Dos llibres sobre la Transició a Cambrils
El gènere dels estudis locals potser no és gaire prolífic al nostre municipi, però, de mica en mica, es publiquen treballs interessants. En el lapse dun any han aparegut un parell de llibres que analitzen el període de la Transició Democràtica a Cambrils, una etapa de la història contemporània que recentment ha generat molts resultats historiogràfics a nivell català i espanyol. El primer fou el voluminós llibre de Lluís Recasens Colom, Cambrils a la segona meitat del segle XX. Memòria col·lectiva. No és una obra dhistòria, sinó de memòria. Recasens hi repassa la seva dilatada experiència des dels anys cinquanta en els àmbits cultural, empresarial i polític. Ens trobem davant dun testimoni privilegiat de la profunda transformació social, econòmica i ambiental que ha sofert la vila de Cambrils durant la segona meitat del segle passat, tant per la seva vinculació en diverses entitats locals com pel fet dhaver-ne estat alcalde entre el febrer de 1974 i labril de 1979. El mètode que utilitza Recasens és prou original: divideix la seva exposició en diferents temàtiques i per a cada una inclou lentrevista a una persona o grup de persones rellevants en aquell aspecte particular. Es produeix així una exposició coral, però no hem doblidar, com qualsevol relat memorialístic, la mirada i el pensament de lautor hi és ben present amb tots els seus vicis i virtuts. La seva experiència com alcalde forneix un conjunt dinformacions molt interessants sobre alguns temes encara poc estudiats, com el Pla General dOrdenació Urbana (PGOU, 1975) i el desenvolupament dels primers plans parcials urbanístics, els projectes de defensa de la costa i canalització de la riera, la concepció del futur Centre Direccional (un nom de largot del planejament urbanístic que, a ligual que Casc Antic, hauríem de desterrar de la parla quotidiana), els primers passos del Festival de Música, la Marxa de la Llibertat o el funcionament del Centre dIniciatives i Turisme (per quan un estudi daquesta entitat?), entre daltres. També, abans de la seva etapa política, tracta de la creació de Revista Cambrils, la urbanització de Vilafortuny (amb una extensa i impactant entrevista amb el promotor Francisco Curt) o les corals. Malauradament, alguns temes queden amb un tractament minso, com el del rellançament de la fira de Cambrils o el conjunt del món associatiu local. Sens dubte, és un treball que ha de ser considerat com una font complementària per a altres estudis.
El llibre de lhistoriador Josep Bertran Cuders, La Transició Democràtica a Cambrils (1975-1983) és un més de la seva extensa bibliografia. Tot i haver obtingut lúltima beca de recerca Vila de Cambrils el 2009, lAjuntament va aplaçar-ne la seva edició i, al final, el llibre sha acabat publicant pel Centre de Lectura de Reus. Bertran fa una aproximació al període, basant-se en fonts documentals oficials, com actes de plens municipals i estadístiques, així com hemeroteca (sobretot, la Revista Cambrils) i butlletins dinformació municipal. Bertran ens mostra el gran esforç econòmic de ladministració local en una època en què va prevaler el redreçament i la modernització dun municipi que es trobava molt mancat de serveis i infraestructures. Davant dels profunds canvis demogràfics i socials, els consistoris van treballar per resoldre els problemes quotidians: proveïment daigua, ensenyament, sanitat... Es van endegar grans obres públiques, com la canalització de la riera, la protecció de les platges o lordenament del Centre Direccional que permetria unir els nuclis de la Vila i la Platja, així com obres durbanització en diferents barris (pavimentació, asfaltatge, clavegueram, pluvials). Bertran també ens mostra lesforç per la modernització de la recaptació tributària i la capacitat creditícia de lens municipal, i assenyala laposta per lensenyament després de revelar-nos els pobres índexs dalfabetització existents. No oblida tampoc els sectors econòmics: el gran pes del turisme com a generador de llocs de treball, malgrat la forta estacionalitat, i la reconversió econòmica de lagricultura. Lestudi, però, no fa ús de testimonis orals, que podrien aportar més informació sobre el període, tal com féu anteriorment lhistoriador Ignasi Martí en el seu treball sobre lAssemblea de Catalunya a la vila, el qual, per cert, no surt ressenyat en el llibre de Bertran. En definitiva, els dos llibres es complementen i ens ajuden a començar a conèixer un període clau per al desenvolupament del nostre municipi.
El llibre de lhistoriador Josep Bertran Cuders, La Transició Democràtica a Cambrils (1975-1983) és un més de la seva extensa bibliografia. Tot i haver obtingut lúltima beca de recerca Vila de Cambrils el 2009, lAjuntament va aplaçar-ne la seva edició i, al final, el llibre sha acabat publicant pel Centre de Lectura de Reus. Bertran fa una aproximació al període, basant-se en fonts documentals oficials, com actes de plens municipals i estadístiques, així com hemeroteca (sobretot, la Revista Cambrils) i butlletins dinformació municipal. Bertran ens mostra el gran esforç econòmic de ladministració local en una època en què va prevaler el redreçament i la modernització dun municipi que es trobava molt mancat de serveis i infraestructures. Davant dels profunds canvis demogràfics i socials, els consistoris van treballar per resoldre els problemes quotidians: proveïment daigua, ensenyament, sanitat... Es van endegar grans obres públiques, com la canalització de la riera, la protecció de les platges o lordenament del Centre Direccional que permetria unir els nuclis de la Vila i la Platja, així com obres durbanització en diferents barris (pavimentació, asfaltatge, clavegueram, pluvials). Bertran també ens mostra lesforç per la modernització de la recaptació tributària i la capacitat creditícia de lens municipal, i assenyala laposta per lensenyament després de revelar-nos els pobres índexs dalfabetització existents. No oblida tampoc els sectors econòmics: el gran pes del turisme com a generador de llocs de treball, malgrat la forta estacionalitat, i la reconversió econòmica de lagricultura. Lestudi, però, no fa ús de testimonis orals, que podrien aportar més informació sobre el període, tal com féu anteriorment lhistoriador Ignasi Martí en el seu treball sobre lAssemblea de Catalunya a la vila, el qual, per cert, no surt ressenyat en el llibre de Bertran. En definitiva, els dos llibres es complementen i ens ajuden a començar a conèixer un període clau per al desenvolupament del nostre municipi.