Abrahim: un nen amb tres pares biològics
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
El passat 6 dabril va néixer el petit Abrahim. En aquell mateix dia van vindre al món molts més nens però només aquest ha aparegut en tots els titulars. La raó daquesta inesperada popularitat és que, a diferència de la resta de la gent que només tenim un pare i una mare biològics, Abrahim té tres progenitors.
Sempre hem sentit a dir que els fills contenen la meitat de lADN de cada un dels seus pares, però això no és del tot cert. Dins de les cèl·lules, hi ha uns petits orgànuls anomenats mitocòndries que sencarreguen de subministrar la major part de lenergia necessària per a lactivitat cel·lular. A més de la seva funció energètica, les mitocòndries també contenen una petita quantitat dADN (0,18% del total) que només es pot transmetre de mares a fills. Durant la fecundació es produeix la fusió del nucli dun espermatozoide (portador de lADN del pare) amb el nucli dun òvul (portador de lADN de la mare), obtenint un embrió que té la meitat dADN de cada un dels pares i, a més a més, té lADN mitocondrial de la mare, que ja està present a lòvul.
La mare dAbrahim és portadora duna malaltia anomenada síndrome de Leigh, que es transmet a través de les seves mitocòndries i que afecta greument el desenvolupament del sistema nerviós. Tot i que la mare està sana (només una quarta part de les seves mitocòndries porta la malaltia), aquest síndrome va ocasionar la mort dels seus dos primers fills. Davant de la dificultat de la parella per tenir un fill sa, van decidir acudir a lespecialista en fertilitat John Zhang a Nova York per tal de buscar noves alternatives i evitar així la transmissió de la malaltia. Lequip del Dr. Zhang va extraure el nucli dun òvul de la mare i el va col·locar dins dun òvul duna donant sana al qual prèviament se nhavia extret el nucli. Daquesta manera es va aconseguir un òvul amb lADN propi de la mare i amb lADN mitocondrial de la donant ja completament lliure de la malaltia. Aquest òvul es va fecundar amb un espermatozoide del pare i lembrió obtingut es va implantar a lúter de la mare perquè es desenvolupés. 9 mesos després va néixer lAbrahim, un nen aparentment sà i amb ADN procedent de tres persones diferents.
Tot i lèxit obtingut, aquest naixement ha generat molta controvèrsia. El dAbrahim no és el primer cas dun nen amb ADN de tres progenitors. Als Estats Units a la dècada dels 90 ja es van assajar diferents variacions daquesta tècnica, però la falta de resultats clars, conjuntament amb els problemes ètics derivats de la manipulació dembrions humans, va fer que les autoritats del país en prohibissin la seva utilització. És per això que lequip del Dr. Zhang es va haver de traslladar a Mèxic, on la manca de regulació al respecte va permetre que es pogués dur a terme el procediment.
Al nostre país, on aquestes tècniques encara no són legals, la veu dels experts ha criticat durament els experiments del Dr. Zhang. Segons Agustín Ballesteros, president de la Societat Espanyola de Fertilitat: No shauria de permetre laplicació daquestes tècniques que no han sigut provades suficientment sense cap tipus de control ni comitè ètic que vigili el procediment. En la mateixa línia, Carlos Simón, director de lInstitut Valencià de la Infertilitat, rebutja la manera en què sha fet publica la notícia. Segons les seves paraules: En realitat, sense la validació duna publicació científica, encara no tenim cap certesa del que sha fet. Ningú no ha revisat el procediment, i no podem assegurar que el nadó estigui completament sà.
Sempre hem sentit a dir que els fills contenen la meitat de lADN de cada un dels seus pares, però això no és del tot cert. Dins de les cèl·lules, hi ha uns petits orgànuls anomenats mitocòndries que sencarreguen de subministrar la major part de lenergia necessària per a lactivitat cel·lular. A més de la seva funció energètica, les mitocòndries també contenen una petita quantitat dADN (0,18% del total) que només es pot transmetre de mares a fills. Durant la fecundació es produeix la fusió del nucli dun espermatozoide (portador de lADN del pare) amb el nucli dun òvul (portador de lADN de la mare), obtenint un embrió que té la meitat dADN de cada un dels pares i, a més a més, té lADN mitocondrial de la mare, que ja està present a lòvul.
La mare dAbrahim és portadora duna malaltia anomenada síndrome de Leigh, que es transmet a través de les seves mitocòndries i que afecta greument el desenvolupament del sistema nerviós. Tot i que la mare està sana (només una quarta part de les seves mitocòndries porta la malaltia), aquest síndrome va ocasionar la mort dels seus dos primers fills. Davant de la dificultat de la parella per tenir un fill sa, van decidir acudir a lespecialista en fertilitat John Zhang a Nova York per tal de buscar noves alternatives i evitar així la transmissió de la malaltia. Lequip del Dr. Zhang va extraure el nucli dun òvul de la mare i el va col·locar dins dun òvul duna donant sana al qual prèviament se nhavia extret el nucli. Daquesta manera es va aconseguir un òvul amb lADN propi de la mare i amb lADN mitocondrial de la donant ja completament lliure de la malaltia. Aquest òvul es va fecundar amb un espermatozoide del pare i lembrió obtingut es va implantar a lúter de la mare perquè es desenvolupés. 9 mesos després va néixer lAbrahim, un nen aparentment sà i amb ADN procedent de tres persones diferents.
Tot i lèxit obtingut, aquest naixement ha generat molta controvèrsia. El dAbrahim no és el primer cas dun nen amb ADN de tres progenitors. Als Estats Units a la dècada dels 90 ja es van assajar diferents variacions daquesta tècnica, però la falta de resultats clars, conjuntament amb els problemes ètics derivats de la manipulació dembrions humans, va fer que les autoritats del país en prohibissin la seva utilització. És per això que lequip del Dr. Zhang es va haver de traslladar a Mèxic, on la manca de regulació al respecte va permetre que es pogués dur a terme el procediment.
Al nostre país, on aquestes tècniques encara no són legals, la veu dels experts ha criticat durament els experiments del Dr. Zhang. Segons Agustín Ballesteros, president de la Societat Espanyola de Fertilitat: No shauria de permetre laplicació daquestes tècniques que no han sigut provades suficientment sense cap tipus de control ni comitè ètic que vigili el procediment. En la mateixa línia, Carlos Simón, director de lInstitut Valencià de la Infertilitat, rebutja la manera en què sha fet publica la notícia. Segons les seves paraules: En realitat, sense la validació duna publicació científica, encara no tenim cap certesa del que sha fet. Ningú no ha revisat el procediment, i no podem assegurar que el nadó estigui completament sà.