrer del Consolat de Mar? Tothom sap que els carrers deserts i sense vida són els preferits daquests venedors. Però si voleu fer una prova, dissabte que ve o diumenge, o dilluns feu un tomb per davant del port a veure si els localitzeu. Els venedors, és clar. La policia, no cal que ho intenteu.