Per què són tan importants les vacunes?
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
Al llarg dels últims anys no deixen d'aparèixer als diaris notícies informant de brots de malalties de les quals ja fa molt de temps que no havíem sentit res. La diftèria estava eradicada al nostre país des de ja feia més de 30 anys, però no obstant això, fa poc va morir un nen a Olot a causa d'aquesta malaltia. Com va ser això possible? Quan els metges van començar a tractar a aquest nen es van adonar que, tot i que la vacuna contra la diftèria és una de les que els metges recomanen al calendari vacunal, els pares d'aquest nen havien decidit no vacunar el seu fill.
El descobriment de les vacunes va ser un avenç molt important per a la medicina, i una de les principals causes de la millora de la salut i la qualitat de vida de l'ésser humà. La història de les vacunes es remunta a l'antiga Xina. Existeixen documents del segle XI en què es parla de com s'inoculava el pus de malalts de verola a persones sanes amb la intenció de provocar una forma atenuada d'aquesta malaltia i obtenir així la immunització. A poc a poc aquest mètode es va anant refinant: al segle XVIII un metge rural anglès anomenat Jenner va observar que les persones que estaven en contacte amb vaques malaltes de verola (en aquests animals la verola és una malaltia poc greu) desenvolupaven uns símptomes molt més suaus, que a més els protegia enfront de la verola dels humans. A partir daquesta observació, es va començar a utilitzar la limfa de vaques malaltes per immunitzar els humans. Després de Jenner, Louis Pasteur va canviar per sempre la història de la medicina en demostrar que amb l'administració d'una forma debilitada o atenuada del microorganisme que produeix la infecció s'aconsegueix una millor protecció que fent servir un agent productor d'altra malaltia. D'aquesta forma va aconseguir vacunes contra la colera o la ràbia creant així les bases del procés actual de vacunació.
Quan introduïm al cos agents infecciosos morts o debilitats, o bé variants no virulentes d'aquests agents, el que aconseguim és estimular el nostre sistema immunitari perquè produeixi unes substàncies anomenades anticossos que en el futur ens protegiran enfront de les versions perilloses d'aquests agents. Tot i que les vacunes que es fan servir avui en dia són molt segures, com en tots els altres medicaments, sempre hi ha una fracció molt petita de la població en la qual poden aparèixer certes reaccions adverses, però sempre són mínimes en comparació als riscos de no vacunar-se. Malgrat això, tot i l'eficàcia altament demostrada de les vacunes en la prevenció de diferents malalties, han aparegut diverses opinions en contra. Aquests perillosos corrents fonamentats en la ignorància ens intenten fer creure que, entre altres barbaritats, existeix una relació entre la vacunació i l'aparició de l'autisme o de la diabetis en els infants, encara que hi ha milers d'estudis científics que en demostren el contrari. També cal tenir en compte que quan decidim no vacunar el nostre fill, no només estem posant en risc la seva vida, sinó que també posem en perill els nens del seu entorn, ja que el fet que la major part de la població estigui vacunada també és un mur molt important de contenció de la malaltia.
La realitat és que el perill més gran de les vacunes és no utilitzar-les. Milers de nens moren cada any al tercer món perquè no tenen accés a la vacunació i no es pot permetre de cap manera que la nostra societat desenvolupada renunciï a aquest privilegi.
El descobriment de les vacunes va ser un avenç molt important per a la medicina, i una de les principals causes de la millora de la salut i la qualitat de vida de l'ésser humà. La història de les vacunes es remunta a l'antiga Xina. Existeixen documents del segle XI en què es parla de com s'inoculava el pus de malalts de verola a persones sanes amb la intenció de provocar una forma atenuada d'aquesta malaltia i obtenir així la immunització. A poc a poc aquest mètode es va anant refinant: al segle XVIII un metge rural anglès anomenat Jenner va observar que les persones que estaven en contacte amb vaques malaltes de verola (en aquests animals la verola és una malaltia poc greu) desenvolupaven uns símptomes molt més suaus, que a més els protegia enfront de la verola dels humans. A partir daquesta observació, es va començar a utilitzar la limfa de vaques malaltes per immunitzar els humans. Després de Jenner, Louis Pasteur va canviar per sempre la història de la medicina en demostrar que amb l'administració d'una forma debilitada o atenuada del microorganisme que produeix la infecció s'aconsegueix una millor protecció que fent servir un agent productor d'altra malaltia. D'aquesta forma va aconseguir vacunes contra la colera o la ràbia creant així les bases del procés actual de vacunació.
Quan introduïm al cos agents infecciosos morts o debilitats, o bé variants no virulentes d'aquests agents, el que aconseguim és estimular el nostre sistema immunitari perquè produeixi unes substàncies anomenades anticossos que en el futur ens protegiran enfront de les versions perilloses d'aquests agents. Tot i que les vacunes que es fan servir avui en dia són molt segures, com en tots els altres medicaments, sempre hi ha una fracció molt petita de la població en la qual poden aparèixer certes reaccions adverses, però sempre són mínimes en comparació als riscos de no vacunar-se. Malgrat això, tot i l'eficàcia altament demostrada de les vacunes en la prevenció de diferents malalties, han aparegut diverses opinions en contra. Aquests perillosos corrents fonamentats en la ignorància ens intenten fer creure que, entre altres barbaritats, existeix una relació entre la vacunació i l'aparició de l'autisme o de la diabetis en els infants, encara que hi ha milers d'estudis científics que en demostren el contrari. També cal tenir en compte que quan decidim no vacunar el nostre fill, no només estem posant en risc la seva vida, sinó que també posem en perill els nens del seu entorn, ja que el fet que la major part de la població estigui vacunada també és un mur molt important de contenció de la malaltia.
La realitat és que el perill més gran de les vacunes és no utilitzar-les. Milers de nens moren cada any al tercer món perquè no tenen accés a la vacunació i no es pot permetre de cap manera que la nostra societat desenvolupada renunciï a aquest privilegi.