Cap a Cuba amb 18 anys http://pares.mcu.es/
El 24 de setembre de 1831, el Jutge dArribades del Port de Barcelona concedia llicència al cambrilenc Modest Grifoll Llorens per emigrar a la ciutat de Trinitat de Cuba i reunir-se allí amb el seu germà, el també cambrilenc Mariano Grifoll comerciant i propietari duna casa de comerç en aquella illa. Aquesta sol·licitud coincidia també amb la que feia el seu germà gran Josep Grifoll, natural de Mont-roig. Les sol·licituds demigració presentades aleshores al Jutjat dArribades del Port de Barcelona es conserven a lArxiu General de les Índies i poden ser consultades en línia al Portal dArxius Espanyols PARES.
Fent un mica de recerca genealògica, els pares dels germans Grifoll eren el mestre descola Josep Grifoll Saludas, natural dAlforja i Rosa Llorens filla de Porrera. A Mont-roig del Camp tenen el primer fill anomenat Josep lany 1798. Anys després es traslladen a viure a Cambrils on tenen set fills més, cinc nois i dues noies. Trobem a Cambrils també el seu germà Blai Grifoll Saludes, Tinent Cabo del Resguard de Cambrils, casat amb Luisa Arozena de Vizcaya. A Cambrils continua la seva tasca com a mestre de primeres lletres, però mor lany 1821 amb 62 anys deixant viuda a la seva esposa de només 49 anys. A la partida de defunció consta que també era organista, afició que ja venia de família perquè el seu pare Francesc Grifoll Arbòs era pagès i músic a Alforja. Per algun motiu que desconeixem la família es trasllada a viure a Lloret, a les dues sol·licituds demigració consta que mare i fills viuen allí.
Mariano Grifoll va ser el primer fill en emigrar a Cuba, la seva germana més petita, la Teresa, havia nascut lany 1817, només quatre anys abans de la mort del seu pare. Desconeixem si ho va fer des de Cambrils o des de Lloret, però ja establert a la ciutat de Trinitat manté correspondència amb la seva mare i germans. Lany 1831, amb només 21 anys, dirigeix una tenda de comerç i demana als seus germans solters Modest i Josep, de 18 i 33 anys vinguin a ajudar-lo. Per aquest motiu inicien els tràmits burocràtics per aconseguir lautorització demigració, que aleshores era una llicència de tipus reial i saconseguia en un termini de temps relativament curt. Per a la concessió de la sol·licitud calia aportar diversa documentació i també un o més testimonis. En el cas dels germans Grifoll foren testimonis els comerciants de Barcelona Ignasi Ribas i Joaquim Batet. El primer afirmava mantenir relacions comercials amb Mariano Grifoll confirmant que residia a Cuba i que era lencarregat de les diligències necessàries per aconseguir-los llicència i passatge. El segon jurava haver llegit cartes on Mariano Grifoll reclamava lajuda dels seus germans, fruit de lamistat i coneixença que mantenia amb ell des de feia temps.
A banda de testimonis orals, també calia aportar les partides de naixement. En el cas de Modest Grifoll, Ramon Rovira, rector de Cambrils, transcriu la seva inscripció de baptisme i el notari Josep Gimbernat Lloberas juntament amb lescrivà Joaquim Ribas donen veracitat a la mateixa. També cal que la mare i viudua Rosa Llorens doni autorització materna al viatge, declaració que és certificada pel notari públic de Blanes Josep Ignasi Miralbell, entre altres. Per acabar, lalcalde, els regidors de lajuntament i el rector de Lloret certifiquen la veracitat de la sol·licitud: certificamos que Modesto Grifoll soltero natural de la villa de cambrils, fill de Josep Grifoll maestro real i Rosa Llorens [...] hombre de buena vida forma y costumbre que jamas ha dado motivo a la justicia para proceder contra el y que deseando pasar a a Trinidad de Cuba a unirse con su hermano Mariano que lo reclama para su tienda que tiene abierta, y a fin que su real majestad se digne a concederle su real licencia.
