Ciutadà del mes
Quan pensem amb algú anomenat el treballador del mes, reconeixement motivador des dun punt de vista competitiu, automàticament fem analogia amb lexemplaritat dalguna o altra manera. Exactament, parlem duna exemplaritat segons els criteris marcats per la empresa o pel departament en concret, basant-se en indicadors segons el sector o àrea que ens moguem (productivitat, ventes, reducció dincidències,...). En part, normes del joc que tots amb més o menys recel podríem acceptar, ja que el resultats poden ser demostrables davant les parts interessades. En canvi, lexemplaritat a peu de carrer, té una connotació molt més subjectiva. Si preguntéssim a un grup destudiants qui és un professor exemplar, de la mateixa manera com a un grup de pares i mares pel parc de la ciutat més exemplar, o daltres preguntes que els podríem formular, respondran sota el seus judicis de valors i/o patrons adquirits, si no els diem sota quin criteri han de valorar.
Ara bé, si fem un zoom, i preguntem qui és el ciutadà del mes? Faig referencia al mes de març, a la ciutat de Cambrils. Per cert, em direu, perquè has escollit aquest mes? La resposta és senzilla. Feu un cop dull ràpid als titulars daquest mes i veureu que puc invocar al sarcasme. Però precisament, crec que hi ha suficient espai informatiu que ja han parlat dels ciutadans poc exemplars i no únicament al mes de Març. Per tant, dedicaré la resta de línies als que sí son exemplars, sota el meu criteri, es clar. Els guardonats del mes no són precisament personatges públics amb plena atenció dels mitjans de comunicació, sinó aquells herois sense capa que viuen a lanonimat, que sovint sobliden, que lluiten per la supervivència i pels valors. Per descomptat, disculpeu si em deixo algú que no es senti identificat.
Parlem de famílies que fan esforços extraordinaris en gestió domèstica (finances, recursos humans, compres, ...), de mestres que es neguen a romandre aïllats i tracten dinnovar per millorar dia a dia, de professionals que assumeixen la seva missió i responsabilitat amb la maquinaria social, dempresaris i empresàries que naveguen vetllant pels seus treballadors davant la tempesta econòmica, de pioners i pioneres que han dexplorar oportunitats a lestranger sense saber si tornaran alguna vegada, destudiants que sesforcen per crear una projecció personal i professional invertint hores com un treballador autònom a un mercat laboral ressacós, daturats i aturades que no llancen la tovallola encara que portin diversos assalts perduts, de lluitadors i lluitadores amb malalties que cerquen dia a dia un motiu per continuar apostant per la vida, de voluntaris i voluntàries que sarrisquen per una societat més justa, i sobretot, de persones que defensen la llibertat heretada a temps passats incrustats a una societat adormida davant pantalles intelligents. A tots ells i totes elles, els vull dedicar aquest petit reconeixement com autèntics ciutadans del mes, encara que els hauríem dampliar la vigència a tot lany per tot el que fan.
Jonatan Garcia Sánchez
Tècnic en gestió integrada (qualitat, medi ambient i seguretat laboral)
Ara bé, si fem un zoom, i preguntem qui és el ciutadà del mes? Faig referencia al mes de març, a la ciutat de Cambrils. Per cert, em direu, perquè has escollit aquest mes? La resposta és senzilla. Feu un cop dull ràpid als titulars daquest mes i veureu que puc invocar al sarcasme. Però precisament, crec que hi ha suficient espai informatiu que ja han parlat dels ciutadans poc exemplars i no únicament al mes de Març. Per tant, dedicaré la resta de línies als que sí son exemplars, sota el meu criteri, es clar. Els guardonats del mes no són precisament personatges públics amb plena atenció dels mitjans de comunicació, sinó aquells herois sense capa que viuen a lanonimat, que sovint sobliden, que lluiten per la supervivència i pels valors. Per descomptat, disculpeu si em deixo algú que no es senti identificat.
Parlem de famílies que fan esforços extraordinaris en gestió domèstica (finances, recursos humans, compres, ...), de mestres que es neguen a romandre aïllats i tracten dinnovar per millorar dia a dia, de professionals que assumeixen la seva missió i responsabilitat amb la maquinaria social, dempresaris i empresàries que naveguen vetllant pels seus treballadors davant la tempesta econòmica, de pioners i pioneres que han dexplorar oportunitats a lestranger sense saber si tornaran alguna vegada, destudiants que sesforcen per crear una projecció personal i professional invertint hores com un treballador autònom a un mercat laboral ressacós, daturats i aturades que no llancen la tovallola encara que portin diversos assalts perduts, de lluitadors i lluitadores amb malalties que cerquen dia a dia un motiu per continuar apostant per la vida, de voluntaris i voluntàries que sarrisquen per una societat més justa, i sobretot, de persones que defensen la llibertat heretada a temps passats incrustats a una societat adormida davant pantalles intelligents. A tots ells i totes elles, els vull dedicar aquest petit reconeixement com autèntics ciutadans del mes, encara que els hauríem dampliar la vigència a tot lany per tot el que fan.
Jonatan Garcia Sánchez
Tècnic en gestió integrada (qualitat, medi ambient i seguretat laboral)