Opinió

Petits comentaris

Avui, gràcies als frigorífics es pot trobar peix a tot arreu, fins i tot a l’interior de la Península, cosa que a principi del segle passat era impossible. A l’interior hi arribava poca quantitat de peix i, sovint, la qualitat era discutible. Per això, s’utilitzava el suc de llimona, per donar un altre gust al peix, és a dir, per a dissimular la situació en què es trobava. Posar suc de llimona al peix tarat equival a fer més tolerable el sacrifici de menjar-lo. Posar-ne al peix fresc és una aberració impossible de comprendre si el que ho fa té una idea elemental del peix. No hi poseu mai llimona si el peix és fresc.
Referent al peix, no puc deixar d’explicar una historieta molt curiosa. A principis del segle passat, els habitants de Morella –per Sant Joan i per la Mare de Déu d’agost– baixaven en tartana a Vinaròs a banyar-se, dinar i passar el dia amb la família i els amics. Havent dinat, fent el compliment de la seva obligació, l’amo els preguntava:
-    Com ha anat el dinar? Què tal el peix?
-    Tot molt bé, però el peix és més bo el de Morella... És més tou i té un gustet picantet que aquest no té...
És natural la seva resposta, doncs degut a la distància i a les comunicacions menjaven peix de tres i quatre dies que ja començava a passar-se, però com que hi estaven acostumats, com el trobaven de bo!

Joaquim Llorens i Gironès