Cambrils protagonitza per un dia el Cantamania
Cambrils ha estat un dels escenaris del programa Cantamania de TV3, el programa de karaoke de la televisió catalana que aquest juliol i agost sha passejat per 50 municipis catalans. Recordem que el material que es va enregistrar el passat 15 dagost a Cambrils semet el dia 4 de setembre, i els guanyadors i guanyadores participaran en la gala que té lloc el dia 7 de setembre i que es podrà seguir en directe.
Cal assenyalar que el pas del programa pel nostre municipi, però, va estar marcat per una mena de mala estrugança i semblava que els astres sens haguessin posat en contra. Primer, la pluja que queia al matí va obligar lorganització a traslladar lesdeveniment al Palau Municipal dEsports, mentre que el Parc del Pescador hauria estat un escenari molt més idoni. El canvi despai va originar retards en el muntatge i, a sobre, un important xàfec va començar a caure mentre la gent feia cua per entrar a fer de públic o a cantar. Tot i les circumstàncies, el públic de Cambrils es va comportar i van demostrar que es mereixen un 10. Així, tot i que una gran part de les 1.000 persones que hi havia a les grades i en la platea improvisada anaven xopes, un cop instal·lats als seus seients tothom va fer gresca i va animar els participants del karaoke a Cambrils. Sens dubte, la manera com es va abocar el públic de casa en el programa i com van intentar passar-sho bé, malgrat les circumstàncies adverses que ja hem comentat, és potser el que més em va impactar daquella tarda.
A banda del mecanisme televisiu, que sempre crida molt latenció, suposo que el que va ajudar a reforçar aquest sentiment de formar part de lespectacle tot i ser públic és la concepció mateixa del programa, que busca que els participants se sentin del lloc per on passa el programa. Daquesta manera, el Cantamania es converteix també en una simpàtica competició entre els diferents pobles catalans participants. Precisament aquí és on trobo que la productora Gestmusic ha fallat més. I és que si el que es volia potenciar era aquest esperit dun poble competint contra un altre a través de la música, també shauria hagut de donar prioritat a lhora de cantar a la gent que viu en aquell lloc. A Cambrils va ser molta la gent que va trucar al programa per participar i que no van rebre resposta. En canvi, un cop dalt de lescenari, va actuar molta gent que es va apuntar a Cambrils com es podria haver apuntat en qualsevol altre poble o ciutat. Segurament hi ha pobles on els va molt bé tenir participants daltres llocs, perquè si no, no omplirien el programa, però aquest no va ser el cas del municipi i sap molt de greu veure que hi havia gent que tenia molta il·lusió per actuar i no ho van poder fer.
Al marge de tots aquests problemes, el Cantamania em sembla una proposta divertida i entretinguda. Hi ha crítics que han dit que és un programa de poca qualitat, i tenen en part raó, perquè, per exemple, els membres del jurat no sentíem gens bé els participants, cosa que hauria estat bé per poder decidir els guanyadors. Però suposo que limportant és que el Cantamania no té grans aspiracions tècniques. La seva idea és convertir-se en una proposta fresca, que amb pocs recursos permet mostrar diferents pobles i ciutats catalanes i fent participar la gent de casa. I tot plegat amb un fil conductor, el karaoke, i amb dos presentadors-cantants, lÀlex (al qual moltes cambrilenques i jo crec que també cambrilencs ens vam quedar amb ganes de conèixer) i la Roser.
Cal assenyalar que el pas del programa pel nostre municipi, però, va estar marcat per una mena de mala estrugança i semblava que els astres sens haguessin posat en contra. Primer, la pluja que queia al matí va obligar lorganització a traslladar lesdeveniment al Palau Municipal dEsports, mentre que el Parc del Pescador hauria estat un escenari molt més idoni. El canvi despai va originar retards en el muntatge i, a sobre, un important xàfec va començar a caure mentre la gent feia cua per entrar a fer de públic o a cantar. Tot i les circumstàncies, el públic de Cambrils es va comportar i van demostrar que es mereixen un 10. Així, tot i que una gran part de les 1.000 persones que hi havia a les grades i en la platea improvisada anaven xopes, un cop instal·lats als seus seients tothom va fer gresca i va animar els participants del karaoke a Cambrils. Sens dubte, la manera com es va abocar el públic de casa en el programa i com van intentar passar-sho bé, malgrat les circumstàncies adverses que ja hem comentat, és potser el que més em va impactar daquella tarda.
A banda del mecanisme televisiu, que sempre crida molt latenció, suposo que el que va ajudar a reforçar aquest sentiment de formar part de lespectacle tot i ser públic és la concepció mateixa del programa, que busca que els participants se sentin del lloc per on passa el programa. Daquesta manera, el Cantamania es converteix també en una simpàtica competició entre els diferents pobles catalans participants. Precisament aquí és on trobo que la productora Gestmusic ha fallat més. I és que si el que es volia potenciar era aquest esperit dun poble competint contra un altre a través de la música, també shauria hagut de donar prioritat a lhora de cantar a la gent que viu en aquell lloc. A Cambrils va ser molta la gent que va trucar al programa per participar i que no van rebre resposta. En canvi, un cop dalt de lescenari, va actuar molta gent que es va apuntar a Cambrils com es podria haver apuntat en qualsevol altre poble o ciutat. Segurament hi ha pobles on els va molt bé tenir participants daltres llocs, perquè si no, no omplirien el programa, però aquest no va ser el cas del municipi i sap molt de greu veure que hi havia gent que tenia molta il·lusió per actuar i no ho van poder fer.
Al marge de tots aquests problemes, el Cantamania em sembla una proposta divertida i entretinguda. Hi ha crítics que han dit que és un programa de poca qualitat, i tenen en part raó, perquè, per exemple, els membres del jurat no sentíem gens bé els participants, cosa que hauria estat bé per poder decidir els guanyadors. Però suposo que limportant és que el Cantamania no té grans aspiracions tècniques. La seva idea és convertir-se en una proposta fresca, que amb pocs recursos permet mostrar diferents pobles i ciutats catalanes i fent participar la gent de casa. I tot plegat amb un fil conductor, el karaoke, i amb dos presentadors-cantants, lÀlex (al qual moltes cambrilenques i jo crec que també cambrilencs ens vam quedar amb ganes de conèixer) i la Roser.