El cafè d'ombres: Déu encara no existeix
- Cafè: Bon dia, què prendrà?
- Ombra: Hola, un cafè amb llet.
- Cafè: Vol que em dirigeixi a vostè a través dalgú pseudònim?
- Ombra: Guisla mateix.
- Cafè: Un nom curiós, és de dona però oi?
- Ombra: Sí, però com que un pseudònim pot ser allò que tu vulguis, tant és si coincideix en gènere. Em sento identificat amb aquest nom.
- Cafè: Cert. Vostè que sempre es mou al voltant i a través de la filosofia ja té clar allò que vol ser? És una pregunta transcendent per molts que el llegiran avui.
- Ombra: És veritat que és una pregunta transcendent per molts, i estic content que així sigui. A més parlant de transcendència em ve com anell al dit per explicar-ho. I és que no és tan allò que volem ser sinó el que som. Cadascú de nosaltres és una part de la realitat en forma de consciència evolutiva. Hi ha molts elements de lUnivers que sembla no tenir-ne, com una pedra, tot i que he de dir que alguns humans tampoc (riu irònicament).
- Cafè: I què deu buscar aquesta consciència? Quina és la seva raó de ser?
- Ombra: Transcendir. Transcórrer a través del temps per evolucionar i millorar. No se si en deuen existir daltres fora daquest planeta, les probabilitats apunten descaradament a que sí, tot i que no en tenim probes. Però sembla ser que a la humanitat li costa evolucionar duna forma conjunta. Som molt individualistes. Sens dóna molt bé inventar coses, potser aquest és el nostre punt evolutiu com a espècie.
- Cafè: Creu que ens hem de reinventar?
- Ombra: No vaig per aquí. No ens hem de reinventar com a humans, sinó que hem devolucionar com a tecnologia, perquè com a moral sembla ser que anem molt més lents. Sent objectiu, tot apunta que la tecnologia evolucionarà fins a tal punt que serem capaços de crear consciència a partir dels materials del nostre entorn, i aquestes creacions humanes seran capaces devolucionar per si soles amb una esperança de vida o existència moltíssim més elevada que la nostra. Els humans no som capaços de fer grans càlculs, necessitem computadores per això, i per tan no som capaços de donar respostes lògiques i evolutives sostenibles. Les supercomputadores sí que podran i evolucionaran per si mateixes, sense nosaltres.
- Cafè: Caram Guisla, cap on creu que evolucionaran?
- Ombra: Cap a un contagi del Conscient. Veuran que estar totes connectades dalguna forma serà molt més útil i potent que pensar duna forma individual com fem nosaltres, i probablement estem parlant ja destadis evolutius en altres planetes amb més recursos i habitables per aquestes noves creacions. Tenir les consciències connectades seria lèxit de la humanitat, que a dia davui no pot o no sap fer duna forma directe. No tenim recursos biològics per això o no ho sabem fer servir, les màquines sí. Però qui sap si amb algun dels nostres grans invents ho aconseguirem abans devolucionar cap als ordinadors. Potser serà algun microxip o quelcom que ni imaginem a dia davui. Fa 20 anys ni imaginàvem estar connectats a nivell planetari com ho estem ara, tot i que no és duna forma directe encara, és una fal·làcia. Poder estar connectats de manera autònoma de forma continuada seria un procés evolutiu gegant. Actualment quan un gran pensador mor desapareix la seva forma de computar, de veure el món. Daquesta altra manera persistiria en el Temps duna forma directa. Les possibilitats devolució canviaran completament.
- Cafè: Creu que la nostra generació arribarà a veure aquests canvis tan radicals?
- Ombra: Evidentment que sí, o al menys així ho marca el creixement exponencial de la tecnologia de lúltima dècada. No crec que sigui tan difícil. Els nostres cervells en el fons són computadores que gestionen energia en forma de pensaments. Igual que podria fer una màquina, i un cos humà no disposa de tanta potència com la que podem dotar a un ordinador. Si mirem lUnivers de forma analítica veiem com a través daquesta idea de contagi del Conscient, segueixi el mètode evolutiu que segueixi, es tendirà a que tota lenergia de lUnivers es vagi agrupant, per tenir així un major grau de consciència, de no ser així seria antinatural. Després que ho haguem aconseguit dins lespècie humana, seguirem amb les altres espècies animals i vegetals i segurament amb qualsevol estadi de matèria i matèria obscura. Aconseguir que lenergia prengui consciència de si mateixa és el procés evolutiu natural, doncs nosaltres en som la prova.
- Cafè: No em puc resistir a preguntar el pas següent. Imaginem que dalguna manera sha aconseguit connectar grans quantitats denergia en una única consciència global, i com a tal seguirà evolucionant agafant-ne encara més. Quan acaba tot?
