Vull un país normal
Això va ser l'eslogan a favor de la independència fa un temps i ahir em va venir al cap quan vaig sentir el President del TSJC compareixent al Parlament... en castellà, i permetent-se el luxe i la barra de renyar-nos per la pretensió de que els jutges hagin de saber la nostra llengua, perquè llavors el que ell nomena "la planta judicial" seria un desert, o sigui que no tindríem jutges, que de vuit-centes places només se'n cobririen cent. Vol dir senyor?, i els altres set-cents on treballarien?; el sistema espanyol els absorbiria tots?; tan greu és aprendre un idioma?; no l'aprendrien si els fos necessari per treballar?; si van a treballar a qualsevol altre país no n'aprendran l'idioma?. Ah clar!, que aquí és diferent: vostès son els colons i nosaltres els colonitzats i si hem de comparèixer davant un jutge per defensar quelcom que pot ser vital per nosaltres, ho hem de fer en una llengua aliena. Doncs ja n'estic tip: vull un país normal, vull la independència.