Les calories
Tots sabem que el fet de menjar aporta una sèrie de calories a lorganisme. Algunes delles sutilitzen per a lexercici, altres van directes als malucs o a la cintura, cosa que ja no ens agrada tant. Això és el més conegut, però hi ha estudis que han determinat allò que passa amb la resta de laportació calòrica diària. És a dir, què passa amb la resta de calories? Què en fa el cos? Anem a veure-ho.
Despesa metabòlica basal (del 65 al 75% de les calories). És la despesa més significativa. Es tracta del consum que necessita el cos pel fet destar viu i tenir una sèrie dòrgans funcionant permanentment. Si el fet danar dues hores al gimnàs et fa cremar una sèrie de calories, les 22 hores que queden del dia encara nutilitzen més, encara que es practiqui el sedentarisme. També ledat, el sexe i la predisposició genètica influeixen sobre aquest tipus de despesa, però el que més influeix és la relació greix-múscul que tingui cadascú. Hem de pensar que el teixit muscular és un autèntic crema-greixos. Aquesta és la base dallò que he explicat algun cop respecte de les persones que fan musculació. El seu treball dentrada afavoreix la utilització dels músculs a tots els nivells. Això ja provoca un elevat consum calòric, però el millor és que el teixit muscular (en una persona que el treballa) creix bàsicament quan està en repòs, la qual cosa fa que mantinguem el metabolisme activat hores després de lentrenament i també mantinguem la despesa calòrica corresponent a aquest treball muscular, fins i tot quan no fem res.
Menjar, digerir i processar (10% de calories). La digestió, absorció, deglució, necessiten energia per poder-se realitzar. Si no hi ha aquesta energia això no es podria portar a terme, és per això, per exemple, que una persona en vaga de fam està en perill de mort a partir de cert moment, encara que lestem alimentant, ja que no té energia per digerir, etc., i no pot fer-ho.
Activitats diàries quotidianes o bàsiques (10% de calories). Tot allò que fem quotidianament, com per exemple mourens per casa, escriure, parlar per telèfon, rentar-nos, cuinar, etc. necessita daquest 10% perquè ho puguem realitzar. Notarem tots que si mai hem fet una dieta de no menjar res de res per problemes de panxa, per exemple, ens maregem de només aixecar-nos del llit, ja que el nostre organisme no té els mínims imprescindibles per funcionar.
Exercici físic (del 15 al 30% de calories). Lexercici físic suposa com a màxim la utilització dun terç dallò que hem ingerit (això per als més matxacons, que fan spinning, fúting, aeròbic, o qualsevol activitat dirigida). La resta dexercici que fem, de vegades sense adonar-nos que ho hem fet, com pot ser passejar, anar a comprar a peu, treure el gos, pujar a casa per les escales... saproparia més al 15%.
Bé, tot això és només a tall dinformació. No penseu que es facin miracles. Qui vulgui lluir ha de menjar adequadament i fer exercici. Això no es pot eliminar ni deixar de banda. Les calories es controlen fixant-nos en què mengem. Després hem dintentar fer algun tipus dactivitat que ens ajudi a cremar-les. Tota la resta ja sabem que hi és. Aprofitem-ho millor. Si cal.
Despesa metabòlica basal (del 65 al 75% de les calories). És la despesa més significativa. Es tracta del consum que necessita el cos pel fet destar viu i tenir una sèrie dòrgans funcionant permanentment. Si el fet danar dues hores al gimnàs et fa cremar una sèrie de calories, les 22 hores que queden del dia encara nutilitzen més, encara que es practiqui el sedentarisme. També ledat, el sexe i la predisposició genètica influeixen sobre aquest tipus de despesa, però el que més influeix és la relació greix-múscul que tingui cadascú. Hem de pensar que el teixit muscular és un autèntic crema-greixos. Aquesta és la base dallò que he explicat algun cop respecte de les persones que fan musculació. El seu treball dentrada afavoreix la utilització dels músculs a tots els nivells. Això ja provoca un elevat consum calòric, però el millor és que el teixit muscular (en una persona que el treballa) creix bàsicament quan està en repòs, la qual cosa fa que mantinguem el metabolisme activat hores després de lentrenament i també mantinguem la despesa calòrica corresponent a aquest treball muscular, fins i tot quan no fem res.
Menjar, digerir i processar (10% de calories). La digestió, absorció, deglució, necessiten energia per poder-se realitzar. Si no hi ha aquesta energia això no es podria portar a terme, és per això, per exemple, que una persona en vaga de fam està en perill de mort a partir de cert moment, encara que lestem alimentant, ja que no té energia per digerir, etc., i no pot fer-ho.
Activitats diàries quotidianes o bàsiques (10% de calories). Tot allò que fem quotidianament, com per exemple mourens per casa, escriure, parlar per telèfon, rentar-nos, cuinar, etc. necessita daquest 10% perquè ho puguem realitzar. Notarem tots que si mai hem fet una dieta de no menjar res de res per problemes de panxa, per exemple, ens maregem de només aixecar-nos del llit, ja que el nostre organisme no té els mínims imprescindibles per funcionar.
Exercici físic (del 15 al 30% de calories). Lexercici físic suposa com a màxim la utilització dun terç dallò que hem ingerit (això per als més matxacons, que fan spinning, fúting, aeròbic, o qualsevol activitat dirigida). La resta dexercici que fem, de vegades sense adonar-nos que ho hem fet, com pot ser passejar, anar a comprar a peu, treure el gos, pujar a casa per les escales... saproparia més al 15%.
Bé, tot això és només a tall dinformació. No penseu que es facin miracles. Qui vulgui lluir ha de menjar adequadament i fer exercici. Això no es pot eliminar ni deixar de banda. Les calories es controlen fixant-nos en què mengem. Després hem dintentar fer algun tipus dactivitat que ens ajudi a cremar-les. Tota la resta ja sabem que hi és. Aprofitem-ho millor. Si cal.