El problema del correu no sol·licitat
Lenviament de correu no sol·licitat o correu brossa, denominat popularment amb el terme anglès spam, és un problema greu que afecta gairebé tots els sistemes de missatgeria electrònica actuals. Tots els que tenim activat un compte de correu electrònic a Internet hem rebut algun cop un missatge daquest tipus, generalment escrit en anglès oferint-nos tot tipus de productes i serveis. El terme spam prové de les paraules Hormels Spiced Ham, una marca de carn enllaunada que es va començar a comercialitzar als Estats Units lany 1937. En una publicitat daquest producte la paraula spam es repetia constantment i de manera indiscriminada, per aquest motiu el conjunt de correu publicitari de poc valor es va acabar denominant amb aquest terme. Aquests cop curiosament el terme no correspon a les inicials dun conjunt de paraules (és a dir, a una sigla) tal com passa sovint en el món de la informàtica, sinó que al darrere trobem una història divertida i original.
A la vida real podem qualificar com spam tots aquells fulletons publicitaris que fan cap a la bústia de casa sense haver-los demanat. Fins i tot són spam les enganxines ditxoses amb el telèfon del Cerrajero de urgencias, als quals, per cert, sels hauria de donar un premi perquè amb els seus paperets han embrutat totes les portes de Cambrils i a més a més, a causa duna guerra entre manyans (cerrajeros), resulta que un posa lenganxina damunt de laltre i ho deixen tot plegat encara més pringat. Doncs bé, tornant al tema, moltes comunitats de veïns han disposat duna bústia especial on sacumula tota aquesta publicitat i així es pot separar el correu publicitari del correu real. Amb el correu electrònic passa una cosa semblant, si no disposem de cap servei dantispam es barregen els missatges bons amb els de publicitat, amb linconvenient que algun cop per confusió pots arribar a esborrar-ne un de bo.
Malgrat les mesures legals establertes en molts països contra lspam, el fenomen és imparable i difícil de controlar. Per aquest motiu shan desenvolupat un conjunt de tècniques pensades en combatre lacció dels spammers. Una de les primeres millores introduïdes va ser la correcta configuració dels servidors de correu introduint mesures que evitaven la seva utilització com a open relays, és a dir, que un spammer pogués fer servir el servidor de correu dun tercer per enviar spam. Després es van crear serveis de llistes negres on sapuntaven adreces dels servidors utilitzats pels spammers per fer els enviaments. Abans que un correu arribés a la teva bústia es mirava si el seu origen estava a la llista negra de servidors amb open relay. Però amb això no nhi havia prou i lspam continuava arribant a les bústies de tothom, per aquest motiu shan acabat desenvolupant programaris específics que efectuen anàlisis heurístiques per determinar amb un grau de certesa bastant gran si un correu és bo o es tracta de publicitat. Fins i tot, en grans sistemes de correu electrònic, quan el servidor de correu gestiona molts enviaments senllacen amb un altre servidor dedicat a fer aquesta feina de control. Però no tot són flors i violes perquè les tècniques heurístiques no són al cent per cent fiables i ens podem trobar algun dia amb allò que es denomina un fals positiu. És a dir, que un correu que realment havia darribar a la nostra bústia el sistema antispam lha classificat erròniament com a correu no desitjat. Aquesta pot ser una de les explicacions davant el fet que algun cop hem deixat de rebre aquell correu que esperàvem i que mai va arribar.
http://es.wikipedia.org/wiki/SPAM
A la vida real podem qualificar com spam tots aquells fulletons publicitaris que fan cap a la bústia de casa sense haver-los demanat. Fins i tot són spam les enganxines ditxoses amb el telèfon del Cerrajero de urgencias, als quals, per cert, sels hauria de donar un premi perquè amb els seus paperets han embrutat totes les portes de Cambrils i a més a més, a causa duna guerra entre manyans (cerrajeros), resulta que un posa lenganxina damunt de laltre i ho deixen tot plegat encara més pringat. Doncs bé, tornant al tema, moltes comunitats de veïns han disposat duna bústia especial on sacumula tota aquesta publicitat i així es pot separar el correu publicitari del correu real. Amb el correu electrònic passa una cosa semblant, si no disposem de cap servei dantispam es barregen els missatges bons amb els de publicitat, amb linconvenient que algun cop per confusió pots arribar a esborrar-ne un de bo.
Malgrat les mesures legals establertes en molts països contra lspam, el fenomen és imparable i difícil de controlar. Per aquest motiu shan desenvolupat un conjunt de tècniques pensades en combatre lacció dels spammers. Una de les primeres millores introduïdes va ser la correcta configuració dels servidors de correu introduint mesures que evitaven la seva utilització com a open relays, és a dir, que un spammer pogués fer servir el servidor de correu dun tercer per enviar spam. Després es van crear serveis de llistes negres on sapuntaven adreces dels servidors utilitzats pels spammers per fer els enviaments. Abans que un correu arribés a la teva bústia es mirava si el seu origen estava a la llista negra de servidors amb open relay. Però amb això no nhi havia prou i lspam continuava arribant a les bústies de tothom, per aquest motiu shan acabat desenvolupant programaris específics que efectuen anàlisis heurístiques per determinar amb un grau de certesa bastant gran si un correu és bo o es tracta de publicitat. Fins i tot, en grans sistemes de correu electrònic, quan el servidor de correu gestiona molts enviaments senllacen amb un altre servidor dedicat a fer aquesta feina de control. Però no tot són flors i violes perquè les tècniques heurístiques no són al cent per cent fiables i ens podem trobar algun dia amb allò que es denomina un fals positiu. És a dir, que un correu que realment havia darribar a la nostra bústia el sistema antispam lha classificat erròniament com a correu no desitjat. Aquesta pot ser una de les explicacions davant el fet que algun cop hem deixat de rebre aquell correu que esperàvem i que mai va arribar.
http://es.wikipedia.org/wiki/SPAM