Són perillosos els transgènics? Un estudi exhaustiu ens en revela els detalls
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
Des de fa més de 30 anys els científics han utilitzat lenginyeria genètica per tal dobtenir plantes més productives, amb millor qualitat nutricional, més resistents a plagues o a altres condicions adverses. Malgrat el gran potencial que ofereix aquesta tecnologia, actualment existeixen nombrosos obstacles a lhora de comercialitzar aquest tipus de productes. Els consumidors, en molts casos alimentats per la propaganda ecologista o bé pel desconeixement, associen els transgènics amb aliments perjudicials per a la salut i per al nostre entorn, encara que les evidències científiques no deixen de demostrar el contrari. De fet, actualment només és possible trobar unes poques varietats comercials de blat de moro, cotó i soja. Aquestes varietats presenten dues principals característiques: una alta resistència a herbicides o bé presenten toxicitat per a alguns insectes.
Un clar exemple de laplicació daquesta tecnologia el trobem en una varietat de blat de moro, anomenada Bt, que és resistent a la plaga de més incidència per a aquest conreu (les larves del barrinador). Per a la seva obtenció es va introduir en el genoma del blat de moro un fragment dADN dun bacteri que permet que la planta expressi una proteïna que, tot i ser innòcua per a lésser humà i la resta despècies, resulta mortal per a les larves del barrinador. Per tant, mitjançant lús daquesta varietat, es pot reduir lús dinsecticides i conseqüentment el risc dintoxicació alimentària.
Recentment, lAcadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, en una exhaustiva revisió dels estudis científics publicats des de fa 30 anys, quan es van començar a fer servir aquesta tecnologia, ha conclòs que: les plantes transgèniques no es poden diferenciar de la resta i que no existeix cap prova que puguin tenir un impacte negatiu en la salut de les persones o que puguin ocasionar problemes mediambientals. Els estudis amb animals i els de composició química no revelen cap diferència per a la salut entre el consum dun transgènic i dun aliment que no ho és. A més linforme recalca que els estudis epidemiològics disponibles no demostren cap tipus dassociació entre el consum de transgènics i la incidència de malalties. És més, sha demostrat el contrari, ja que existeix una associació entre lús de transgènics resistents a insectes i la reducció dintoxicacions alimentàries per insecticides.
Aquest informe també ens indica que els transgènics no tenen cap impacte negatiu en el medi ambient. Els estudis científics han demostrat que lús de transgènics no redueix la variabilitat vegetal ni dinsectes als camps on es planten. Hi ha uns pocs casos en què sha documentat que les plantes transgèniques poden hibridar amb plantacions veïnes, però en cap cas aquest fet ha causat un impacte negatiu al medi ambient.
Finalment aquest informe recomana que, en el futur, les regulacions per als nous tipus de cultius es facin dacord amb les característiques del producte i no dacord amb el procés mitjançant el qual ha sigut desenvolupat. A més a més, la línia divisòria entre allò que es pot considerar transgènic i el que no és cada cop més difosa. Els nous avanços científics com ara la tecnologia CRISPR, que permet modificar el genoma de les espècies vegetals sense introduir cap seqüència exògena, ens permetria obtenir plantes que, dacord amb la legislació de molts països, no es podrien considerar transgèniques, tot i que el procés dobtenció és pràcticament idèntic a les tècniques tradicionals denginyeria genètica. És per tot això que lAcadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units conclou que no és necessari etiquetar i discriminar els aliments que continguin productes transgènics com a mesura de precaució en la salut pública. És més, aquest organisme, com molts altres, es posiciona a favor de la introducció progressiva daquest tipus de tecnologies per millorar les nostres pràctiques agrícoles.
Un clar exemple de laplicació daquesta tecnologia el trobem en una varietat de blat de moro, anomenada Bt, que és resistent a la plaga de més incidència per a aquest conreu (les larves del barrinador). Per a la seva obtenció es va introduir en el genoma del blat de moro un fragment dADN dun bacteri que permet que la planta expressi una proteïna que, tot i ser innòcua per a lésser humà i la resta despècies, resulta mortal per a les larves del barrinador. Per tant, mitjançant lús daquesta varietat, es pot reduir lús dinsecticides i conseqüentment el risc dintoxicació alimentària.
Recentment, lAcadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, en una exhaustiva revisió dels estudis científics publicats des de fa 30 anys, quan es van començar a fer servir aquesta tecnologia, ha conclòs que: les plantes transgèniques no es poden diferenciar de la resta i que no existeix cap prova que puguin tenir un impacte negatiu en la salut de les persones o que puguin ocasionar problemes mediambientals. Els estudis amb animals i els de composició química no revelen cap diferència per a la salut entre el consum dun transgènic i dun aliment que no ho és. A més linforme recalca que els estudis epidemiològics disponibles no demostren cap tipus dassociació entre el consum de transgènics i la incidència de malalties. És més, sha demostrat el contrari, ja que existeix una associació entre lús de transgènics resistents a insectes i la reducció dintoxicacions alimentàries per insecticides.
Aquest informe també ens indica que els transgènics no tenen cap impacte negatiu en el medi ambient. Els estudis científics han demostrat que lús de transgènics no redueix la variabilitat vegetal ni dinsectes als camps on es planten. Hi ha uns pocs casos en què sha documentat que les plantes transgèniques poden hibridar amb plantacions veïnes, però en cap cas aquest fet ha causat un impacte negatiu al medi ambient.
Finalment aquest informe recomana que, en el futur, les regulacions per als nous tipus de cultius es facin dacord amb les característiques del producte i no dacord amb el procés mitjançant el qual ha sigut desenvolupat. A més a més, la línia divisòria entre allò que es pot considerar transgènic i el que no és cada cop més difosa. Els nous avanços científics com ara la tecnologia CRISPR, que permet modificar el genoma de les espècies vegetals sense introduir cap seqüència exògena, ens permetria obtenir plantes que, dacord amb la legislació de molts països, no es podrien considerar transgèniques, tot i que el procés dobtenció és pràcticament idèntic a les tècniques tradicionals denginyeria genètica. És per tot això que lAcadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units conclou que no és necessari etiquetar i discriminar els aliments que continguin productes transgènics com a mesura de precaució en la salut pública. És més, aquest organisme, com molts altres, es posiciona a favor de la introducció progressiva daquest tipus de tecnologies per millorar les nostres pràctiques agrícoles.