Desconeixem la sort dels Grifolls a Cuba i si mai arribaren a tornar a Lloret havent fet fortuna. Esperem que la digitalització dalgun arxiu o la sort ens aporti algun dia més notícies dels nostres cubans cambrilencs.
Signatures del notari Josep Gimbernat Lloberas i lescribà Joaquim Ribas
Fent un mica de recerca genealògica, els pares dels germans Grifoll eren el mestre descola Josep Grifoll Saludas, natural dAlforja i Rosa Llorens filla de Porrera. A Mont-roig del Camp tenen el primer fill anomenat Josep lany 1798. Anys després es traslladen a viure a Cambrils on tenen set fills més, cinc nois i dues noies. Trobem a Cambrils també el seu germà Blai Grifoll Saludes, Tinent Cabo del Resguard de Cambrils, casat amb Luisa Arozena de Vizcaya. A Cambrils continua la seva tasca com a mestre de primeres lletres, però mor lany 1821 amb 62 anys deixant viuda a la seva esposa de només 49 anys. A la partida de defunció consta que també era organista, afició que ja venia de família perquè el seu pare Francesc Grifoll Arbòs era pagès i músic a Alforja. Per algun motiu que desconeixem la família es trasllada a viure a Lloret, a les dues sol·licituds demigració consta que mare i fills viuen allí.
Mariano Grifoll va ser el primer fill en emigrar a Cuba, la seva germana més petita, la Teresa, havia nascut lany 1817, només quatre anys abans de la mort del seu pare. Desconeixem si ho va fer des de Cambrils o des de Lloret, però ja establert a la ciutat de Trinitat manté correspondència amb la seva mare i germans. Lany 1831, amb només 21 anys, dirigeix una tenda de comerç i demana als seus germans solters Modest i Josep, de 18 i 33 anys vinguin a ajudar-lo. Per aquest motiu inicien els tràmits burocràtics per aconseguir lautorització demigració, que aleshores era una llicència de tipus reial i saconseguia en un termini de temps relativament curt. Per a la concessió de la sol·licitud calia aportar diversa documentació i també un o més testimonis. En el cas dels germans Grifoll foren testimonis els comerciants de Barcelona Ignasi Ribas i Joaquim Batet. El primer afirmava mantenir relacions comercials amb Mariano Grifoll confirmant que residia a Cuba i que era lencarregat de les diligències necessàries per aconseguir-los llicència i passatge. El segon jurava haver llegit cartes on Mariano Grifoll reclamava lajuda dels seus germans, fruit de lamistat i coneixença que mantenia amb ell des de feia temps.
A banda de testimonis orals, també calia aportar les partides de naixement. En el cas de Modest Grifoll, Ramon Rovira, rector de Cambrils, transcriu la seva inscripció de baptisme i el notari Josep Gimbernat Lloberas juntament amb lescrivà Joaquim Ribas donen veracitat a la mateixa. També cal que la mare i viudua Rosa Llorens doni autorització materna al viatge, declaració que és certificada pel notari públic de Blanes Josep Ignasi Miralbell, entre altres. Per acabar, lalcalde, els regidors de lajuntament i el rector de Lloret certifiquen la veracitat de la sol·licitud: certificamos que Modesto Grifoll soltero natural de la villa de cambrils, fill de Josep Grifoll maestro real i Rosa Llorens [...] hombre de buena vida forma y costumbre que jamas ha dado motivo a la justicia para proceder contra el y que deseando pasar a a Trinidad de Cuba a unirse con su hermano Mariano que lo reclama para su tienda que tiene abierta, y a fin que su real majestad se digne a concederle su real licencia.
Desconeixem la sort dels Grifolls a Cuba i si mai arribaren a tornar a Lloret havent fet fortuna. Esperem que la digitalització dalgun arxiu o la sort ens aporti algun dia més notícies dels nostres cubans cambrilencs.
Signatures del notari Josep Gimbernat Lloberas i lescribà Joaquim Ribas