Lamor dels cambrilencs per la llibertat és ancestral
El toc de la campana de lesglésia torna a convocar-nos a tots i a totes en defensa de la ciutat i de tot el que significa a nivell moral i de cohesió interna. El salvatge atemptat que vàrem patir ens ha recordat a tots que Cambrils no és un topònim identificat en un mapa sinó que també implica una serenor cívica i una determinació invencible a lhora de fer front i derrotar al terror.
De fet, lamor dels cambrilencs i cambrilenques per la llibertat és ancestral. No és flor dun dia sinó fruït dun compromís fecund amb la tradició heroica del nostre poble. La mateixa història registra que la nostra ciutat prefereix la resistència a la claudicació, la lluita al deshonor.
Al 1640 la resistència cambrilenca tan sols va poder ser sufocada amb la traïció i lengany dels assetjadors. Les muralles de Cambrils van ser testimonis del sacrifici dels veïns de la vila que van lluitar fins més enllà de les seves possibilitats. Cap poder dictatorial ha pogut eradicar aquest esperit cambrilenc de passió per la llibertat i si no ho ha aconseguit cap exèrcit invasor no diguem uns covards terroristes que no mereixen res més que el menyspreu universal per la seva indignitat.
No assoliran els seus propòsits de sotmetrens al seu regne de terror. Desconeixen completament que Cambrils és sinònim de dignitat i de justícia. La manifestació cívica que va omplir de gom a gom els carrers de la vila per rebutjar la barbàrie dels assassins és la plasmació de la unitat cívica del nostre poble. No tenim por, però també estem determinats a derrotar democràticament a aquells que volen que lodi entri en lADN de la nostra estimada ciutat.
Aquest esperit cambrilenc en defensa de la llibertat per damunt dels interessos egoistes sha tornat a manifestar aquests dies. Ho ha fet amb la valentia dels agents dels cossos de seguretat, amb el comerciant que ha tornat a aixecar la persiana del seu establiment, amb els veïns que soferien a donar sang, amb els taxistes que portaven de franc als turistes que estaven presents al lloc de latemptat.
Davant daquesta realitat no puc més que sentir-me orgullosa de la meva condició de cambrilenca, de filla duna vila capaç de donar al món aquesta imatge de valentia cívica, digna successora de lheroisme dels nostres avantpassats.
No podran sotmetre Cambrils ni aquests energúmens ni cap poder terrorista. Tampoc sobriran camí els predicadors de lodi. Desconeixen que per a nosaltres el pluralisme no és equivalent de debilitat sinó que és una fortalesa que ens reforça en la nostra identitat de cambrilencs i cambrilenques. Lluny de debilitar-nos, ens enforteix.
Vull també parlar amb serenor i humilitat sobre presumptes responsabilitats que per a mi són responsabilitat exclusiva del assassins terroristes. Crec que faríem bé -al fil daquest esperit cambrilenc que reivindico- enlloc dassenyalar amb el dit o decretar culpabilitats com fan alguns, ampliar els nostres compromisos morals, escoltar-nos amb més atenció uns i altres, aguditzar els nostres sentiments dempatia i reiterar que som un sol poble unit entorn duns ideals comuns de benestar social i qualitat de vida.
Crec que, malgrat les qüestions que calgui millorar, la immensa majoria de cambrilencs i cambrilenques estem plens dhonestedat i de bondat, com sha demostrat altre cop aquestes darreres setmanes, i que ens reposarem daquest cop dur reiterant el nostre compromís de forjar un poble alegre i cohesionat on els apòstols de lodi terrorista, i aquells que els alimenten i justifiquen, no tinguin cabuda. Cambrils és llibertat i aquesta veritat essencial no podrà mai ser sotmesa o anihilada, ni ara ni mai.
De fet, lamor dels cambrilencs i cambrilenques per la llibertat és ancestral. No és flor dun dia sinó fruït dun compromís fecund amb la tradició heroica del nostre poble. La mateixa història registra que la nostra ciutat prefereix la resistència a la claudicació, la lluita al deshonor.
Al 1640 la resistència cambrilenca tan sols va poder ser sufocada amb la traïció i lengany dels assetjadors. Les muralles de Cambrils van ser testimonis del sacrifici dels veïns de la vila que van lluitar fins més enllà de les seves possibilitats. Cap poder dictatorial ha pogut eradicar aquest esperit cambrilenc de passió per la llibertat i si no ho ha aconseguit cap exèrcit invasor no diguem uns covards terroristes que no mereixen res més que el menyspreu universal per la seva indignitat.
No assoliran els seus propòsits de sotmetrens al seu regne de terror. Desconeixen completament que Cambrils és sinònim de dignitat i de justícia. La manifestació cívica que va omplir de gom a gom els carrers de la vila per rebutjar la barbàrie dels assassins és la plasmació de la unitat cívica del nostre poble. No tenim por, però també estem determinats a derrotar democràticament a aquells que volen que lodi entri en lADN de la nostra estimada ciutat.
Aquest esperit cambrilenc en defensa de la llibertat per damunt dels interessos egoistes sha tornat a manifestar aquests dies. Ho ha fet amb la valentia dels agents dels cossos de seguretat, amb el comerciant que ha tornat a aixecar la persiana del seu establiment, amb els veïns que soferien a donar sang, amb els taxistes que portaven de franc als turistes que estaven presents al lloc de latemptat.
Davant daquesta realitat no puc més que sentir-me orgullosa de la meva condició de cambrilenca, de filla duna vila capaç de donar al món aquesta imatge de valentia cívica, digna successora de lheroisme dels nostres avantpassats.
No podran sotmetre Cambrils ni aquests energúmens ni cap poder terrorista. Tampoc sobriran camí els predicadors de lodi. Desconeixen que per a nosaltres el pluralisme no és equivalent de debilitat sinó que és una fortalesa que ens reforça en la nostra identitat de cambrilencs i cambrilenques. Lluny de debilitar-nos, ens enforteix.
Vull també parlar amb serenor i humilitat sobre presumptes responsabilitats que per a mi són responsabilitat exclusiva del assassins terroristes. Crec que faríem bé -al fil daquest esperit cambrilenc que reivindico- enlloc dassenyalar amb el dit o decretar culpabilitats com fan alguns, ampliar els nostres compromisos morals, escoltar-nos amb més atenció uns i altres, aguditzar els nostres sentiments dempatia i reiterar que som un sol poble unit entorn duns ideals comuns de benestar social i qualitat de vida.
Crec que, malgrat les qüestions que calgui millorar, la immensa majoria de cambrilencs i cambrilenques estem plens dhonestedat i de bondat, com sha demostrat altre cop aquestes darreres setmanes, i que ens reposarem daquest cop dur reiterant el nostre compromís de forjar un poble alegre i cohesionat on els apòstols de lodi terrorista, i aquells que els alimenten i justifiquen, no tinguin cabuda. Cambrils és llibertat i aquesta veritat essencial no podrà mai ser sotmesa o anihilada, ni ara ni mai.
Ana López
Segona tinent dalcalde de lAjuntament de Cambrils