Pirates i corsaris
El passat divendres 20 de gener, vaig tenir locasió dassistir a la presentació del llibre Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona (Agrupació Cultural de Vila-seca) a lantic Hospital de Vila-seca. Linteressant treball de recerca arxivística i recopilació bibliogràfica és obra de Pedro Otiña, investigador, arqueòleg i arxiver municipal de Cambrils. Sana enveja en comprovar com els veïns vila-secans saben trobar patrocinadors i invertir fons municipals en cultura i recerca local. El treball comença explicant-nos com el fenomen pirata i el corsarisme han estat fenòmens ja presents des dels inicis de la navegació antiga, i propis de la Mediterrània fins arribar en època contemporània. La patent de cors responia a una arma de guerra dels estats, que legitimaven atacs contra enemics i en regulava la salvaguarda daliats. Tal com va deixar palès a la presentació, si bé es volia centrar en lEdat Moderna, quan es va viure una intensa activitat de pirateria barberisca, lautor va ampliar el període en època Medieval, quan hi havia activitat pirata musulmana, provençal i genovesa. Resulta evident una plurinacionalitat de lactivitat pirata: la majoria de vaixells que hi havia al port dAlger a finals segle XVI eren propietat de cristians renegats, que asseguraven un coneixement de les terres que assaltaven. Els segles XVI i XVII, semmarquen amb la pugna al Mediterrani entre la Corona castellana i limperi Otomà (que enviava atacs des dAlgèria i des de ports francesos). Al segle XVIII moltes ciutats catalanes com Tarragona i Reus, van armar en cors vaixells per defensar les seves aigües i a la vegada, apressar vaixells. El llibre dOtiña explica amb tot detall nombrosos episodis datacs duna enorme violència produïts en masos i municipis propers a la costa, com la pràctica destrucció de Vila-seca el 1552 per part duna flota de 1.500 turcs. Els detalls daquesta incursió que va durar dies, els va trobar Pedro Otiña a larxiu de Simancas, de la boca dun captiu espanyol que lligat a un rem va aconseguir escapar-se de la nau capitana turca, i va arribar a les platges de Cambrils. La importància de lactivitat corsària en aquests segles, ho evidencia que les galeres dels germans Barba-rossa i altres corsaris de renom, van ser presents en nombrosos atacs de la costa tarragonina. El nucli de Barenys a Salou, Miramar, el Perelló o fins i tot la Selva del Camp van ser víctimes datacs de galeres algerianes o turques que feien captius, semportaven queviures i objectes de valor de les esglésies. Lantic terme de Vilafortuny va viure repetidament atacs de vaixells, la seva església va ser destruïda el 1550 i el castell va viure nombrosos saquejos. Larribada dels corsaris tenia lloc a les cales del Cap de Salou des don realitzaven incursions a masos i pobles veïns. Així el maig de 1585 sis galiotes van desembarcar al Cap de Salou, i realitzaren un atac a la partida de lEsquirol on capturaren molts cambrilencs, assaltaren dos masies i mataren 200 ovelles dun pastor vinyolenc. Una nit de setembre de 1587 dues galiotes de barbarescos van arribar a Salou i amb dues barques de pescadors, van anar a Cambrils on van prendre una sagetia genovesa amb càrrega de teles. Otiña argumenta que Salou sestigués convertint en el port de la Comuna del Camp i de Reus, va evitar que Tarragona agilitzés la seva fortificació fins el segle XVIII. El llibre detalla les construccions de defensa de la costa així com també els diferents tipus dembarcacions. El llibre de Pedro Otiña es mereix la més sincera enhorabona per un treball molt recomanable per conèixer una part del nostre passat condicionat pel mar.
Destacat: El llibre de Pedro Otiña es mereix la més sincera enhorabona
Destacat: El llibre de Pedro Otiña es mereix la més sincera enhorabona