No ens en sortim
Altre cop hi torna a haver mala maror laboral a lAjuntament, sembla que no ens en sortim. Veure treballadors de lAjuntament vestits de negre que es planten al Ple municipal no és cap signe de normalitat. Queda palès que amb aquests dos anys de legislatura no shan superat els efectes que va suposar laplicació daquell ERO tan estrambòtic, per posar-li un adjectiu. El maig de 2013 lequip de govern format per CIU-PP-PLIC va anunciar un ERO que havia dafectar 45 treballadors i després 33. Deien que estaven gestionant la misèria que havien deixat els anteriors equips de govern. Es van buscar responsables? Es va obrir cap investigació judicial al respecte? En canvi, sí que les arques municipals no van parar de pagar (i continuem) sentències judicials contràries dempreses que bombardegen lAjuntament per modificacions de plans generals. Els representants municipals sí que es van mostrar valents ensenyant la tisora als treballadors municipals. El mantra que tot servei públic és deficitari i que shi amaguen tota mena daprofitats va fer de les seves. En comptes dexercir de forma efectiva un control intern i prendre mesures valentes contra qui de veritat sho mereix, van refregar per la cara de tots els treballadors municipals una llista de noms i cognoms. Mobilitzacions, acampades, amenaces, xiulades... I al final tot es va acabar amb una llista de 8 acomiadats voluntaris, amb importants indemnitzacions i entre els quals hi havia un dels representants dels treballadors. De veritat que hi va haver un estalvi? Per rematar-ho, el regidor dHisenda que alliçonava els treballadors dient-los que shavien destrènyer el cinturó i que va idear la retallada, era Ramon Llobet. Culpable confés dun desviament de fons de qui tres anys després no en sabem que hagi rebut cap sentència. És digne dun guió de Berlanga. La llista llarga de noms, però, ja havia fet els seus efectes. I el malestar que es va generar encara larrosseguem avui en dia, quan els ciutadans veiem com treballadors de vàlua marxen de lAjuntament per dedicar-se a altres administracions.
Un equip de govern liderat per dos partits que estan pel dret a decidir, se salten el procés de Relació de Llocs de Treball (RLT) i en el darrer ple van aprovar lincrement de sou a dit a set treballadors. Bravo. Gestionar col·lectius de treballadors és complicadíssim, fa falta anar amb peus de plom i sobretot tenir gran capacitat de negociació. Però aplicar mesures arbitràries no ajuda a tenir estabilitat interna i, en definitiva, a ser el màxim deficients possible. Que és el que volem els cambrilencs. Daquí un temps potser ens vindran amb la cançoneta dexternalitzar més serveis, per tal de reduir costos. I els ciutadans de Cambrils anem perdent control democràtic dels treballadors que atenen el ciutadà, que ens donen el servei que ens mereixem. Altre cop veiem com la capacitat de lequip de govern no està a lalçada de la situació i qui dies passa anys empeny. Nhi han que sembla que la butaca municipal els doni una addicció per estar quatre anys més dirigint treballadors com si fossin súbdits seus. Obliden que ciutadà ets, i en ciutadà et convertiràs.
Un equip de govern liderat per dos partits que estan pel dret a decidir, se salten el procés de Relació de Llocs de Treball (RLT) i en el darrer ple van aprovar lincrement de sou a dit a set treballadors. Bravo. Gestionar col·lectius de treballadors és complicadíssim, fa falta anar amb peus de plom i sobretot tenir gran capacitat de negociació. Però aplicar mesures arbitràries no ajuda a tenir estabilitat interna i, en definitiva, a ser el màxim deficients possible. Que és el que volem els cambrilencs. Daquí un temps potser ens vindran amb la cançoneta dexternalitzar més serveis, per tal de reduir costos. I els ciutadans de Cambrils anem perdent control democràtic dels treballadors que atenen el ciutadà, que ens donen el servei que ens mereixem. Altre cop veiem com la capacitat de lequip de govern no està a lalçada de la situació i qui dies passa anys empeny. Nhi han que sembla que la butaca municipal els doni una addicció per estar quatre anys més dirigint treballadors com si fossin súbdits seus. Obliden que ciutadà ets, i en ciutadà et convertiràs.