El sant sopar
El xai és un animal envoltat de misticisme, simbolisme i devoció. La seva carn ha presidit les taules de tots els pobles que mullen les aigües del Mediterrani. Terres cristianes i musulmanes han gaudit daquest producte tal i com ens mostren les diverses receptes arrelades en totes dues cultures.
De lovella podem extreuren la seva llet per fer els tan característics formatges manxecs, la seva llana per confeccionar roba dabric i la seva saborosa carn per gaudir del plaer dun bon tiberi.
Les diferents races que pasturen els nostres camps estan especialitzades segons la seva producció, unes són millor per a la producció de carn, altres per a la llet o per a la llana. Les més conegudes són la xurra, la merina, la manxega, laragonesa i la ripollesa.
La tendresa de la carn, així com la seva denominació té relació amb ledat de lanimal i la seva alimentació. Un anyell és un exemplar molt jove, duns quaranta dies, que només sha alimentat de llet materna; presenta una carn molt tendra, sucosa i fàcil de digerir, recomanada per gent que tingui problemes gastrointestinals.
El xai és un animal de més edat, entre quatre i sis mesos, que sha alimentat de pastura o pinso. Presenta una carn més saborosa i amb un greix excel·lent que laromatitza, a més duna pell que si se socarrima bé queda cruixent.
En lúltim sopar els apòstols van menjar xai. Daquí que per Pasqua es consumeix el xai pasqual, una tradició que ha perdurat durant els anys, però potser ha estat més perquè en aquesta època la seva carn és molt més saborosa i ferma que per uns motius més religiosos.
La seva qualitat depèn de molts factors: de la raça, lalimentació, la seva criança, el sacrifici i sobretot la seva maduració.
El xai té una carn especial, hi ha comensals que el refusen, sobretot els exemplars adults, per laroma que desprèn un cop cuit ja que els recorda a lolor de la llana.
La qualitat de la seva carn agraeix la senzillesa de la seva elaboració, de segur que la nostra memòria ens ho confirma. Les brases fan incrementar la seva aroma i a més ens dóna la llicència de poder gaudir del plaer de menjar amb els dits, una cosa preuada en una època desnobisme gastronòmic!
De lovella podem extreuren la seva llet per fer els tan característics formatges manxecs, la seva llana per confeccionar roba dabric i la seva saborosa carn per gaudir del plaer dun bon tiberi.
Les diferents races que pasturen els nostres camps estan especialitzades segons la seva producció, unes són millor per a la producció de carn, altres per a la llet o per a la llana. Les més conegudes són la xurra, la merina, la manxega, laragonesa i la ripollesa.
La tendresa de la carn, així com la seva denominació té relació amb ledat de lanimal i la seva alimentació. Un anyell és un exemplar molt jove, duns quaranta dies, que només sha alimentat de llet materna; presenta una carn molt tendra, sucosa i fàcil de digerir, recomanada per gent que tingui problemes gastrointestinals.
El xai és un animal de més edat, entre quatre i sis mesos, que sha alimentat de pastura o pinso. Presenta una carn més saborosa i amb un greix excel·lent que laromatitza, a més duna pell que si se socarrima bé queda cruixent.
En lúltim sopar els apòstols van menjar xai. Daquí que per Pasqua es consumeix el xai pasqual, una tradició que ha perdurat durant els anys, però potser ha estat més perquè en aquesta època la seva carn és molt més saborosa i ferma que per uns motius més religiosos.
La seva qualitat depèn de molts factors: de la raça, lalimentació, la seva criança, el sacrifici i sobretot la seva maduració.
El xai té una carn especial, hi ha comensals que el refusen, sobretot els exemplars adults, per laroma que desprèn un cop cuit ja que els recorda a lolor de la llana.
La qualitat de la seva carn agraeix la senzillesa de la seva elaboració, de segur que la nostra memòria ens ho confirma. Les brases fan incrementar la seva aroma i a més ens dóna la llicència de poder gaudir del plaer de menjar amb els dits, una cosa preuada en una època desnobisme gastronòmic!