Del llatí amicu
Un tresor, sí. Es diu que qui té un amic té un tresor, pel que té de valuós, entenc, però diria que més aviat és un potus, el que té. Tant si és un regal com si lheu triat, podeu veure com creix o deixar que es panseixi, mort de set i datenció. Primer, el nom: àloe vera, menta piperita o julivert meu. Com sha de cuidar no té gaire secret, adob de tant en tant, aigua, llum i temperatura sense extrems.
A lamic, que no sabeu encara que ho serà, lobserveu i sactiven els mecanismes interns del feeling, tampoc massa conscients. Hi connecteu o no. Alguna cosa o més duna us atrau i es crea un fil invisible que us hi lliga. Passa el temps i viviu coses junts, la complicitat nés la base, després hi ha el carinyo, les afinitats interiors, els moments durs i els tous.
A la infantesa sou amics de tothom, les colles són de deu o dotze, creades a les colònies i, cap als dotze anys, ja teniu lamiga íntima, que a més viu al costat. Ladolescència apropa laltre sexe i encara que us diguin que amigues, que els amics ja vindran, en voleu, dels altres. Aquí es confon tot: voleu que sigui amic, però us agrada, o li agradeu valtros a ell; i apareix laltre que us agrada més però només vol amistat i no ho veieu. I ja esteu fets un embolic. Tan tranquils que estàveu sense el romanticisme...
Arriba ledat de la tendra joventut, els estudis, la dècada dels vint. I apreneu tant en cinc anys! Res a veure amb crèdits i assignatures. Barregeu poesia amb realitat i us enamoreu de limpossible, lamor plutònic. Tots els colors de les vivències, tan intensos, us deixen dues o tres marques, aquestes ja ben tatuades. Cal però no ser egoistes i acceptar; lorgull i la possessió mata com la mosca del gerani.
Als trenta, feu amics a la feina, viatjant o per mil altres circumstàncies i això ja són paraules majors. Us costa més donar-vos, però és agradable notar la veritat dels sentiments.
Tres o quatre amigues del començament que continuen, les bvixixis, ara totes amb bvixixets; aquell desengany, transformat en confident quan ve de París; la companya de viatges externs i interns; les amigues de la feina que truques fora de la feina; el primer nòvio convertit en amic, la millor victòria; la rival duna època, còmplice ara, una altra victòria; lànima blanca amb siamesa inclosa que saps que hi és encara que no hi sigui; un parell dexamants que han pujat de categoria, tendríssima amistat més enllà de la física, ara tot química; lamiga pintora que busca i busca per oferir-tho quan ho té; lamic etern perquè sen va anar sense tenir temps de dir adéu; la dolça i autèntica en un món damargs i superficials, amiga dins i fora del plató; i ell, amic abans que res.
Regar i posar adob, sí. Tan fàcil de fer i tan difícil de seguir fent. Per què se us mor lhibiscus, li cauen les fulles al gessamí o us distancieu daquell amic? Massa sol o massa poc, massa distància o massa poca.
Mireu endavant amb tots ells al costat, per sempre més enyoradissos dels trossets de valtros mateixos repartits en la memòria o en loblit de tots els que van ser amics.
A lamic, que no sabeu encara que ho serà, lobserveu i sactiven els mecanismes interns del feeling, tampoc massa conscients. Hi connecteu o no. Alguna cosa o més duna us atrau i es crea un fil invisible que us hi lliga. Passa el temps i viviu coses junts, la complicitat nés la base, després hi ha el carinyo, les afinitats interiors, els moments durs i els tous.
A la infantesa sou amics de tothom, les colles són de deu o dotze, creades a les colònies i, cap als dotze anys, ja teniu lamiga íntima, que a més viu al costat. Ladolescència apropa laltre sexe i encara que us diguin que amigues, que els amics ja vindran, en voleu, dels altres. Aquí es confon tot: voleu que sigui amic, però us agrada, o li agradeu valtros a ell; i apareix laltre que us agrada més però només vol amistat i no ho veieu. I ja esteu fets un embolic. Tan tranquils que estàveu sense el romanticisme...
Arriba ledat de la tendra joventut, els estudis, la dècada dels vint. I apreneu tant en cinc anys! Res a veure amb crèdits i assignatures. Barregeu poesia amb realitat i us enamoreu de limpossible, lamor plutònic. Tots els colors de les vivències, tan intensos, us deixen dues o tres marques, aquestes ja ben tatuades. Cal però no ser egoistes i acceptar; lorgull i la possessió mata com la mosca del gerani.
Als trenta, feu amics a la feina, viatjant o per mil altres circumstàncies i això ja són paraules majors. Us costa més donar-vos, però és agradable notar la veritat dels sentiments.
Tres o quatre amigues del començament que continuen, les bvixixis, ara totes amb bvixixets; aquell desengany, transformat en confident quan ve de París; la companya de viatges externs i interns; les amigues de la feina que truques fora de la feina; el primer nòvio convertit en amic, la millor victòria; la rival duna època, còmplice ara, una altra victòria; lànima blanca amb siamesa inclosa que saps que hi és encara que no hi sigui; un parell dexamants que han pujat de categoria, tendríssima amistat més enllà de la física, ara tot química; lamiga pintora que busca i busca per oferir-tho quan ho té; lamic etern perquè sen va anar sense tenir temps de dir adéu; la dolça i autèntica en un món damargs i superficials, amiga dins i fora del plató; i ell, amic abans que res.
Regar i posar adob, sí. Tan fàcil de fer i tan difícil de seguir fent. Per què se us mor lhibiscus, li cauen les fulles al gessamí o us distancieu daquell amic? Massa sol o massa poc, massa distància o massa poca.
Mireu endavant amb tots ells al costat, per sempre més enyoradissos dels trossets de valtros mateixos repartits en la memòria o en loblit de tots els que van ser amics.