El dia en que vam perdre la por
El 9 de Novembre de 2.014 va ser molt important. Ho va ser per moltes coses: perquè vam desafiar l'estat espanyol, perquè va ser un model de civisme, pel nivell de participació difícilment imaginable, pel resultat de la votació, perquè va tenir molt més ressò a tots nivells del que ningú s'esperava (sobretot l'estat espanyol). Però, i per sobre de tot, va ser important perquè va ser el dia en que vam perdre la por; tant els 42.000 voluntaris que de bon matí ens adreçàvem cap als locals de votació, perquè negar-ho, amb un rau-rau a l'estómac, com tots els ciutadans que van venir a votar, tots en teníem poca o molta de por.
Algú dubta que no massa temps endarrere ni els uns ni els altres hauríem estat capaços de fer-ho?, la por ens hauria tenallat, però aquell dia la vam perdre, i la vam perdre per sempre, ja no en tornarem a tenir. I aquesta és la raó principal que fa que es produeixi un judici ignominiós i impensable avui en dia a qualsevol estat modern i democràtic. L'estat espanyol sap que ja no li tenim por i que no li en tornarem a tenir, i per això està rabiós i desesperat, perquè veu que ens n'anem i no hi pot fer res i no se li acut altre cosa que intentar inhabilitar, qui sap si empresonar, potser precintar, amenaçar funcionaris..., que facin el que vulguin que en el punt al que hem arribat, ja no ens aturaran; només per algun error nostre, que hem de tenir molta cura a no cometre, ens podem aturar. Endavant!
Algú dubta que no massa temps endarrere ni els uns ni els altres hauríem estat capaços de fer-ho?, la por ens hauria tenallat, però aquell dia la vam perdre, i la vam perdre per sempre, ja no en tornarem a tenir. I aquesta és la raó principal que fa que es produeixi un judici ignominiós i impensable avui en dia a qualsevol estat modern i democràtic. L'estat espanyol sap que ja no li tenim por i que no li en tornarem a tenir, i per això està rabiós i desesperat, perquè veu que ens n'anem i no hi pot fer res i no se li acut altre cosa que intentar inhabilitar, qui sap si empresonar, potser precintar, amenaçar funcionaris..., que facin el que vulguin que en el punt al que hem arribat, ja no ens aturaran; només per algun error nostre, que hem de tenir molta cura a no cometre, ens podem aturar. Endavant!