Lestada de Ludwig Renn a Cambrils (Segona part)
Ludwig Renn explica que, quan va arribar a Cambrils a la primeria de juny del 1938, es va allotjar transitòriament en un edifici en què ja hi havia personal de serveis administratius de la 45a Divisió de les brigades internacionals. Lobra original en alemany shi refereix com un Schloss, que en castellà ha estat traduït com el Palacio de Cambrils, situat en un jardí de fruiters al passeig marítim. De fet, la paraula alemanya té el doble sentit de castell i mansió o palau. Més endavant en el text, Renn deixa entendre que no era tan lluny del port, per la qual cosa hauríem de pensar en algun xalet, com el del Dolsa. Al cap duna setmana de ser-hi, Renn va rebre la notícia que lescola de suboficials seria instal·lada en un altre edifici, proper al barri del port, no gaire lluny de la casa on sestava. Estava rodejat deucaliptus i donava directament a la platja; es podria pensar, doncs, en el xalet del Bau. A la nova escola, Renn va comptar amb la col·laboració del comissari polític destinat, lenginyer i escriptor Antonio Sánchez Barbudo (1910-1995), que pertanyia a lAliança dIntel·lectuals Antifeixistes. Com que la casa només tenia cabuda per als instructors, els soldats estudiants serien allotjats en tendes de campanya als seus voltants.
El 13 de juny va arribar un camió amb els primers alumnes, sergents primers i segons, la majoria membres del Partit Comunista. En primer lloc, Renn va manar als soldats catalans que ensenyessin als castellans a nedar. Tot i que, al final, va regnar la companyonia entre tots, Renn no deixa de destacar les tensions entre totes dues nacionalitats a linici de lestada, fins al punt docasionar una picabaralla la primera nit que van sortir a fer un beure al barri marítim. El relat dun bombardeig prop de lestació el dia següent, per un avió procedent de Mallorca, serveix perquè Renn faci referència en el text a lescola daspirants a comissari polític que estava ubicada en aquella part. Torna a anomenar-la més endavant amb motiu dun altre atac aeri que hauria ocasionat la mort duna vídua i la seva filla que vivien en una caseta de camp. Lonze de juliol va arribar el segon torn destudiants, després que hagués marxat el primer. Al cap duns dies, el coronel Hans li va comunicar que sestava preparant una gran ofensiva republicana per travessar el riu Ebre. Renn relata com, durant els primers dies de la batalla, es van incrementar els bombardejos sobre Cambrils. A mitjan agost, acabava el segon curs i els militars eren enviats directament al front ebrenc. Daquest segon torn tenim el testimoni del soldat Joaquim Company i Roldan (1919-2006), que en les seves memòries recorda el seu pas per lescola militar de Cambrils.
Finalment, el tercer i últim torn dalumnes va arribar a Cambrils la nit del 26 dagost. Es tractava dun grup duna vintena doficials que venia a rebre formació en caps de companyia. Un mes després, el 21 de setembre, Renn va visitar lescenari de la batalla de lEbre, cridat pel coronel Hans. Aquest li va manar que interrompés les classes i li enviés els oficials perquè calia substituir les moltes baixes que shi produïen. Al cap de pocs dies, doncs, la tercera remesa va abandonar lescola de Cambrils. Acabaven els tres mesos de funcionament daquest centre sota la direcció de Ludwig Renn. Aleshores, el militar alemany es va quedar ociós a Cambrils, fins que va assistir al gran acte de comiat que el govern de la República, amb la participació de Juan Negrín, va organitzar al balneari de lEspluga de Francolí el 25 doctubre. Aquella nit, Renn va dormir a Cambrils per darrera vegada. Després, marxaria cap al nord de Catalunya, però no abandonaria el país fins al 7 de febrer de 1939, quan ingressaria al camp de refugiats de Saint Cyprien. No va tornar a la seva Dresden natal fins vuit anys després.
El 13 de juny va arribar un camió amb els primers alumnes, sergents primers i segons, la majoria membres del Partit Comunista. En primer lloc, Renn va manar als soldats catalans que ensenyessin als castellans a nedar. Tot i que, al final, va regnar la companyonia entre tots, Renn no deixa de destacar les tensions entre totes dues nacionalitats a linici de lestada, fins al punt docasionar una picabaralla la primera nit que van sortir a fer un beure al barri marítim. El relat dun bombardeig prop de lestació el dia següent, per un avió procedent de Mallorca, serveix perquè Renn faci referència en el text a lescola daspirants a comissari polític que estava ubicada en aquella part. Torna a anomenar-la més endavant amb motiu dun altre atac aeri que hauria ocasionat la mort duna vídua i la seva filla que vivien en una caseta de camp. Lonze de juliol va arribar el segon torn destudiants, després que hagués marxat el primer. Al cap duns dies, el coronel Hans li va comunicar que sestava preparant una gran ofensiva republicana per travessar el riu Ebre. Renn relata com, durant els primers dies de la batalla, es van incrementar els bombardejos sobre Cambrils. A mitjan agost, acabava el segon curs i els militars eren enviats directament al front ebrenc. Daquest segon torn tenim el testimoni del soldat Joaquim Company i Roldan (1919-2006), que en les seves memòries recorda el seu pas per lescola militar de Cambrils.
Finalment, el tercer i últim torn dalumnes va arribar a Cambrils la nit del 26 dagost. Es tractava dun grup duna vintena doficials que venia a rebre formació en caps de companyia. Un mes després, el 21 de setembre, Renn va visitar lescenari de la batalla de lEbre, cridat pel coronel Hans. Aquest li va manar que interrompés les classes i li enviés els oficials perquè calia substituir les moltes baixes que shi produïen. Al cap de pocs dies, doncs, la tercera remesa va abandonar lescola de Cambrils. Acabaven els tres mesos de funcionament daquest centre sota la direcció de Ludwig Renn. Aleshores, el militar alemany es va quedar ociós a Cambrils, fins que va assistir al gran acte de comiat que el govern de la República, amb la participació de Juan Negrín, va organitzar al balneari de lEspluga de Francolí el 25 doctubre. Aquella nit, Renn va dormir a Cambrils per darrera vegada. Després, marxaria cap al nord de Catalunya, però no abandonaria el país fins al 7 de febrer de 1939, quan ingressaria al camp de refugiats de Saint Cyprien. No va tornar a la seva Dresden natal fins vuit anys després.