Opinió

L’arròs, el cereal més sa

L’arrós és l’aliment bàsic de més de la meitat de la població mundial i, probablement, el cereal més apreciat per les seves propietats nutritives. Tant és així que en la major part d’Àsia ha estat tractat, des de la tradició, amb gran reverència. L’arròs forma part, per als rics, de cerimònies i llegendes ancestrals des de l’Índia fins a l’Extrem Orient on se li atribueix un paper gairebé sagrat.
Aquest apreciat aliment va començar a cultivar-se 6.000 anys abans de Crist en diferents regions: l’arròs de gra petit a les vores del riu Yangtze i, l’arròs de gra llarg, més tard, a l’Orient asiàtic. Des de l’Orient, l’arròs es va anar extenent molt a poc a poc fins al Mediterrani, cap a l’any 800 abans de Crist. Foren els àrabs els que divulgaren el cultiu des d’Egipte a la Península Ibèrica. Espanyols i portuguesos el portaren a Amèrica. Avui en dia es coneixen més de 6.000 varietats d’arròs, si bé es poden dividir en dos grans grups: els de gra curt i gros d’origen xinès i els de gra llarg i prim, procedent del nord de l’Índia. Tots aquests arrossos tenen unes qualitats úniques i necessiten un tractament especial a la cuina.
L’arròs integral és un tresor en l’alimentació perquè conserva el sagó, on es conserva gairebé tota la fibra, minerals i vitamines, més que el blanc. L’arròs integral és més versàtil i no cansa al paladar.  N’absorbeix els sabors, s’adapta a receptes i salses i combina amb la majoria d’hortalisses.
Gràcies a les qualitats que tenen els arrossos es poden fer receptes que poden servir com a plat únic, afegint-hi pèsols, pastanagues, dauets de patata, maionesa, ensaladilla russa…
 L’arròs és bo fred i calent. És fàcil de cuinar, alimenta i n’hi ha tot l’any, agrada a tothom i no és car. Es pot demanar més?