Els pagesos, productors daliments
Al nostre país hi ha moltes classes de pagesos. Hi ha el pagès hortolà, que recapta, que treballa terres de regadiu, terres de cultiu com del Maresme, del Llobregat, de lUrgell, etcètera. Després hi ha el de secà. Els terrenys de secà del nostre país tenen uns matisos produïts per les diferents riqueses, de la qualitat de les terres i de factors meteorològics. Hi ha terres de secà i pobríssimes que rendeixen. Hi ha finques bones mal portades i finques mediocres aprofitades al cèntim. Hi ha pagesos rics i pagesos que fan la viu-viu. Hi ha finques riques i de propietat carregades de deutes i finques arrendades ben folgades. És una economia basada sobre dos factors incerts: la clau de la seva riquesa és la pluja; la de la seva misèria és el factor humà. El factor humà té, a pagès, una importància decisiva.
Els pagesos no tenen confiança més que en la terra i en el cel, en què sembren i en què cullen. Saben que la terra i el cel els poden donar alguna cosa; però saben també que el seu esforç en algunes ocasions pot resultar fallit i no els doni res.
En aquest país molta gent tendeix a la suficiència i a la fatxenderia, en vista de la qual cosa dóna més rendiment mantenir-se en una neutralitat permanent, com fan els pagesos. Els pagesos, en general, són observadors, mal pensats, desconfiats i escèptics. Segurament ho porta lofici. El més perillós que es pot fer davant dun pagès és un paper ridícul. Si això es produeix és molt difícil recuperar la confiança i el respecte. Els pagesos toleren més un ignorant prudent que un savi equivocat. Si lequivocació es produeix sha de fer de manera que els pagesos la comprenguin. Tenen un veritable horror a les afirmacions brillants, a les observacions extravagants, als jocs de paraules de més o menys agudesa. Amb els pagesos sha de parlar clar i amb prudència, sobretot, perquè ells no són del tot clars; sentén inconscientment. Més que prudents són desconfiats.
La pròpia situació econòmica, el pagès la porta a flor de pell. Quan van mal dades es torna irascible. Quan, per contra, van bé, quan no el veu ningú té un somriure permanent a la comissura dels llavis. És un exhibicionista inconscient.
He de dir que tots els meus avantpassats foren pagesos.
Els pagesos no tenen confiança més que en la terra i en el cel, en què sembren i en què cullen. Saben que la terra i el cel els poden donar alguna cosa; però saben també que el seu esforç en algunes ocasions pot resultar fallit i no els doni res.
En aquest país molta gent tendeix a la suficiència i a la fatxenderia, en vista de la qual cosa dóna més rendiment mantenir-se en una neutralitat permanent, com fan els pagesos. Els pagesos, en general, són observadors, mal pensats, desconfiats i escèptics. Segurament ho porta lofici. El més perillós que es pot fer davant dun pagès és un paper ridícul. Si això es produeix és molt difícil recuperar la confiança i el respecte. Els pagesos toleren més un ignorant prudent que un savi equivocat. Si lequivocació es produeix sha de fer de manera que els pagesos la comprenguin. Tenen un veritable horror a les afirmacions brillants, a les observacions extravagants, als jocs de paraules de més o menys agudesa. Amb els pagesos sha de parlar clar i amb prudència, sobretot, perquè ells no són del tot clars; sentén inconscientment. Més que prudents són desconfiats.
La pròpia situació econòmica, el pagès la porta a flor de pell. Quan van mal dades es torna irascible. Quan, per contra, van bé, quan no el veu ningú té un somriure permanent a la comissura dels llavis. És un exhibicionista inconscient.
He de dir que tots els meus avantpassats foren pagesos.