UN GENI DE LAVIRAM CATALÀ, FILL DE MONTBRIÓ DEL CAMP
El 4 de juny passat la gent de Montbrió del Camp va voler reivindicar de manera molt emotiva la gran tasca de recerca científica i divulgativa desenvolupada pel nostre convilatà, Amadeu Francesc Vidal, malauradament traspassat fa un any amb només 61 anys.
Molts havíem tractat lAmadeu i la seva família, molt implicats, de sempre, en la vida associativa activitats del poble. Tanmateix, com malauradament acostuma a passar per les nostres contrades, molts hem redescobert la vàlua duna persona quan aquesta ja ens ha deixat.
El Doctor Amadeu va néixer al cor de la vila, al carrer de la Riera, lany 1955 i va realitzar els estudis de biologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar lany 1982.
La seva trajectòria professional la va desenvolupar a lEscola Agrària de Mas Bové; aquí va començar a col·laborar en treballs sobre races de gallina autòctona. Compaginà la docència amb la recerca, cosa sempre admirable en un país com el nostre. Lany 1991 va presentar la tesi doctoral sobre dues variants autòctones catalanes del gall: la penedesenca i lempordanesa: Estudio de dos poblaciones autóctonas catalanas del Gallus domesticus: caracterización genética-etnológica.
El nostre veí, ja convertit en un flamant doctor en biologia, passà a ser una autoritat acadèmica de referència. Lany 2008 es va convertir en el director del Subprograma de Genètica Avícola i alhora va esdevenir en el responsable principal en la recuperació i millora de les races daviram del país.
També cal destacar la seva participació en la Sociedad Española de Recursos Genéticos (SERGA) en una anys on qualsevol proposta innovadora era mirada amb força desconfiança per part de les administracions del moment.
Ell va dirigir projectes i treball dinvestigació relatius a la conservació, caracterització i millora genètica de les races daviram catalanes. Alhora que feia una gran feina de recerca, participava activament en el suport a les associacions de criadors. Realment, era una figura respectada i admirada en aquest camp, fins a tal punt que el seu prestigi professional va arribar a Castella i Lleó, les Illes, País Basc, Alacant... Amb un entusiasme encomanadís, va saber combinar la recerca amb la difusió i lencoratjament diniciatives diverses. Igualment prestava els seus coneixements com a jutge en força concursos i va arribar a ser president de lAssociació de Jutges Avícoles i Cunícules de Catalunya.
La seva obra escrita ha estat molt nombrosa. Sobretot caldria esmentar un llibre imprescindible, segons els experts, Gallinas de raza. Treballador infatigable, malgrat la seva malaltia, estava preparant la tercera edició. Paral·lelament era una de les ànimes de la revista Arte Avícola una publicació imprescindible pels aficionats de les aus de raça.
Duna manera entusiasta i discreta, lAmadeu es va convertir en una autoritat indiscutible en la recuperació de races daviram català. A molts montbrionencs mai sens va passar pel cap, quan ens el creuàvem pels carrers del poble o hi conversàvem, que estàvem davant dun veritable geni.
Ara paraules com sostenibilitat, kilòmetres 0 o productes de proximitat shan posat de moda. El doctor Amadeu va ser un precursor de tot plegat i va fer una ingent feinada. Catalunya es construeix de moltes maneres i ell va posar el seu granet de sorra en aquesta important labor dafirmació dallò que ens identifica i ens singularitza.
LAmadeu, amb una constància admirable, tenia molt assumit que preservar la continuïtat dunes races daus no era cap passatemps decologista de cartropedra:
La importància de la recuperació daquestes gallines lhem de veure en tres punts de vista importants. Primerament, com la recuperació i el manteniment dun llegat cultural; activitat que podem posar en el mateix sac que tenim les runes dEmpúries, els ponts romans de Tarragona, larc de Berà, etcètera. O sigui , que la conservació daquestes races la podem posar al mateix sac que tot aquest altre patrimoni perquè és un patrimoni que hem rebut dels nostres avantpassats i tenim el deure de conservar-lo.
Molts havíem tractat lAmadeu i la seva família, molt implicats, de sempre, en la vida associativa activitats del poble. Tanmateix, com malauradament acostuma a passar per les nostres contrades, molts hem redescobert la vàlua duna persona quan aquesta ja ens ha deixat.
El Doctor Amadeu va néixer al cor de la vila, al carrer de la Riera, lany 1955 i va realitzar els estudis de biologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar lany 1982.
La seva trajectòria professional la va desenvolupar a lEscola Agrària de Mas Bové; aquí va començar a col·laborar en treballs sobre races de gallina autòctona. Compaginà la docència amb la recerca, cosa sempre admirable en un país com el nostre. Lany 1991 va presentar la tesi doctoral sobre dues variants autòctones catalanes del gall: la penedesenca i lempordanesa: Estudio de dos poblaciones autóctonas catalanas del Gallus domesticus: caracterización genética-etnológica.
El nostre veí, ja convertit en un flamant doctor en biologia, passà a ser una autoritat acadèmica de referència. Lany 2008 es va convertir en el director del Subprograma de Genètica Avícola i alhora va esdevenir en el responsable principal en la recuperació i millora de les races daviram del país.
També cal destacar la seva participació en la Sociedad Española de Recursos Genéticos (SERGA) en una anys on qualsevol proposta innovadora era mirada amb força desconfiança per part de les administracions del moment.
Ell va dirigir projectes i treball dinvestigació relatius a la conservació, caracterització i millora genètica de les races daviram catalanes. Alhora que feia una gran feina de recerca, participava activament en el suport a les associacions de criadors. Realment, era una figura respectada i admirada en aquest camp, fins a tal punt que el seu prestigi professional va arribar a Castella i Lleó, les Illes, País Basc, Alacant... Amb un entusiasme encomanadís, va saber combinar la recerca amb la difusió i lencoratjament diniciatives diverses. Igualment prestava els seus coneixements com a jutge en força concursos i va arribar a ser president de lAssociació de Jutges Avícoles i Cunícules de Catalunya.
La seva obra escrita ha estat molt nombrosa. Sobretot caldria esmentar un llibre imprescindible, segons els experts, Gallinas de raza. Treballador infatigable, malgrat la seva malaltia, estava preparant la tercera edició. Paral·lelament era una de les ànimes de la revista Arte Avícola una publicació imprescindible pels aficionats de les aus de raça.
Duna manera entusiasta i discreta, lAmadeu es va convertir en una autoritat indiscutible en la recuperació de races daviram català. A molts montbrionencs mai sens va passar pel cap, quan ens el creuàvem pels carrers del poble o hi conversàvem, que estàvem davant dun veritable geni.
Ara paraules com sostenibilitat, kilòmetres 0 o productes de proximitat shan posat de moda. El doctor Amadeu va ser un precursor de tot plegat i va fer una ingent feinada. Catalunya es construeix de moltes maneres i ell va posar el seu granet de sorra en aquesta important labor dafirmació dallò que ens identifica i ens singularitza.
LAmadeu, amb una constància admirable, tenia molt assumit que preservar la continuïtat dunes races daus no era cap passatemps decologista de cartropedra:
La importància de la recuperació daquestes gallines lhem de veure en tres punts de vista importants. Primerament, com la recuperació i el manteniment dun llegat cultural; activitat que podem posar en el mateix sac que tenim les runes dEmpúries, els ponts romans de Tarragona, larc de Berà, etcètera. O sigui , que la conservació daquestes races la podem posar al mateix sac que tot aquest altre patrimoni perquè és un patrimoni que hem rebut dels nostres avantpassats i tenim el deure de conservar-lo.