Opinió

Cap a Cuba amb 18 anys http://pares.mcu.es/

El 24 de setembre de 1831, el Jutge d’Arribades del Port de Barcelona concedia llicència al cambrilenc Modest Grifoll Llorens per emigrar a la ciutat de Trinitat de Cuba i reunir-se allí amb el seu germà, el també cambrilenc Mariano Grifoll comerciant i propietari d’una casa de comerç en aquella illa. Aquesta sol·licitud coincidia també amb la que feia el seu germà gran Josep Grifoll, natural de Mont-roig. Les sol·licituds d’emigració presentades aleshores al Jutjat d’Arribades del Port de Barcelona es conserven a l’Arxiu General de les Índies i poden ser consultades en línia al Portal d’Arxius Espanyols PARES.

Fent un mica de recerca genealògica, els pares dels germans Grifoll eren el mestre d’escola Josep Grifoll Saludas, natural d’Alforja i Rosa Llorens filla de Porrera. A Mont-roig del Camp tenen el primer fill anomenat Josep l’any 1798. Anys després es traslladen a viure a Cambrils on tenen set fills més, cinc nois i dues noies. Trobem a Cambrils també el seu germà Blai Grifoll Saludes, Tinent Cabo del Resguard de Cambrils, casat amb Luisa Arozena de Vizcaya. A Cambrils continua la seva tasca com a mestre de primeres lletres, però mor l’any 1821 amb 62 anys deixant viuda a la seva esposa de només 49 anys. A la partida de defunció consta que també era organista, afició que ja venia de família perquè el seu pare Francesc Grifoll Arbòs era pagès i músic a Alforja. Per algun motiu que desconeixem la família es trasllada a viure a Lloret, a les dues sol·licituds d’emigració consta que mare i fills viuen allí.

Mariano Grifoll va ser el primer fill en emigrar a Cuba, la seva germana més petita, la Teresa, havia nascut l’any 1817, només quatre anys abans de la mort del seu pare. Desconeixem si ho va fer des de Cambrils o des de Lloret, però ja establert a la ciutat de Trinitat manté correspondència amb la seva mare i germans. L’any 1831, amb només 21 anys, dirigeix una tenda de comerç i demana als seus germans solters Modest i Josep, de 18 i 33 anys vinguin a ajudar-lo. Per aquest motiu inicien els tràmits burocràtics per aconseguir l’autorització d’emigració, que aleshores era una llicència de tipus reial i s’aconseguia en un termini de temps relativament curt. Per a la concessió de la sol·licitud calia aportar diversa documentació i també un o més testimonis. En el cas dels germans Grifoll foren testimonis els comerciants de Barcelona Ignasi Ribas i Joaquim Batet. El primer afirmava mantenir relacions comercials amb Mariano Grifoll confirmant que residia a Cuba i que era l’encarregat de les diligències necessàries per aconseguir-los llicència i passatge. El segon jurava haver llegit cartes on Mariano Grifoll reclamava l’ajuda dels seus germans, fruit de l’amistat i coneixença que mantenia amb ell des de feia temps.

A banda de testimonis orals, també calia aportar les partides de naixement. En el cas de Modest Grifoll, Ramon Rovira, rector de Cambrils, transcriu la seva inscripció de baptisme i el notari Josep Gimbernat Lloberas juntament amb l’escrivà Joaquim Ribas donen veracitat a la mateixa. També cal que la mare i viudua Rosa Llorens doni autorització materna al viatge, declaració que és certificada pel notari públic de Blanes Josep Ignasi Miralbell, entre altres. Per acabar, l’alcalde, els regidors de l’ajuntament i el rector de Lloret certifiquen la veracitat de la sol·licitud: “certificamos que Modesto Grifoll soltero natural de la villa de cambrils, fill de Josep Grifoll maestro real i Rosa Llorens [...] hombre de buena vida forma y costumbre que jamas ha dado motivo a la justicia para proceder contra el y que deseando pasar a a Trinidad de Cuba a unirse con su hermano Mariano que lo reclama para su tienda que tiene abierta, y a fin que su real majestad se digne a concederle su real licencia”.
Desconeixem la sort dels Grifolls a Cuba i si mai arribaren a tornar a Lloret havent fet fortuna. Esperem que la digitalització d’algun arxiu o la sort ens aporti algun dia més notícies dels nostres cubans cambrilencs.


Signatures del notari Josep Gimbernat Lloberas i l’escribà Joaquim Ribas