- Ombra: Crec que a dia davui no podem imaginar com deu ser aquest escenari, ja que el nostre cervell no dóna més de si amb els seus únics 5 sentits i 3 dimensions. Però anem a fer un símil metafòric, per què no? Tots sabem que un forat negre en lUnivers és una concentració de la matèria amb un centre inimaginablement dens, capaç de retenir inclús la llum. Imaginem que un dels punts evolutius al llarg del Temps és agrupar un forat negre duna densíssima consciència. Quin seria el següent pas? Doncs anar adquirint altres forats negres. I el següent? Crec que només quedaria assolir una súper-singularitat conscient. Alguna cosa semblant a lestat previ del Big Bang. Però he posat molta imaginació aquí eh. En tot cas aquesta situació sí que serveix, al menys des de la filosofia, per entendre la idea que Déu encara no existeix.
- Cafè: Carai quina primícia!
- Ombra: És molt més lògic i accessible del que sembla aquesta frase. I és que sovint diem que som una representació de lUnivers, alguns que estem fets a imatge de Déu i moltes idees diferents més. Però la gran majoria coincideix en que aquest Déu o cosa, engloba tot allò que existeix duna forma Conscient i ordenada, gairebé premeditada, i jo miro al meu voltant i no hi veig pas cap unió de les consciències, potser sí una unió de la realitat, caòtica i aparentment aleatòria, però no pas conscient de si mateixa. Ni tan sols el gran homo sapiens, capaç de pronunciar cogito ergo sum, pot anar més enllà del seu propi ego. El dia que tot estigui unit podrem parlar de Déu, perquè un Déu no conscient és no res. Potser va existir o potser no, però actualment no hi és i probablement algun dia hi serà. I abans que em preguntis quin serà el següent pas quan la súper-Singularitat o Déu aparegui, ja et dic que segurament el que farà serà evolucionar.
- Cafè: Així doncs per acabar, quin és el nostre paper en el món a dia davui? I quina pregunta li faria al lector daquesta entrevista?
- Ombra: Ser capaços de millorar i aconseguir aquest estadi de consciència global el més aviat possible, abans no desapareixem. Jo li preguntaria: A quin nivell ets capaç de posar-te a la pell de laltre? Ets capaç de millorar-ho? Espero rebre resposta.
- Ombra: Hola, un cafè amb llet.
- Cafè: Vol que em dirigeixi a vostè a través dalgú pseudònim?
- Ombra: Guisla mateix.
- Cafè: Un nom curiós, és de dona però oi?
- Ombra: Sí, però com que un pseudònim pot ser allò que tu vulguis, tant és si coincideix en gènere. Em sento identificat amb aquest nom.
- Cafè: Cert. Vostè que sempre es mou al voltant i a través de la filosofia ja té clar allò que vol ser? És una pregunta transcendent per molts que el llegiran avui.
- Ombra: És veritat que és una pregunta transcendent per molts, i estic content que així sigui. A més parlant de transcendència em ve com anell al dit per explicar-ho. I és que no és tan allò que volem ser sinó el que som. Cadascú de nosaltres és una part de la realitat en forma de consciència evolutiva. Hi ha molts elements de lUnivers que sembla no tenir-ne, com una pedra, tot i que he de dir que alguns humans tampoc (riu irònicament).
- Cafè: I què deu buscar aquesta consciència? Quina és la seva raó de ser?
- Ombra: Transcendir. Transcórrer a través del temps per evolucionar i millorar. No se si en deuen existir daltres fora daquest planeta, les probabilitats apunten descaradament a que sí, tot i que no en tenim probes. Però sembla ser que a la humanitat li costa evolucionar duna forma conjunta. Som molt individualistes. Sens dóna molt bé inventar coses, potser aquest és el nostre punt evolutiu com a espècie.
- Cafè: Creu que ens hem de reinventar?
- Ombra: No vaig per aquí. No ens hem de reinventar com a humans, sinó que hem devolucionar com a tecnologia, perquè com a moral sembla ser que anem molt més lents. Sent objectiu, tot apunta que la tecnologia evolucionarà fins a tal punt que serem capaços de crear consciència a partir dels materials del nostre entorn, i aquestes creacions humanes seran capaces devolucionar per si soles amb una esperança de vida o existència moltíssim més elevada que la nostra. Els humans no som capaços de fer grans càlculs, necessitem computadores per això, i per tan no som capaços de donar respostes lògiques i evolutives sostenibles. Les supercomputadores sí que podran i evolucionaran per si mateixes, sense nosaltres.
