11 S: ningú va dir que fos fàcil
Un cop més ens trobem davant d'una altra Diada anormal. I dic anormal perquè en un país democràtic és normal que es manifestin uns quants milers de persones. Fins i tot unes desenes de milers de persones. Els animalistes demanant un millor tracte als animals de companyia, els colons exigint la unitat d'Espanya, els ecologistes la protecció d'un espai natural, i així fins a milers de causes. Però en un país normal no es pot manifestar una cinquena part de la població, i que enlloc de donar una sortida democràtica a aquesta reivindicació s'intentin jutjar als polítics que volen senzillament que puguin votar, o s'apartin de la seva feina als jutges que a les seves estones lliures, a casa seva i pagant-se els llapis de la seva butxaca discuteixen sobre una possible constitució catalana.
Però no, no vivim en un país normal. No és normal que el ministre de l'interior dirigeixi les forces de l'Estat per apartar de la vida política als que no pensen com ell. Però el que ja és esperpèntic és que quan es descobreix, ni demani perdó, ni dimiteixi ni el destitueixen. Espanya en Estat pur. Però no vivim en un estat normal, si fos així molts potser no se'n voldrien separar.
Ningú va dir que fos fàcil. Quan tanta gent s'aprofita de tantes injustícies, no es pot esperar que els aprofitats acceptin de bona gana que la gent decideixi el seu futur. Per això, perquè volem ser un país normal, i perquè mai ens vam dir que seria fàcil, aquesta Diada ens haurem de tornar a retrobar. Aquest cop a Tarragona. Potser no els caurà la cara de vergonya, però segur que als represaliats, perseguits i difamats per les forces estatals se sentiran contents, i nosaltres feliços de ser-hi.
Però no, no vivim en un país normal. No és normal que el ministre de l'interior dirigeixi les forces de l'Estat per apartar de la vida política als que no pensen com ell. Però el que ja és esperpèntic és que quan es descobreix, ni demani perdó, ni dimiteixi ni el destitueixen. Espanya en Estat pur. Però no vivim en un estat normal, si fos així molts potser no se'n voldrien separar.
Ningú va dir que fos fàcil. Quan tanta gent s'aprofita de tantes injustícies, no es pot esperar que els aprofitats acceptin de bona gana que la gent decideixi el seu futur. Per això, perquè volem ser un país normal, i perquè mai ens vam dir que seria fàcil, aquesta Diada ens haurem de tornar a retrobar. Aquest cop a Tarragona. Potser no els caurà la cara de vergonya, però segur que als represaliats, perseguits i difamats per les forces estatals se sentiran contents, i nosaltres feliços de ser-hi.