Ha de ser trist
Ser el darrer de la fila, un zero a l'esquerra, un personatge ínfim, sempre a les ordres d'algú que et té justament per això, perquè ets ínfim, un zero a l'esquerra i el darrer de la fila. També és de suposar que et té perquè sap que en el supòsit de que tinguis idees pròpies les amagues i adoptes les que calgui per sobreviure, cosa que ja has fet més d'una vegada. T'esforces al màxim per acontentar aquest amo, i fas (o dius) coses que probablement ell que és més llest no faria (o diria) però ja li va bé que algú, en aquest cas tu, les faci (o digui) i després aguanti el que caigui. La compensació?, és de suposar que un bon sou i això sí, un càrrec amb un títol ben sonor que et fa sentir important, encara que tu més que ningú sàpigues que fer qualsevol cosa suposi despenjar el telèfon i "plegar ordres" que venen de 600 Kms. Lluny. Trist, en el fons ha de ser trist, eh que si Enric Millo?.