Moures en transport públic
Qui més qui menys ha de desplaçar-se a Reus o Tarragona, caps de comarca i província, respectivament, ciutats que allotgen un conjunt de serveis i organismes oficials que no trobem a Cambrils. Ara bé, aquells que hi vulguin arribar en transport públic es troben amb un servei realment força deficient. El tema de la mobilitat interurbana és recurrent, malgrat que els successius governs municipals han estat incapaços de trobar-hi una solució definitiva. No sha doblidar que el nostre municipi està immers en la regió de ciutats molt connectades batejada recentment com a nucli dur del Camp de Tarragona. Les distàncies entre diferents punts dins daquesta àrea, on es troben Reus, Tarragona, Vila-seca, Salou i Cambrils, són relativament petites, equivalents a les que trobaríem entre diferents barris de Barcelona. No obstant això, fa molts anys que a la Ciutat Comtal van apostar decididament pel transport públic com un servei bàsic i de qualitat, mentre que a la Costa Daurada, tot i tractar-se duna autèntica regió metropolitana a petita escala, les connexions en transport públic shan improvisat, sense una programació prèvia i, sovint, sota la batuta de les empreses privades de transport.
Una de les principals funcions dels serveis de transport metropolità és donar cobertura a aquells col·lectius que, per raons dedat o salut, per deficiències motrius o visuals, per imperatius legals o per altres raons més puntuals, no poden accedir al transport privat. Tot aquest conjunt ampli i heterogeni de persones es converteix en un col·lectiu marginal des del punt de vista de la mobilitat quan la xarxa de transport resulta poc efectiva. A més, una planificació acurada incidiria directament en la reducció de la dependència de lautomòbil: els avantatges mediambientals serien evidents i desitjables. Actualment calen més de 30 minuts per desplaçar-se en autobús a Tarragona i tan sols 20 minuts (normalment és més temps) si shi va en tren. Lanada i tornada costa 4,30 euros en bus (en cap de setmana, les tarifes són sorprenentment més cares i les freqüències molt més reduïdes) i 2,80 euros en tren. La diferència de preu (us recomano convertir-ho a pessetes) és significativa i no sexplica per la qualitat del servei ofert. Trajectes equivalents es fan dins la primera corona de Barcelona amb un bitllet senzill d1,20 euros (amb abonament surt més econòmic). També el servei ferroviari és massa sovint deficient, especialment si el viatge és llarg. Pel que fa a Reus, els horaris eren pèssims fins fa poc temps, però sembla que han millorat substancialment, i la puntualitat està subjecta a un trànsit imprevisible per unes carreteres constantment en obres. No estaria de més, daltra banda, dispensar abonaments de viatges, actualment inexistents.
Finalment, per anar a Salou de nit amb carraca cobren uns 3,50 euros, sortint des del passeig marítim, ja que els autobusos no entren més endins del centre urbà de Cambrils ni, encara menys, fins a dalt a la Vila. La planificació del transport públic és una de les assignatures pendents i, alhora, més estratègiques per resoldre al Camp de Tarragona. Esperem que aviat les administracions i els diversos agents implicats arribin a un acord per disposar dunes tarifes de tren i bus integrades. En canvi, la creació dun consorci de transports de gestió pública ja és més difícil, tot i ser un repte que cal perseguir.
Una de les principals funcions dels serveis de transport metropolità és donar cobertura a aquells col·lectius que, per raons dedat o salut, per deficiències motrius o visuals, per imperatius legals o per altres raons més puntuals, no poden accedir al transport privat. Tot aquest conjunt ampli i heterogeni de persones es converteix en un col·lectiu marginal des del punt de vista de la mobilitat quan la xarxa de transport resulta poc efectiva. A més, una planificació acurada incidiria directament en la reducció de la dependència de lautomòbil: els avantatges mediambientals serien evidents i desitjables. Actualment calen més de 30 minuts per desplaçar-se en autobús a Tarragona i tan sols 20 minuts (normalment és més temps) si shi va en tren. Lanada i tornada costa 4,30 euros en bus (en cap de setmana, les tarifes són sorprenentment més cares i les freqüències molt més reduïdes) i 2,80 euros en tren. La diferència de preu (us recomano convertir-ho a pessetes) és significativa i no sexplica per la qualitat del servei ofert. Trajectes equivalents es fan dins la primera corona de Barcelona amb un bitllet senzill d1,20 euros (amb abonament surt més econòmic). També el servei ferroviari és massa sovint deficient, especialment si el viatge és llarg. Pel que fa a Reus, els horaris eren pèssims fins fa poc temps, però sembla que han millorat substancialment, i la puntualitat està subjecta a un trànsit imprevisible per unes carreteres constantment en obres. No estaria de més, daltra banda, dispensar abonaments de viatges, actualment inexistents.
Finalment, per anar a Salou de nit amb carraca cobren uns 3,50 euros, sortint des del passeig marítim, ja que els autobusos no entren més endins del centre urbà de Cambrils ni, encara menys, fins a dalt a la Vila. La planificació del transport públic és una de les assignatures pendents i, alhora, més estratègiques per resoldre al Camp de Tarragona. Esperem que aviat les administracions i els diversos agents implicats arribin a un acord per disposar dunes tarifes de tren i bus integrades. En canvi, la creació dun consorci de transports de gestió pública ja és més difícil, tot i ser un repte que cal perseguir.