La Mare Superiora
Dilluns va aparèixer, oportunament(?), un document que no sé que provoca més: si plors o rialles. És, com tots sabem, l'escrit en clau del que suposadament n'és autora la senyora Ferrusola esposa del president Pujol. Qui sap si l'escrit és real o no, perquè ja sabem que la font de la que ve ha tret manta vegades a la llum informacions suposadament veraces, que com diu la dita, eren "més falses que un duro sevillano". Llegint el text en qüestió constato dues coses: si és real fa plorar pel fet de tenir diners a un paradís fiscal, per la ridiculesa de la suposada encriptació que tothom és capaç d'entendre, per acabar signant amb el propi nom, i (també) per l'ortografia de la carta que déu-n'hi-dó!!; i si no és real, fa riure pel "cutrerio" que destil·la, perquè és digne d'un equip de "mortadelos" amb les neurones en hores baixes.
Una reflexió final: si algú es creu que amb aquesta mena d'episodis, reals o no, el "tema", el "suflé", el "procés" es desinflarà, va molt equivocat; els que volem la independència de Catalunya la volem, entre altres coses, perquè coses així no puguin passar, tant si son reals -mà dura contra qui defraudi- o no -serveis públics professionals, seriosos i decents-.
Una reflexió final: si algú es creu que amb aquesta mena d'episodis, reals o no, el "tema", el "suflé", el "procés" es desinflarà, va molt equivocat; els que volem la independència de Catalunya la volem, entre altres coses, perquè coses així no puguin passar, tant si son reals -mà dura contra qui defraudi- o no -serveis públics professionals, seriosos i decents-.