Opinió

Perquè som pescadors

Aquest mes no parlarem de frases fetes ni de termes mariners. Aquest “A mar obert” va dedicat a tota la gent que ha col·laborat altruistament en la festa de la Mare de Déu del Carme, que, per cert, són un bon grapat.

Creiem que si tan sols els donem les gràcies verbalment queden directament en l’anonimat i es queda tot en un no-res. És per això que els ho volem agrair públicament, perquè gràcies a ells hem recuperat una festa tradicional marinera que no fa gaire temps va estar a punt de desaparèixer.

No sabem quant de temps durarà, ni si amb el pas del temps la festa de la Mare de Déu del Carme tornarà a estar en perill d’extinció, però el que sí tenim clar és que mentre tinguem col·lectius de gent com els que tenim, la cosa va per llarg.

Abans de passar als agraïments, voldria destacar, possiblement, un dels factors més determinants que han influït de ple en l’èxit d’aquesta festa: els vileros. Sí, els de pont per amunt, aquells que la majoria no et sabrien distingir un lluç d’una boga.

Els ha sortit l’esperit mariner que porten dintre i la seva participació en tot el relacionat amb la mar com ara els vogadors Vent d’Estrop o l’Arjau, unida a l’experiència professional dels pescadors, ens ha conduït a l’èxit col·lectiu.

Moltes gràcies:

Al Jaume i al Xavi Savall, al Jordi i Josep Maria Costa, al Joaquim Porro i el Joan Boté, perquè no ens fallen mai. L’any que ve heu de practicar els passos, perquè aquest any semblàveu “las muñecas de Famosa”.

Als Vent d’Estrop, perquè si et fiques entre ells, et sents com a casa. Ves, per un moment em vaig pensar que era a l’Ajuntament!

A l’Arjau. Quan vam veure arribar el Gerard Martí amb la vela del Juan Sebastián Elcano al coll ens van caure els c... per terra.

Als nens, nenes i dones remendedores. Això sí que és una bona mola! Amb la força que fan, vam estar a punt de perdre-ho tot i perdre el vol!

Als pescadors del Serrallo. Chapeau! Si veniu l’any que ve, poseu-vos genolleres!

Als Cop de Cap. Tranquils, l’any que ve us posarem darrere la cobla, ja que els vostres problemes auditius comencen a ser preocupants.

Al Cor de Sant Pere, als Trabucaires de Solsona, a les pubilles, a la família Gavaldà, a la família Morell, a la família Comes, a la família Pijoan. A la Confraria de la Mare de Déu del Carme, al Joan Capafons, a la Gemma Massagué (per la seva bona connexió), a la Confraria de Pescadors, a la Cooperativa Agrícola, al Miquel Pijoan, a l’Esteve Capella, al Jordi Borràs, a la família Piqué Romeu, al Pep Copons, al mossèn (ehem...), a l’Oliver (per creure amb nosaltres), a la Judith i la Fina, al “Hippi”, al Joan i el Josep “de l’Eusebio”, al “Julià” (perquè té unes mans d’or), al “Gilet”, a l’Albert el “Sereno”, al Xavi secretari, a l’Anna dels caramels, a la Paqui del bar, al Marcel, al Charli, al Josep i al Siscu. I a tots aquells que d’alguna forma vau participar de la festa.

A tots vosaltres, gràcies!