Plaça de la Vila
El col·lega opinador Franc Prats proposa en lanterior edició de la Revista el canvi de nom de la plaça coneguda durant els gairebé 70 anys com a plaça dEspanya, és a dir, la plaça on fins a meitats dels 90 hi havia la seu de ladministració municipal i que lany 1979 va quedar al marge del procés de recuperació dels noms populars i/o eliminació dels noms franquistes que va afectar mitja dotzena escassa de vies públiques cambrilenques. No és que plaça dEspanya sigui una denominació franquista per se, però la veritat és que aquest nom va arribar juntament amb lentrada dels soldats nacionals a Cambrils. I abans de la guerra mai havia dut aquest nom, tot i que és cert que durant els 100 anys anteriors les denominacions sí que tenien un caràcter marcadament polític: plaça de la República i plaça de la Constitució.
Amb tres dècades dajuntaments democràtics a lespatlla, crec que ara és un bon moment per fer el canvi de nom que no va arribar en aquella primera i tímida onada de lany 1979. A aquestes alçades, no es tracta tant dun canvi polític cent per cent sinó duna bona oportunitat per preservar aquest indret de nous intents rebatejadors a rebuf dels vents polítics, com ha succeït en el darrer segle i mig.
Els historiadors locals ens informen que durant segles els anteriors al XIX els cambrilencs havien conegut aquest indret amb els noms de plaça de la Vila, plaça Major o, simplement, la Plaça. Aquesta última denominació segurament tenia tot el sentit quan el poble era de dimensions reduïdes, però ja fa moltes dècades que a Cambrils tenim moltes i diverses places i, per postres, ja no ostenta la centralitat i el simbolisme de residenciar (geogràficament) el poder polític local. En canvi, els altres dos noms fan semblants mèrits dantiguitat, amb referències en documentació escrita de la segona meitat del segle XVII, perquè poguem optar per a qualsevol dells dos. Posats a triar, però, penso que la de plaça de la Vila és més apropiada en tant que afegeix la virtut de posar laccent en un nom la Vila, en tant que la part complementària i alhora contrària de la Platja que tinc la impressió que ha entrat en un procés dafebliment en lús i presència pública. Incorporar el nom de plaça de la Vila ajudaria sens dubte a simplificar-ne la localització i, alhora, potenciaria la utilització dun terme històric que hauríem de procurar no perdre.
Qualssevol altres circumstàncies contra el canvi de nom em semblen de poc pes. Hi ha qui dirà que tota la [seva] vida sha dit duna determinada manera, però, com sabem, això no és veritat. Altres invocaran hipotètics drets de veïnatge, drets inexistents ni en aquest ni en cap cas. Deu anys enrere, ERC va proposar ja el canvi de nom i va rebre un no és el moment per resposta. Una dècada més i, sobretot, superades les fràgils i inestables majories municipals dels 90, ha arribat lhora dafrontar una decisió que, daltra banda, es pot abordar sense ni gota de dramatisme, en un ambient dabsoluta normalitat i civilitat. I si ara, a nou mesos de les eleccions, es considera poc apropiat embolicar-se amb aquest tema, seria prou interessant un compromís públic dels candidats per posar-shi de seguida després dels comicis. Fins i tot tindríem una campanya distreta si els candidats ens diguessin les seves propostes. La meva és la que reflecteix el títol daquest article i els meus arguments els que, només amb la intenció danimar el debat i lintercanvi didees, he intentat explicar en les línies que aquí fineixen.
Amb tres dècades dajuntaments democràtics a lespatlla, crec que ara és un bon moment per fer el canvi de nom que no va arribar en aquella primera i tímida onada de lany 1979. A aquestes alçades, no es tracta tant dun canvi polític cent per cent sinó duna bona oportunitat per preservar aquest indret de nous intents rebatejadors a rebuf dels vents polítics, com ha succeït en el darrer segle i mig.
Els historiadors locals ens informen que durant segles els anteriors al XIX els cambrilencs havien conegut aquest indret amb els noms de plaça de la Vila, plaça Major o, simplement, la Plaça. Aquesta última denominació segurament tenia tot el sentit quan el poble era de dimensions reduïdes, però ja fa moltes dècades que a Cambrils tenim moltes i diverses places i, per postres, ja no ostenta la centralitat i el simbolisme de residenciar (geogràficament) el poder polític local. En canvi, els altres dos noms fan semblants mèrits dantiguitat, amb referències en documentació escrita de la segona meitat del segle XVII, perquè poguem optar per a qualsevol dells dos. Posats a triar, però, penso que la de plaça de la Vila és més apropiada en tant que afegeix la virtut de posar laccent en un nom la Vila, en tant que la part complementària i alhora contrària de la Platja que tinc la impressió que ha entrat en un procés dafebliment en lús i presència pública. Incorporar el nom de plaça de la Vila ajudaria sens dubte a simplificar-ne la localització i, alhora, potenciaria la utilització dun terme històric que hauríem de procurar no perdre.
Qualssevol altres circumstàncies contra el canvi de nom em semblen de poc pes. Hi ha qui dirà que tota la [seva] vida sha dit duna determinada manera, però, com sabem, això no és veritat. Altres invocaran hipotètics drets de veïnatge, drets inexistents ni en aquest ni en cap cas. Deu anys enrere, ERC va proposar ja el canvi de nom i va rebre un no és el moment per resposta. Una dècada més i, sobretot, superades les fràgils i inestables majories municipals dels 90, ha arribat lhora dafrontar una decisió que, daltra banda, es pot abordar sense ni gota de dramatisme, en un ambient dabsoluta normalitat i civilitat. I si ara, a nou mesos de les eleccions, es considera poc apropiat embolicar-se amb aquest tema, seria prou interessant un compromís públic dels candidats per posar-shi de seguida després dels comicis. Fins i tot tindríem una campanya distreta si els candidats ens diguessin les seves propostes. La meva és la que reflecteix el títol daquest article i els meus arguments els que, només amb la intenció danimar el debat i lintercanvi didees, he intentat explicar en les línies que aquí fineixen.