Xarxes, restaurants i fotos digitals
Està clar que avui les xarxes socials són un altaveu per a comunicar loferta i la proposta gastronòmica de tot el sector de la restauració.
La xarxa sha proclamat la millor guia, el millor referent per anar a un restaurant.
Abans calia preguntar algun conegut, si un volia no fer salat. Confiàvem amb persones de referència que ens donaven la seva opinió i a partir daquesta, triàvem on anar a fer un mos.
Avui la referències es diuen Tripadvisor, El Tenedor o el que estigui en aquest moment en voga. Un web on cadascú puntua i deixa els seus comentaris, penja fotos, però sobretot opina. No hi ha criteri, mentre un no ofengui o la digui molt grossa, tot si val. Això respon al fet que els filtres aplicats són quantitatius i no qualitatius. Cosa que ha provocat, com no podia ser duna altra manera, la picaresca a la qual malauradament estem habituats.
Sí senyors, entonem el mea culpa. Molts restauradors, familiars, amics i companys daquests shan dedicat a fer comentaris excel·lents dels seus restaurants i posar verda la competència. També shan donat casos de treballadors acomiadats que fan campanya contra el seu antic lloc de treball.
Un efecte bola de neu que ha generat la indignació de molts i ha iniciat una campanya en contra daquests webs, sense un control real daquells que posen els comentaris.
Aquesta rebel·lió és seriosa, encara que no sabem quin efecte tindrà. Està clar que les xarxes tenen un efecte boomerang, tot allò que et poden ajudar et poden alhora enfonsar. Està emparada en diversos factors, per exemple la llibertat que dóna ( no cal identificar-se), impunitat dels comentaris, immediatesa de la informació o la no corroboració o contrastació de dades. Que es tornen una autèntica arma perillosa, la qual shaurà de gestionar amb seny.
Però la xarxa permet donar a conèixer locals i negocis que no tenen els mitjans per fer campanyes de difusió, o no poden pagar lassessorament duna xarxa de comunicadors o afinitats de periodistes del ram. Aquesta ha provocat una democratització, on la opinió ja no la genera un suposat expert en la matèria, ja que tothom pot opinar sobre això.
En el futur segurament caldrà una formació i unes qualificacions més detallades, més tècniques o que aportin un plus de professionalitat, ja que descriure els plats i fer valoracions subjectives, com deia, la fa fins i tot la meva tieta.
Les xarxes han provocat una nova manera de viure, gent que ha fet de la seva afició una feina. Que ha aconseguit que en comptes de pagar per menjar, els paguen per fer-ho i com dèiem no requereixen de formació! Salut per a ells!
Per últim, deixo la darrera perla sobre les xarxes, un estudi americà realitzat a la Universitat de Brigham Young, que ha tret com a conclusió que mirar fotografies delaboracions per menjar, prèviament al mateix acte, redueix el plaer en si de la seva degustació.
O sigui que si anem fent fotos com uns possessius del que ens posen a taula per compartir-ho, ens pot fer passar la gana.
La xarxa sha proclamat la millor guia, el millor referent per anar a un restaurant.
Abans calia preguntar algun conegut, si un volia no fer salat. Confiàvem amb persones de referència que ens donaven la seva opinió i a partir daquesta, triàvem on anar a fer un mos.
Avui la referències es diuen Tripadvisor, El Tenedor o el que estigui en aquest moment en voga. Un web on cadascú puntua i deixa els seus comentaris, penja fotos, però sobretot opina. No hi ha criteri, mentre un no ofengui o la digui molt grossa, tot si val. Això respon al fet que els filtres aplicats són quantitatius i no qualitatius. Cosa que ha provocat, com no podia ser duna altra manera, la picaresca a la qual malauradament estem habituats.
Sí senyors, entonem el mea culpa. Molts restauradors, familiars, amics i companys daquests shan dedicat a fer comentaris excel·lents dels seus restaurants i posar verda la competència. També shan donat casos de treballadors acomiadats que fan campanya contra el seu antic lloc de treball.
Un efecte bola de neu que ha generat la indignació de molts i ha iniciat una campanya en contra daquests webs, sense un control real daquells que posen els comentaris.
Aquesta rebel·lió és seriosa, encara que no sabem quin efecte tindrà. Està clar que les xarxes tenen un efecte boomerang, tot allò que et poden ajudar et poden alhora enfonsar. Està emparada en diversos factors, per exemple la llibertat que dóna ( no cal identificar-se), impunitat dels comentaris, immediatesa de la informació o la no corroboració o contrastació de dades. Que es tornen una autèntica arma perillosa, la qual shaurà de gestionar amb seny.
Però la xarxa permet donar a conèixer locals i negocis que no tenen els mitjans per fer campanyes de difusió, o no poden pagar lassessorament duna xarxa de comunicadors o afinitats de periodistes del ram. Aquesta ha provocat una democratització, on la opinió ja no la genera un suposat expert en la matèria, ja que tothom pot opinar sobre això.
En el futur segurament caldrà una formació i unes qualificacions més detallades, més tècniques o que aportin un plus de professionalitat, ja que descriure els plats i fer valoracions subjectives, com deia, la fa fins i tot la meva tieta.
Les xarxes han provocat una nova manera de viure, gent que ha fet de la seva afició una feina. Que ha aconseguit que en comptes de pagar per menjar, els paguen per fer-ho i com dèiem no requereixen de formació! Salut per a ells!
Per últim, deixo la darrera perla sobre les xarxes, un estudi americà realitzat a la Universitat de Brigham Young, que ha tret com a conclusió que mirar fotografies delaboracions per menjar, prèviament al mateix acte, redueix el plaer en si de la seva degustació.
O sigui que si anem fent fotos com uns possessius del que ens posen a taula per compartir-ho, ens pot fer passar la gana.