Sang artificial, és possible?
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
La sang és un fluid vital que s'encarrega de transportar els nutrients essencials, l'oxigen i les defenses contra agents externs a tots els teixits i òrgans del nostre cos. Per tal de dur a terme aquestes funcions, la sang està composta per diferents elements amb característiques i funcionalitats pròpies: les hematies o glòbuls vermells, que s'encarreguen de transportar l'oxigen des dels pulmons fins a tots els teixits, les plaquetes, que són les responsables de la coagulació de la sang per tal d'evitar les hemorràgies, i el plasma, que està format per aigua i proteïnes com ara els factors de coagulació, els anticossos o les hormones.
La sang és també el material humà més trasplantat, ja que no presenta els problemes de compatibilitat típics d'altres òrgans. De fet, la transfusió de sang o dels seus derivats s'ha convertit en una part imprescindible en la pràctica hospitalària actual. De moment, malgrat els avanços mèdics i tecnològics, la sang no es pot fabricar i només es pot obtenir a partir de les donacions particulars, però sembla que això està molt a prop de canviar.
Dos grups de científics de l'Hospital Infantil de Boston i del Weill Cornell Medicine de Nova York, després de més de vint anys de treball, han aconseguit recentment fabricar al laboratori un teixit capaç de crear tots els tipus de cèl·lules sanguínies i de forma indefinida. Per tal d'aconseguir-ho, els científics han treballat amb cèl·lules mare hematopoètiques (que vol dir literalment generadores de sang). Aquestes són un tipus especial de cèl·lules que es troben a la medul·la òssia i que no tenen cap funció específica, però que són capaces de dividir-se i canviar per tal de donar lloc a tota la resta de cèl·lules de la sang.
Fins ara tots els treballs que s'havien dut a terme per tal de fabricar sang havien fracassat pel fet que les cèl·lules mare que utilitzaven envellien i no eren capaces de produir més de 50.000 cèl·lules, una quantitat insuficient en comparació al bilió de glòbuls vermells que conté com a mitjana cada bossa estàndard de transfusió. Ara però, aquests dos grups d'investigació, han aconseguit fer un pas endavant mitjançant l'alteració de l'ADN de les cèl·lules precursores per tal que estiguin produint cèl·lules sanguínies de manera constant. Per aquest estudi, han utilitzat les cèl·lules mare de la medul·la òssia i les han tractat per tal que es transformin en un tipus de teixit capaç de formar sang (anomenat endoteli homogeni) i que és el mateix teixit que podem trobar en les primeres etapes del desenvolupament embrionari. A continuació, mitjançant l'expressió d'uns factors específics, van aconseguir impulsar aquest teixit cap a la producció indefinida de sang. Per tal de testar l'eficàcia i seguretat d'aquest mètode, s'han fet diverses proves amb ratolins i s'ha observat que eren capaços d'incorporar aquestes cèl·lules al seu sistema circulatori i que, en 20 setmanes després de la transfusió, no han mostrat cap efecte secundari.
Encara queda molt treball a fer, però l'objectiu final és aconseguir un abastiment il·limitat de sang extreta de cèl·lules de donants universals, i també de cèl·lules mare de la sang que poden ser de gran importància per al tractament de leucèmies i altres malalties relacionades amb la sang.
La sang és també el material humà més trasplantat, ja que no presenta els problemes de compatibilitat típics d'altres òrgans. De fet, la transfusió de sang o dels seus derivats s'ha convertit en una part imprescindible en la pràctica hospitalària actual. De moment, malgrat els avanços mèdics i tecnològics, la sang no es pot fabricar i només es pot obtenir a partir de les donacions particulars, però sembla que això està molt a prop de canviar.
Dos grups de científics de l'Hospital Infantil de Boston i del Weill Cornell Medicine de Nova York, després de més de vint anys de treball, han aconseguit recentment fabricar al laboratori un teixit capaç de crear tots els tipus de cèl·lules sanguínies i de forma indefinida. Per tal d'aconseguir-ho, els científics han treballat amb cèl·lules mare hematopoètiques (que vol dir literalment generadores de sang). Aquestes són un tipus especial de cèl·lules que es troben a la medul·la òssia i que no tenen cap funció específica, però que són capaces de dividir-se i canviar per tal de donar lloc a tota la resta de cèl·lules de la sang.
Fins ara tots els treballs que s'havien dut a terme per tal de fabricar sang havien fracassat pel fet que les cèl·lules mare que utilitzaven envellien i no eren capaces de produir més de 50.000 cèl·lules, una quantitat insuficient en comparació al bilió de glòbuls vermells que conté com a mitjana cada bossa estàndard de transfusió. Ara però, aquests dos grups d'investigació, han aconseguit fer un pas endavant mitjançant l'alteració de l'ADN de les cèl·lules precursores per tal que estiguin produint cèl·lules sanguínies de manera constant. Per aquest estudi, han utilitzat les cèl·lules mare de la medul·la òssia i les han tractat per tal que es transformin en un tipus de teixit capaç de formar sang (anomenat endoteli homogeni) i que és el mateix teixit que podem trobar en les primeres etapes del desenvolupament embrionari. A continuació, mitjançant l'expressió d'uns factors específics, van aconseguir impulsar aquest teixit cap a la producció indefinida de sang. Per tal de testar l'eficàcia i seguretat d'aquest mètode, s'han fet diverses proves amb ratolins i s'ha observat que eren capaços d'incorporar aquestes cèl·lules al seu sistema circulatori i que, en 20 setmanes després de la transfusió, no han mostrat cap efecte secundari.
Encara queda molt treball a fer, però l'objectiu final és aconseguir un abastiment il·limitat de sang extreta de cèl·lules de donants universals, i també de cèl·lules mare de la sang que poden ser de gran importància per al tractament de leucèmies i altres malalties relacionades amb la sang.