- Cafè: Caram Guisla, cap on creu que evolucionaran?
- Ombra: Cap a un contagi del Conscient. Veuran que estar totes connectades dalguna forma serà molt més útil i potent que pensar duna forma individual com fem nosaltres, i probablement estem parlant ja destadis evolutius en altres planetes amb més recursos i habitables per aquestes noves creacions. Tenir les consciències connectades seria lèxit de la humanitat, que a dia davui no pot o no sap fer duna forma directe. No tenim recursos biològics per això o no ho sabem fer servir, les màquines sí. Però qui sap si amb algun dels nostres grans invents ho aconseguirem abans devolucionar cap als ordinadors. Potser serà algun microxip o quelcom que ni imaginem a dia davui. Fa 20 anys ni imaginàvem estar connectats a nivell planetari com ho estem ara, tot i que no és duna forma directe encara, és una fal·làcia. Poder estar connectats de manera autònoma de forma continuada seria un procés evolutiu gegant. Actualment quan un gran pensador mor desapareix la seva forma de computar, de veure el món. Daquesta altra manera persistiria en el Temps duna forma directa. Les possibilitats devolució canviaran completament.
- Cafè: Creu que la nostra generació arribarà a veure aquests canvis tan radicals?
- Ombra: Evidentment que sí, o al menys així ho marca el creixement exponencial de la tecnologia de lúltima dècada. No crec que sigui tan difícil. Els nostres cervells en el fons són computadores que gestionen energia en forma de pensaments. Igual que podria fer una màquina, i un cos humà no disposa de tanta potència com la que podem dotar a un ordinador. Si mirem lUnivers de forma analítica veiem com a través daquesta idea de contagi del Conscient, segueixi el mètode evolutiu que segueixi, es tendirà a que tota lenergia de lUnivers es vagi agrupant, per tenir així un major grau de consciència, de no ser així seria antinatural. Després que ho haguem aconseguit dins lespècie humana, seguirem amb les altres espècies animals i vegetals i segurament amb qualsevol estadi de matèria i matèria obscura. Aconseguir que lenergia prengui consciència de si mateixa és el procés evolutiu natural, doncs nosaltres en som la prova.
- Cafè: No em puc resistir a preguntar el pas següent. Imaginem que dalguna manera sha aconseguit connectar grans quantitats denergia en una única consciència global, i com a tal seguirà evolucionant agafant-ne encara més. Quan acaba tot?
- Ombra: Crec que a dia davui no podem imaginar com deu ser aquest escenari, ja que el nostre cervell no dóna més de si amb els seus únics 5 sentits i 3 dimensions. Però anem a fer un símil metafòric, per què no? Tots sabem que un forat negre en lUnivers és una concentració de la matèria amb un centre inimaginablement dens, capaç de retenir inclús la llum. Imaginem que un dels punts evolutius al llarg del Temps és agrupar un forat negre duna densíssima consciència. Quin seria el següent pas? Doncs anar adquirint altres forats negres. I el següent? Crec que només quedaria assolir una súper-singularitat conscient. Alguna cosa semblant a lestat previ del Big Bang. Però he posat molta imaginació aquí eh. En tot cas aquesta situació sí que serveix, al menys des de la filosofia, per entendre la idea que Déu encara no existeix.
- Cafè: Carai quina primícia!
- Ombra: És molt més lògic i accessible del que sembla aquesta frase. I és que sovint diem que som una representació de lUnivers, alguns que estem fets a imatge de Déu i moltes idees diferents més. Però la gran majoria coincideix en que aquest Déu o cosa, engloba tot allò que existeix duna forma Conscient i ordenada, gairebé premeditada, i jo miro al meu voltant i no hi veig pas cap unió de les consciències, potser sí una unió de la realitat, caòtica i aparentment aleatòria, però no pas conscient de si mateixa. Ni tan sols el gran homo sapiens, capaç de pronunciar cogito ergo sum, pot anar més enllà del seu propi ego. El dia que tot estigui unit podrem parlar de Déu, perquè un Déu no conscient és no res. Potser va existir o potser no, però actualment no hi és i probablement algun dia hi serà. I abans que em preguntis quin serà el següent pas quan la súper-Singularitat o Déu aparegui, ja et dic que segurament el que farà serà evolucionar.
- Cafè: Així doncs per acabar, quin és el nostre paper en el món a dia davui? I quina pregunta li faria al lector daquesta entrevista?
- Ombra: Ser capaços de millorar i aconseguir aquest estadi de consciència global el més aviat possible, abans no desapareixem. Jo li preguntaria: A quin nivell ets capaç de posar-te a la pell de laltre? Ets capaç de millorar-ho? Espero rebre resposta.