Cambrils, platja sense fums i sense Chupa-Chups
Ara que apunta l'estiu i el sol es deixa caure, les sorres buides de l'hivern, que ha suportat durs temporals, es veuen esquitxades de gent de totes les edats que passegen, que juguen, que practiquen esport. El mar de sorra ens ofereix infinites possibilitats d'oci per a totes les edats. Des de nens i nenes que fan els seus primers passos arquitectònics construint castells de sorra, utilitzant com a úniques eines una galleda i una pala. Joves i no tan joves, amb cronòmetre en mà i auriculars, recorren el passeig marítim amb la velocitat justa per poder gaudir del paisatge.
És molt difícil passejar al costat del mar a Cambrils i no sentir-se atret per aquest horitzó infinit de sorra i aigua que des del Cap Sant Pere fins a la Ardiaca, que ens ofereix un immens ventall d'estampes marineres que no ens deixen impassibles. Platges com a senyal d'identitat que la fa peculiar. A una altra s'hi pot arribar travessant un pont de fusta. És un privilegi poder banyar-se en una platja al costat d'unes excavacions arqueològiques. Tot això és avui Cambrils. Una ciutat costanera que s'ha anat transformant des dels anys seixanta amb el boom turístic, sense perdre els seus senyals d'identitat.
Fa diversos dies vaig tenir l'ocasió de participar en una de les múltiples jornades de neteja d'espais públics que, anualment, organitza Lets Clean-Up Europe, una coordinadora que pretén conjuminar iniciatives per organitzar un esdeveniment a nivell Europeu que se celebri el mateix dia a través de tot el continent, involucrant i arribant a la major quantitat possible de ciutadans i ciutadanes. El lloc triat va ser la platja de Regueral a Cambrils. Amb guant i bossa d'escombraries en mà i força calor, vaig iniciar al costat d'altres voluntaris un passeig diferent per la platja al que faig habitualment, per retirar escombraries. El que no deixa de ser un acte simbòlic per a la conscienciació de tots, em va fer veure que alguna cosa estem fent malament els usuaris de les platges. La sorra amagava una quantitat de burilles de cigars i pals de xucla chups que mai podria imaginar. Fem una reflexió els majors i els petits. Quan fumem a casa, o en el nostre jardí, llancem la burilla al terra? Quan prenem un refresc, o una bossa de llaminadures, o simplement xuclem un caramel que ve pegat a un pal, tirem tot al terra de la nostra casa? La resposta és clara, no.
Que ens poden servir organitzar campanyes de conscienciació i sensibilització, quan seria tan fàcil tenir el mateix comportament que tenim a casa nostra i fer-ho extensiu a les nostres platges. Així de senzill. Si no sabem ser respectuosos amb el que és nostre, deixem els fums a casa i eduquem als nostres menors a respectar i cuidar les nostres platges.
És molt difícil passejar al costat del mar a Cambrils i no sentir-se atret per aquest horitzó infinit de sorra i aigua que des del Cap Sant Pere fins a la Ardiaca, que ens ofereix un immens ventall d'estampes marineres que no ens deixen impassibles. Platges com a senyal d'identitat que la fa peculiar. A una altra s'hi pot arribar travessant un pont de fusta. És un privilegi poder banyar-se en una platja al costat d'unes excavacions arqueològiques. Tot això és avui Cambrils. Una ciutat costanera que s'ha anat transformant des dels anys seixanta amb el boom turístic, sense perdre els seus senyals d'identitat.
Fa diversos dies vaig tenir l'ocasió de participar en una de les múltiples jornades de neteja d'espais públics que, anualment, organitza Lets Clean-Up Europe, una coordinadora que pretén conjuminar iniciatives per organitzar un esdeveniment a nivell Europeu que se celebri el mateix dia a través de tot el continent, involucrant i arribant a la major quantitat possible de ciutadans i ciutadanes. El lloc triat va ser la platja de Regueral a Cambrils. Amb guant i bossa d'escombraries en mà i força calor, vaig iniciar al costat d'altres voluntaris un passeig diferent per la platja al que faig habitualment, per retirar escombraries. El que no deixa de ser un acte simbòlic per a la conscienciació de tots, em va fer veure que alguna cosa estem fent malament els usuaris de les platges. La sorra amagava una quantitat de burilles de cigars i pals de xucla chups que mai podria imaginar. Fem una reflexió els majors i els petits. Quan fumem a casa, o en el nostre jardí, llancem la burilla al terra? Quan prenem un refresc, o una bossa de llaminadures, o simplement xuclem un caramel que ve pegat a un pal, tirem tot al terra de la nostra casa? La resposta és clara, no.
Que ens poden servir organitzar campanyes de conscienciació i sensibilització, quan seria tan fàcil tenir el mateix comportament que tenim a casa nostra i fer-ho extensiu a les nostres platges. Així de senzill. Si no sabem ser respectuosos amb el que és nostre, deixem els fums a casa i eduquem als nostres menors a respectar i cuidar les nostres platges.