Maleïts veïns
Estic escrivint la columna d'aquest mes amb calma i música de fons però, sorpresa, la pau dura menys de dos minuts. Sí, són ells, els veïns de cada dia, els que s'han fet els reis del carrer i que a la mínima que els dius alguna cosa t'amenacen i et desitgen la mort. Aquesta història ja dura més de 10 anys i cada cop és més insuportable.
La família on hi ha el patriarca va ser la primera en arribar. En un principi tot cordial, sense sorolls i diria que una mica d'amabilitat, però en uns mesos després van arribar la resta de familiars i tot se'n va anar en orris: festes a la matinada (no cal que us digui que la nit de Nadal era dallò més moguda), crits al carrer i tots els veïns estupefactes davant el que ens venia a sobre.
Els fills van ocupar, sí, OCUPAR, els pisos del bloc de davant i ves que bé que podien viure-hi sense problemes, amb llum i aigua gratis. Uns anys més tard, van deixar aquest habitatge i se'n van anar al bloc del costat, també gratis, afegint-hi molts més membres. Només cal dir que dels 4 pisos, 3 estan ocupats. Què bé, no? Però els meus veïns tampoc es van quedar enrere. De seguida van empalmar l'aigua de la comunitat i els veïns els hi pagàvem la seva vida, sense pagar res ni netejar l'escala, al contrari, embrutant-la encara més. Així, tothom viu bé, no fotem.
El resultat? Un carrer que si ja era xungo ara ho és més, i uns brètols que no paren de fer soroll, arreglant els cotxes a l'aire lliure com si fossin mecànics i jugant amb les motos o a pilota, important-los ben poc que els altres vulguem tenir una vida normal sense haver de mirar la televisió amb un volum desorbitat o havent-se de posar taps per dormir.
Neguitosa i ja desesperada per trobar una solució, vaig parlar amb alguns membres de la Policia Local i la seva resposta va ser bastant surrealista: "vens el pis i marxes", em van dir. Perdona? Com si fos tan fàcil poder vendre un pis avui dia, tenint en compte les condicions que l'envolten, i a més, deixar enrere uns records. Que el comprin els polis, no? Si aquesta és la seva brillant solució...
Entenc que no es poden fer fora uns ocupes d'un pis, la llei és molt penosa i fins que no posin fil a l'agulla això no se solucionarà, però què tal un mínim de control per part dels cossos policials? Últimament al barri de l'Eixample s'ha aconseguit "netejar " amb aquestes vigilàncies, per què no el meu carrer, doncs? No sé si és per por a les represàlies o per què no hi volen fer res (vull pensar que és el primer), però el cas és que és la primera vegada que m'atreveixo a escriure sobre aquest tema i la raó és que no puc més. Necessito que la policia faci alguna cosa, que no deixi a aquests veïns ocupes que es facin els reis del carrer i que molts cops no ens deixen ni passar per la vorera perquè fan concentracions familiars en aquest tram. És una situació indignant, i més si penso que jo he de pagar un munt d'impostos i ells es passegen tan tranquils. És evident que la llei NO és igual per a tothom. No cal mirar ni infantes ni pujolets, aquí a Cambrils tenim un problema i en comptes de solucionar-lo, mirem cap al costat. Igual que jo informo sobre les últimes tendències de moda, espero que la policia em faci la vida més fàcil i em protegeixi. Simplement això.
La família on hi ha el patriarca va ser la primera en arribar. En un principi tot cordial, sense sorolls i diria que una mica d'amabilitat, però en uns mesos després van arribar la resta de familiars i tot se'n va anar en orris: festes a la matinada (no cal que us digui que la nit de Nadal era dallò més moguda), crits al carrer i tots els veïns estupefactes davant el que ens venia a sobre.
Els fills van ocupar, sí, OCUPAR, els pisos del bloc de davant i ves que bé que podien viure-hi sense problemes, amb llum i aigua gratis. Uns anys més tard, van deixar aquest habitatge i se'n van anar al bloc del costat, també gratis, afegint-hi molts més membres. Només cal dir que dels 4 pisos, 3 estan ocupats. Què bé, no? Però els meus veïns tampoc es van quedar enrere. De seguida van empalmar l'aigua de la comunitat i els veïns els hi pagàvem la seva vida, sense pagar res ni netejar l'escala, al contrari, embrutant-la encara més. Així, tothom viu bé, no fotem.
El resultat? Un carrer que si ja era xungo ara ho és més, i uns brètols que no paren de fer soroll, arreglant els cotxes a l'aire lliure com si fossin mecànics i jugant amb les motos o a pilota, important-los ben poc que els altres vulguem tenir una vida normal sense haver de mirar la televisió amb un volum desorbitat o havent-se de posar taps per dormir.
Neguitosa i ja desesperada per trobar una solució, vaig parlar amb alguns membres de la Policia Local i la seva resposta va ser bastant surrealista: "vens el pis i marxes", em van dir. Perdona? Com si fos tan fàcil poder vendre un pis avui dia, tenint en compte les condicions que l'envolten, i a més, deixar enrere uns records. Que el comprin els polis, no? Si aquesta és la seva brillant solució...
Entenc que no es poden fer fora uns ocupes d'un pis, la llei és molt penosa i fins que no posin fil a l'agulla això no se solucionarà, però què tal un mínim de control per part dels cossos policials? Últimament al barri de l'Eixample s'ha aconseguit "netejar " amb aquestes vigilàncies, per què no el meu carrer, doncs? No sé si és per por a les represàlies o per què no hi volen fer res (vull pensar que és el primer), però el cas és que és la primera vegada que m'atreveixo a escriure sobre aquest tema i la raó és que no puc més. Necessito que la policia faci alguna cosa, que no deixi a aquests veïns ocupes que es facin els reis del carrer i que molts cops no ens deixen ni passar per la vorera perquè fan concentracions familiars en aquest tram. És una situació indignant, i més si penso que jo he de pagar un munt d'impostos i ells es passegen tan tranquils. És evident que la llei NO és igual per a tothom. No cal mirar ni infantes ni pujolets, aquí a Cambrils tenim un problema i en comptes de solucionar-lo, mirem cap al costat. Igual que jo informo sobre les últimes tendències de moda, espero que la policia em faci la vida més fàcil i em protegeixi. Simplement això.