Una varietat darròs per evitar morts al tercer món
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
Als països desenvolupats com el nostre, tenim la gran sort de tenir al nostre abast pràcticament tots els tipus daliments i podem portar una dieta variada que cobreix totes les nostres necessitats nutritives. Desgraciadament aquesta no és la realitat en moltes altres regions on els cereals són la base de lalimentació i on no és possible seguir una dieta equilibrada, la qual cosa provoca, en certs casos, greus deficiències alimentàries.
Larròs és la base de la dieta de més de 800 milions de persones en tot el món, i com la resta de cereals, encara que ens aporti una bona quantitat de calories, és pobre en nutrients. Larròs conté molt poc ferro, poca lisina (que és un dels aminoàcids essencials), i el que és més important, no té betacarotè, un element indispensable per a la fabricació de vitamina A. Aquesta vitamina és essencial per al correcte funcionament del nostre cos. La vitamina A està implicada en la formació danticossos i, per tant, ens ajuda a tenir resistència davant les infeccions. També participa en la formació del teixit ossi, entre daltres, i té un paper vital en la visió. Aquesta vitamina també es coneix com retinol, ja que genera els pigments necessaris per al correcte funcionament de la retina, per això una deficiència severa de vitamina A pot provocar una destrucció de la còrnia finalitzant, en els pitjors casos, en una ceguera total i irreversible. La població més propensa a dèficit de vitamina A són els infants que viuen en països subdesenvolupats, principalment en el sud-est asiàtic. Segons Unicef, genera més d1 milió de morts infantils a lany i uns 500.000 casos de ceguera en nens (el 50% dells moren aquell mateix any). El problema es podria solucionar amb suplements sintètics de betacarotè o bé promovent una dieta vairada, solucions que com bé podeu imaginar són molt difícils dimplantar en aquestes regions.
Per tal de resoldre aquest greu problema, els investigadors Ingo Potrykus i Peter Beyer van desenvolupar un arròs transgènic, en el qual, mitjançant lexpressió de diverses proteïnes procedents duna varietat de blat centreamericà, sha aconseguit que el gra darròs sintetitzi betacarotè que el nostre organisme pot aprofitar per obtenir vitamina A. Van escollir larròs perquè és el cereal que més es consumeix i, per tant, és segurament lopció més adient per tal de suplir aquestes deficiències nutritives. Aquest arròs, anomenat arròs daurat pel seu color groc, és capaç de generar suficient quantitat de betacarotè per satisfer les quantitats dietètiques diàries. Sha comprovat que la ingesta diària duna porció de 100-150 grams daquest arròs (50 grams en pes sec) és suficient per evitar els problemes nutricionals associats a la falta de vitamina A. A més, els estudis diuen que la seva ingesta és totalment innòcua i que el betacarotè sincorpora eficientment a lorganisme, és a dir, larròs daurat funciona.
Tot i que larròs daurat es va crear per a finalitats humanitàries i la seva patent és lliure i gratuïta, actualment el seu consum no és possible. Això es deu a organitzacions activistes, com per exemple Greenpeace, que, probablement a causa duna por irracional als aliments transgènics basada en el desconeixement, ha tractat de boicotejar lús daquesta varietat des del mateix moment que es va donar a conèixer, sense tindre en compte els nombrosos estudis científics que avalen leficiència i la manca de perills del consum darròs daurat.
Aquest és un clar exemple de com els progressos científics, en aquest cas denginyeria genètica, es poden aplicar per tractar devitar milions de morts innecessàries en determinades regions. Esperem que en els pròxims anys la raó simposi al desconeixement i que saprofiti el potencial de larròs daurat en benefici de la humanitat.
Mireia Labrador Isern és doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle és doctor en Biotecnologia
Larròs és la base de la dieta de més de 800 milions de persones en tot el món, i com la resta de cereals, encara que ens aporti una bona quantitat de calories, és pobre en nutrients. Larròs conté molt poc ferro, poca lisina (que és un dels aminoàcids essencials), i el que és més important, no té betacarotè, un element indispensable per a la fabricació de vitamina A. Aquesta vitamina és essencial per al correcte funcionament del nostre cos. La vitamina A està implicada en la formació danticossos i, per tant, ens ajuda a tenir resistència davant les infeccions. També participa en la formació del teixit ossi, entre daltres, i té un paper vital en la visió. Aquesta vitamina també es coneix com retinol, ja que genera els pigments necessaris per al correcte funcionament de la retina, per això una deficiència severa de vitamina A pot provocar una destrucció de la còrnia finalitzant, en els pitjors casos, en una ceguera total i irreversible. La població més propensa a dèficit de vitamina A són els infants que viuen en països subdesenvolupats, principalment en el sud-est asiàtic. Segons Unicef, genera més d1 milió de morts infantils a lany i uns 500.000 casos de ceguera en nens (el 50% dells moren aquell mateix any). El problema es podria solucionar amb suplements sintètics de betacarotè o bé promovent una dieta vairada, solucions que com bé podeu imaginar són molt difícils dimplantar en aquestes regions.
Per tal de resoldre aquest greu problema, els investigadors Ingo Potrykus i Peter Beyer van desenvolupar un arròs transgènic, en el qual, mitjançant lexpressió de diverses proteïnes procedents duna varietat de blat centreamericà, sha aconseguit que el gra darròs sintetitzi betacarotè que el nostre organisme pot aprofitar per obtenir vitamina A. Van escollir larròs perquè és el cereal que més es consumeix i, per tant, és segurament lopció més adient per tal de suplir aquestes deficiències nutritives. Aquest arròs, anomenat arròs daurat pel seu color groc, és capaç de generar suficient quantitat de betacarotè per satisfer les quantitats dietètiques diàries. Sha comprovat que la ingesta diària duna porció de 100-150 grams daquest arròs (50 grams en pes sec) és suficient per evitar els problemes nutricionals associats a la falta de vitamina A. A més, els estudis diuen que la seva ingesta és totalment innòcua i que el betacarotè sincorpora eficientment a lorganisme, és a dir, larròs daurat funciona.
Tot i que larròs daurat es va crear per a finalitats humanitàries i la seva patent és lliure i gratuïta, actualment el seu consum no és possible. Això es deu a organitzacions activistes, com per exemple Greenpeace, que, probablement a causa duna por irracional als aliments transgènics basada en el desconeixement, ha tractat de boicotejar lús daquesta varietat des del mateix moment que es va donar a conèixer, sense tindre en compte els nombrosos estudis científics que avalen leficiència i la manca de perills del consum darròs daurat.
Aquest és un clar exemple de com els progressos científics, en aquest cas denginyeria genètica, es poden aplicar per tractar devitar milions de morts innecessàries en determinades regions. Esperem que en els pròxims anys la raó simposi al desconeixement i que saprofiti el potencial de larròs daurat en benefici de la humanitat.
Mireia Labrador Isern és doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle és doctor en Biotecnologia